Entre l'agenda verda i l'extrema dreta: Von der Leyen afronta la moció de censura

Brussel·lesUrsula von der Leyen té el control absolut de la Comissió Europea i continua sent la dirigent més poderosa de Brussel·les. Ningú aconsegueix ni tan sols fer-li una mica d'ombra i ha aconseguit apaivagar totes les veus que li discutien el lideratge. S'ha fet un executiu a mida i manté una gran influència i suport entre els estats membres. Ara bé, la conservadora alemanya cada vegada pateix més per salvaguardar la coalició que la sosté al Parlament Europeu, i tant per l'esquerra com per la dreta incrementen la pressió perquè s'acosti als seus postulats polítics.

És en aquest context que Von der Leyen haurà d'afrontar la moció de censura que es debatrà aquest dilluns al Parlament Europeu i es votarà dijous que ve. La moció de censura l'ha presentat el romanès d'extrema dreta Gheorghe Piperea per la manca de transparència de Von der Leyen en la compra de vacunes en plena pandèmia de la covid. De fet, el debat i la votació arriben dos mesos després que el Tribunal General de la UE sentenciés que Brussel·les hauria d'haver fet públic els missatges que va mantenir Von der Leyen amb el director general de Pfizer. Ho va portar als tribunals The New York Times després que el mateix diari publiqués aquests missatges en què presumptament la cap de l'executiu comunitari tancava l'adquisició de vacunes amb la farmacèutica sense seguir els processos de contractació pública adequats.

A l'hora de la veritat, però, el debat polític al voltant de Von der Leyen està centrat actualment en altres qüestions, i tant els liberals com els socialdemòcrates i els verds han apujat el to contra Brussel·les pel desmantellament de l'agenda ecologista de la Unió Europea. De fet, més enllà que l'eurodiputat que ha presentat la moció de censura és d'extrema dreta, a hores d'ara el descontentament contra Von der Leyen es troba més aviat a la seva esquerra.

La iniciativa de tombar la presidenta de la Comissió Europea no l'ha secundat ni el mateix grup europarlamentari del romanès que l'ha presentat, ECR (Europeus Conservadors i Reformistes), amb el qual Von der Leyen té bona relació i està liderat per la italiana Giorgia Meloni. En canvi, socialdemòcrates, liberals i verds s'han revoltat contra la conservadora alemanya i l'han instat a frenar el desmantellament de l'agenda verda europea. En tot cas, han votat a favor de la moció de censura almenys 72 eurodiputats, que és un dels requisits perquè s'introdueixi en l'ordre del dia.

Cal recordar que, per exemple, aquest dimecres passat la Comissió Europea va flexibilitzar les obligacions de reducció d'emissions de diòxid de carboni per assolir les fites climàtiques: un 90% menys el 2040 respecte als nivells registrats el 1990 i la neutralitat climàtica el 2050. En la mateixa línia, l'executiu comunitari va prendre una decisió molt inusual a la UE i va retirar una proposta legislativa verda que ja estava negociant el Consell de la UE —l'organisme on estan representants els estats membres— i el Parlament Europeu. Tot i això, al cap de pocs dies, Von der Leyen va fer marxa enrere per la polseguera que havia aixecat el moviment i, ara, ha deixat en l'aire la suspensió de la directiva sobre l'ecoblanqueig, que pretén prohibir la pràctica d'algunes empreses d'empaquetar o etiquetar els seus productes d'una manera que dona a entendre que es tracta de productes sostenibles quan en realitat no ho són.

Molt poques possibilitats d'èxit

Von der Leyen ha trencat el cordó sanitari amb l'extrema dreta i el Partit Popular Europeu (PPE) suma majoria a l'Eurocambra per primera vegada a la història amb l'extrema dreta, sense necessitar els vots de socialistes, liberals i verds. Una aritmètica parlamentària que dona molt de poder de negociació als conservadors, que poden amenaçar de pactar amb l'altre costat de la bancada sempre que vagin mal dades, i rebaixa de manera substancial la influència de les forces de centre i d'esquerres de l'Eurocambra.

Tot i això, Von der Leyen tampoc vol entregar-se a una dependència dels vots de l'extrema dreta i no pot fer enfadar massa els socialdemòcrates, liberals i verds. Ara bé, les forces de centre i d'esquerres també volen evitar un trencament amb el PPE: pretenen mantenir la seva influència en l'executiu comunitari i no empènyer-los a haver d'entendre's només amb l'extrema dreta. Per aquest motiu, malgrat les amenaces a Von der Leyen i el seu desmantellament de l'agenda verda, ja han dit que no la deixaran caure i votaran en contra de la moció de censura.

Així doncs, malgrat que perjudicarà la imatge de la cap de l'executiu comunitari, que haurà d'aguantar retrets de tot l'espectre polític, res fa pensar que l'actual Comissió Europea corri perill: per introduir la moció de censura a l'ordre del dia només fan falta un mínim de 72 eurodiputats de 720, però per fer fora Von der Leyen calen dues terceres parts dels vots de l'Eurocambra. I a hores d'ara els números no surten.