Lecornu aprovarà els comptes per decret i s'enfronta a la censura

ParísEl diari Le Monde lamentava fa pocs dies que la política francesa s'ha instal·lat en el dia de la marmota, en un bucle infinit per intentar aprovar uns pressupostos que mai s'acaben votant. El primer ministre, Sébastien Lecornu, ha confirmat aquest dilluns que després de mesos de negociacions i debats parlamentaris no sotmetrà finalment a votació a l'Assemblea Nacional els pressupostos per a aquest 2026. Com que no disposa de majoria parlamentària, el govern els aprovarà amb una eina constitucional –el ja famós article 49.3 de la carta magna– que dona poders a l'executiu per tirar endavant lleis importants sense l'aval parlamentari. Però també l'exposa a una moció de censura.

Des del 2023 tots els pressupostos han estat aprovats mitjançant el 49.3 i els dos anteriors primers ministres, François Bayrou i Michel Barnier, van acabar caient o per una moció de censura o per una qüestió de confiança en no poder trobar una majoria parlamentària per aprovar els comptes. L'enorme fragmentació parlamentària es tradueix en una inestabilitat política inèdita a la V República, amb cinc primers ministres des del maig del 2022.

Lecornu repeteix el mateix guió que els seus predecessors. El primer ministre ha anunciat en una roda de premsa aquesta tarda que recorrerà al 49.3 "amb una certa sensació de recança i un punt d’amargor". Lecornu, molt pròxim al president Macron, quan va ser nomenat, fa poc més de tres mesos, s'havia compromès públicament a no fer ús d'aquesta eina constitucional.

Aposta pel diàleg

Després del fracàs dels anteriors caps de govern, ell volia canviar d'estratègia i apostava per un veritable diàleg amb els altres partits i no per imposar. Però s'ha trobat amb el mateix escenari que els seus predecessors: la impossibilitat de tancar un acord amb les forces parlamentàries i amb la urgència de tenir uns comptes per reduir un dèficit desbocat.

Està previst que Lecornu formalitzi l'ús del 49.3 aquest dimarts durant la sessió plenària a l'Assemblea Nacional. El cap del govern ha prioritzat uns comptes que redueixin el dèficit públic fins al 5% del PIB i que incloguin concessions al Partit Socialista per intentar esquivar la censura. "No hi ha cap acord secret" amb els socialistes, ha assegurat Lecornu, tot i l'evidència que hi ha hagut intenses negociacions.

Recórrer al 49.3 és més que un decret, perquè després l'Assemblea no pot suspendre ni retocar la llei. Només pot fer una cosa per evitar que la norma –en aquest cas, els pressupostos– s'apliqui, aprovar una moció de censura. Sébastien Lecornu s'hi haurà de sotmetre aquesta mateixa setmana, perquè tant l'extrema dreta de Marine Le Pen (Reagrupament Nacional) com l'esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon (França Insubmisa) ja han anunciat que presentaran mocions de censura dimarts mateix. Le Pen ha acusat el govern d'haver "comprat" els socialistes i d'haver elaborat uns comptes "que es traduiran en més impostos i més deute".

Evitar la censura

Lecornu ha estat temptat d'utilitzar una altra fórmula per aprovar els pressupostos sense l'aval parlamentari, mitjançant una mena d'ordenances governamentals –una eina prevista per la llei però mai utilitzada–, però finalment s'ha decantat per l'article 49.3 de la Constitució amb l'esperança que les concessions als socialistes siguin suficients perquè cap moció de censura prosperi. Tot dependrà de si partits com Els Republicans i els Verds donen suport a la censura. Segons l'anàlisi de la premsa francesa, és poc probable que el govern sigui censurat.