El cinquè primer ministre francès que plega en dos anys: i ara què?

Barcelona/ParísSébastien Lecornu ha decidit plegar com a primer ministre de França. Ho ha fet l'endemà d'haver nomenat el nou govern gal i tan sols 27 dies després d'accedir al càrrec. Unes xifres de rècord a la història del país, que ja ha vist plegar cinc primers ministres en menys de dos anys. Què passarà ara? Per què els caps de govern acaben deixant el càrrec? Quines opcions té el president Emmanuel Macron?

Qui escull el primer ministre?

El primer que cal tenir en compte és que França és una república semipresidencialista. Això vol dir que, d'una banda, els ciutadans voten directament el seu president, que és escollit mitjançant doble volta i per als cinc pròxims anys. Actualment, el president i cap d'estat és Emmanuel Macron, que l'abril del 2022 va ser reelegit en el càrrec i va iniciar així el seu segon mandat.

El president, que també és el cap de les forces armades, és la màxima autoritat del país. I és ell l'encarregat d'escollir i nomenar el primer ministre i, a proposta d'aquest, els membres del govern francès. Des del maig del 2022 Macron ha nomenat ja cinc primers ministres que han acabat plegant: Élisabeth Borne, Gabriel Attal, Michel Barnier, François Bayrou i Sébastien Lecornu.

Per què torna a caure el govern francès?

El motiu principal pel qual han dimitit els darrers primers ministres és la composició de l'Assemblea Nacional, en la qual Macron no té majoria i que té poders per fer caure el primer ministre, principalment a través d'una moció de censura o un vot de confiança. Les eleccions legislatives de l'any passat, on es van renovar els 577 diputats de la cambra baixa francesa per als següents cinc anys, va deixar una Assemblea molt fragmentada, amb una situació inèdita a la V República: cap grup disposa d'una majoria clara, un fet que obliga a buscar majories amb els vots de diferents forces i complica la formació del govern, que teòricament ha de ser un reflex de la majoria parlamentària.

A grans trets, l'Assemblea es divideix en tres grans blocs: l'esquerra, el que agrupa el centre i la dreta, i el bloc de l'extrema dreta. Cap dels tres té una majoria sòlida però en sí que n'hi ha si el de l'esquerra i l'extrema dreta sumen els seus vots. En aquest segon mandat, Macron ha apostat sempre per primers ministres del bloc de centredreta, que han acabat tombats per l'esquerra i l'extrema dreta. En l'actual Assemblea, els partits d'esquerra sumen més de 190 diputats, l'extrema dreta disposa de 138 diputats i la coalició de Macron, Ensemble (en català significa junts), 150. Macron també ha buscat el suport de la dreta tradicional francesa, ara agrupada sota la marca d'Els Republicans, però aquesta només disposa de 46 diputats a l'Assemblea Nacional.

Quines opcions té ara Macron?

A partir d'aquí, el president Macron té diverses opcions sobre la taula. D'una banda, podria escollir un nou primer ministre i encarregar-li la formació d'un nou govern. Però la dificultat és trobar una figura que no sigui censurada. Que hi hagi hagut tants primers ministres en el seu segon mandat indica que no és fàcil. I aquí podria mirar una vegada més cap a la dreta, tornar a apostar per un macronista, o fer confiança a un nom de l'esquerra, una opció reivindicada àmpliament pels partits del bloc progressista. El problema és que també podria ser censurat ràpidament. Una alternativa -poc probable- seria nomenar un govern tecnòcrata, que condueixi el país fins a les properes eleccions.

D'altra banda, i davant les dificultats de nomenar un primer ministre que duri en el càrrec, Macron també té poders per dissoldre l'Assemblea Nacional, convocar eleccions legislatives anticipades i deixar en mans de les urnes una majoria parlamentària alternativa, un mecanisme que només pot utilitzar un cop a l'any. Aquesta seria una opció arriscada per a Macron, especialment davant l'actual crisi política i econòmica que viu França, ja que podria castigar encara més la representació del seu partit a la cambra. La celebració d'eleccions legislatives podria donar la victòria a l'extrema dreta.

L'últim escenari és la dimissió del president Macron, que comportaria la convocatòria d'eleccions presidencials en primer lloc i, probablement, de legislatives després. L'Assemblea Nacional també podria destituir el president i, de fet, el partit considerat d'esquerra radical, La França Insubmisa (LFI), ha presentat una moció de destitució. Tanmateix, el procediment és complex i és altament improbable que prosperi.