Revés de la justícia europea a Von der Leyen per ocultar els polèmics missatges de la compra de vacunes Pfizer

Brussel·lesCop dur de la justícia europea a la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha sentenciat aquest dimecres que Brussel·les hauria d'haver accedit a fer públics els missatges que van intercanviar-se la presidenta de la Comissió Europea i el director general de Pfizer entre el 2021 i el 2022, Albert Bourla, per negociar la compra massiva de vacunes en un dels moments més delicats de la pandèmia del coronavirus.

D'aquesta manera, el tribunal de primera instància del tribunal de Luxemburg ha donat la raó al The New York Times, que va demanar tenir accés a aquests missatges com a documents d'interès general, i tomba la decisió de la Comissió Europea de denegar-li aquesta petició de transparència. "La Comissió Europea no va proporcionar cap explicació plausible per justificar que no estava en possessió dels documents sol·licitats", apunta la sentència del tribunal europeu.

L'executiu liderat per Von der Leyen argumentava que no podia fer públics els missatges que demanava el The New York Times perquè no els tenia, però el TGUE assegura que el diari té prou proves per demostrar que aquests documents van "existir". "Han aconseguit refutar la presumpció d'inexistència i de no possessió dels documents sol·licitats", assenyala el dictamen, que retreu a Brussel·les que "no es pot limitar a afirmar que no té en el seu poder" els missatges, sinó que ha de "donar explicacions creïbles".

En aquest sentit, el tribunal assegura que la Comissió Europea "no va explicar de forma detallada quina recerca va fer suposadament per trobar aquests documents" ni va "aclarir si aquests missatges s'havien suprimit i, en cas que fos així, si la supressió havia sigut voluntària o automàtica". Així doncs, el TGUE afirma que Brussel·les hauria d'haver fet públics els missatges, ja que el reglament comunitari en matèria de transparència garanteix que els mitjans de comunicació i els ciutadans tinguin accés "per regla general" i de "la manera més completa possible" a tots els documents de les institucions.

Un cop dur per a Von der Leyen

La Comissió Europea va dur a terme una compra massiva de vacunes en les hores més greus de la pandèmia, quan es temia que la Unió Europa es pogués quedar sense els medicaments o, si més no, que hi tingués accés més tard que altres potències mundials. En aquest context, Von der Leyen va negociar directament el contracte de compra amb el director general de Pfizer d'aleshores i, presumptament, sense seguir els processos de transparència que es requereix en aquests casos.

Malgrat que en aquell moment la ràpida reacció de la dirigent alemanya va ser aplaudida, sobretot en unes institucions que sempre són acusades de maniobrar lentament, la publicació d'aquests missatges de text per part del diari estatunidenc va aixecar molta polseguera i s'ha convertit en un dels temes políticament més espinosos de Von der Leyen. De fet, la sentència del TGUE hauria d'haver sortit en precampanya de les eleccions europees del juny passat, però es va ajornar per evitar cap interferència en el procés electoral.

Al seu torn, Brussel·les ja ha emès un comunicat aquest mateix dimecres al matí assegurant que "estudiarà a fons" la sentència del TGUE per "decidir quins són els següents passos". Tot i això, assegura que el dictamen no posa en entredit "el compromís amb la transparència" de l'executiu de Von der Leyen i evita aclarir si farà públic d'una vegada per totes els polèmics missatges. Amb tot, cal recordar que encara pot recórrer contra la decisió davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que és la cort de màxima instància de la UE.