LondresHores després de criticar el Regne Unit per, suposadament, cometre "una gran estupidesa" i mostrar "feblesa" davant la Xina i Rússia pels plans de transferir l'arxipèlag de les estratègiques illes Chagos –una decisió que, segons el president dels Estats Units, reforça la necessitat de "comprar Groenlàndia"–, Trump ja té una nova excusa –tot i que no n'hi calen– per continuar atacant el seu aliat més fidel.
Inscriu-te a la newsletter InternacionalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Aquest dimarts el govern laborista ha donat llum verda definitiva a la instal·lació, a uns metres de la Torre de Londres i de la City financera, de l'ambaixada més gran que Pequín tindrà arreu d'Europa i una de les més grans del món. Un cop s'inauguri la legació xinesa, de 22.000 metres quadrats, els Estats Units i la Xina mostraran com rivalitzen pel seu pastís global a través de les seves dues representacions a la capital britànica, al nord i al sud del Tàmesi, respectivament.
La Xina esperava el permís després de molts retards, bàsicament pels debats interns dins del govern sobre el risc de tenir a tocar de la City el que els conservadors, alguns diputats laboristes i tota la premsa de la dreta alerten que pot ser un "nucli d'espies". La líder tory, Kemi Badenoch, ha qualificat la decisió de "claudicació i acte de covardia".
La decisió del govern britànic aplana el camí per a una visita a Pequín del primer ministre Keir Starmer els pròxims dies o setmanes. L'esperat viatge de Starmer a la capital xinesa tindrà lloc molt poc després del que Mark Carney, el primer ministre del Canadà, va fer a la Xina divendres passat i que va posar fi a anys de tenses relacions entre els dos països.
Situació de la futura ambaixada xinesa a Londres
Les paraules de Trump s'han d'inscriure també en un moment de realineament dels equilibris geoestratègics globals, i quan la deriva de la Casa Blanca té astorats els vells aliats occidentals. Aquests busquen a la Xina l'estabilitat que no els ofereix Washington. Amb tot, tant la Unió Europea com el Regne Unit han declarat recentment la Xina com a "rival sistèmic", amb el qual, però, la col·laboració sembla quasi inevitable.
El govern de Starmer es defensa de les crítiques per l'aprovació de l'ambaixada assegurant que és molt millor que tota la representació diplomàtica xinesa estigui en un sol edifici que no pas en les set dependències actuals que els xinesos tenen escampades per la capital britànica. Un portaveu del govern ha dit també que les agències d'intel·ligència hi han estat involucrades en tot moment, amb una "àmplia gamma de mesures per gestionar qualsevol risc". Per la seva banda, el cap de l'MI5 (la intel·ligència interior) ha comentat que l'amenaça contra la seguretat nacional no es pot eliminar completament, però ha afegit que l'avaluació per mitigar el risc ha estat "experta, professional i proporcionada".
Edifici emblemàtic
La ubicació futura de l'ambaixada té un gran simbolisme, ja que ocuparà les antigues dependències del Royal Mint, un conjunt monumental neoclàssic de principis del segle XIX, on fins al 1968 es van encunyar les monedes de circulació legal al Regne Unit, així com d'altres de commemoratives.
Ara, només una acció judicial dels veïns de la zona (el barri d'East Smithfield) que s'hi oposen i que s'han manifestat en repetides ocasions per aturar el projecte, el podria bloquejar. Pequín va comprar la propietat el 2018 i des d'aleshores hi havia sol·licitat la instal·lació de la seva nova ambaixada.
Recentment, el Daily Telegraph, aferrissadament oposat a l'ambaixada per les mateixes raons de seguretat nacional que argumenten el Partit Conservador i un grup de parlamentaris i lords laboristes, ha informat que Pequín construirà a l'edifici una xarxa de 208 sales secretes que es podrien utilitzar com a cel·les de detenció d'opositors del règim de Xi Jinping.
Segons el mateix diari, que ha tingut accés als plànols de la reforma, també s'hi construirà una cambra oculta situada a només un metre i escaig de cables de fibra òptica que transporten dades financeres de la City i comunicacions privades de milions d'usuaris.
Al Regne Unit hi viuen uns 280.000 ciutadans de Hong Kong, que ha sortit de l'antiga colònia britànica des de l'enduriment de les lleis de seguretat nacional. D'acord amb el cens del 2021, a les illes hi viuen també 121.000 ciutadans xinesos. I a les universitats britàniques hi estudiaven, el curs 2022-23, més de 150.000 alumnes, que paguen unes tarifes molt elevades, i que són mannà per a unes institucions cada cop amb més dificultats econòmiques per la manca de suport financer del govern.
El 2022, contra tot pronòstic, el consell local d'urbanisme del districte de Tower Hamlets, on es troba el barri d'East Smithfield, va vetar el projecte de desenvolupament de la nova legació, a càrrec de l'arquitecte David Chipperfield. Però després de la victòria laborista del juliol del 2024, la Xina va tornar a sol·licitar el permís, confiant que el nou govern de Londres fes possible la llum verda per al projecte. Amb tota probabilitat, l'última paraula la tindran els tribunals. O potser, com és costum, Donald Trump.
Una base anglo-americana a l'Índic per als pròxims 140 anys
En una més de les seves habituals inexactituds, Donald Trump considera que amb la renúncia de la sobirania de l'arxipèlag de les illes Chagos (oceà Índic central) Londres abandona a la seva sort la base aèria conjunta de Diego Garcia, de titularitat estatunidenca i britànica. Però el mes de maig del 2025 l'administració republicana va beneir el pacte a què havia arribat Downing Street amb Maurici, que inclou la possessió del complex militar de Diego Garcia, i el veto a qualsevol instal·lació estrangera als seus voltants, durant els pròxims 99 anys, amb la possibilitat d'una extensió a quatre dècades més.
Diego Garcia és considerada pel Pentàgon com la plataforma necessària per operar a l'Àsia-Pacífic i refrenar l'afany expansionista de la Xina a la zona. L'illa de Maurici va romandre sota sobirania britànica del 1810 al 1968 i l'arxipèlag Chagos era l'últim vestigi del passat colonial. Londres, però, encara ha de ratificar el tractat mitjançant una llei ad hoc que el govern Starmer va signar el maig del 2025 amb el de Maurici perquè la cessió de sobirania sigui legal i vinculant.