França

Lecornu supera les mocions de censura i França surt del bloqueig polític

Les concessions que l'executiu francès ha fet als socialistes en matèria de pressupostos han estat clau per garantir-se la continuïtat

El primer ministre francès, Sebastien Lecornu, en una intervenció aquest dilluns a l'Assemblea Nacional, a París.
ARA
02/02/2026
2 min

BarcelonaEl govern de Sébastien Lecornu ha superat aquest dilluns les dues mocions de censura a què s'enfrontava pel projecte de llei de pressupostos. "És hora de girar full i que França tingui un pressupost", ha expressat el primer ministre gal en el ple de l'Assemblea Nacional. El debat entorn dels comptes públics, que ha mantingut França al límit d'una nova caiguda del govern, ha ocupat bona part de l'activitat política de l'executiu des del nomenament de Lecornu el passat setembre.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Per revertir el bloqueig, Lecornu ha fet diverses concessions al Partit Socialista, i d'aquesta forma ha aconseguit que la formació no donés suport a la moció de censura presentada per l'esquerra. Els vots dels socialistes eren clau perquè triomfés, però, tal com es preveia, ha acabat rebutjada en obtenir 260 vots dels 289 necessaris. A més d'aquesta moció, el primer ministre francès també s'ha enfrontat a una altra proposició presentada per l'extrema dreta, que amb 135 vots a favor tampoc ha reunit els suports necessaris per prosperar. Ara, els comptes hauran de ser avalats pel Consell Constitucional.

Durant el debat parlamentari previ a les votacions, Lecornu ha retret tant a l'extrema dreta de Marine Le Pen com a l'esquerra de La França Insubmisa, liderada per Jean-Luc Mélenchon, que ho hagin "sabotejat" i "bloquejat tot" en els darrers mesos. "Hauran de respondre per això davant la història", ha expressat el primer ministre.

Els comptes, aprovats sense votació

Malgrat prometre que no activaria l'article 49.3 de la Constitució, que permet l'aprovació dels pressupostos sense vot, finalment a Lecornu no li ha quedat una altra sortida per dotar el país d'uns comptes públics que fixen el dèficit públic entorn del 5% del PIB el 2026, enfront del 5,4% de l'any anterior, dins de la trajectòria descendent a què s'havia compromès França amb Brussel·les. L'objectiu és situar-lo per sota del 3% el 2029.

D'entre les concessions als socialistes que inclou el pressupost, destaquen un augment en la prima d'ocupació per a treballadors amb baixos ingressos, un impost a les societats tenidores d'actius, acusades de ser utilitzades a vegades per evadir impostos, i els dinars a un euro per a estudiants als menjadors universitaris.

Es tracta d'una pilota d'oxigen per a l'executiu i per al president, Emmanuel Macron, ja que evita un nou avançament electoral com li reclamen l'extrema dreta de Marine Le Pen i també l'esquerra de La França Insubmisa, liderada per Jean-Luc Mélenchon. Tot plegat quan fa uns mesos l'esperança de vida del govern de Lecornu semblava curta, ja que no té majoria a l'Assemblea i els socialistes no li ballaven l'aigua.

stats