Londres i París ensenyen el seu arsenal nuclear conjunt a Putin

LondresAl final dels tres dies de la visita d'estat d'Emmanuel Macron al Regne Unit, el president francès i el primer ministre britànic, Keir Starmer, han tornat a aparèixer en conferència de premsa conjunta com els garants de la fermesa europea en el suport a Ucraïna davant de l'agressió de Vladímir Putin. Més enllà de la cooperació en matèria migratòria, econòmica, científica i cultural sobre la qual es fonamenta una relació bilateral que surt molt reforçada després d'aquesta setmana, els dos mandataris han destacat especialment que és la defensa, i el suport indestructible a Ucraïna, el que esdevé fonamental en "els temps perillosos que vivim", en paraules de Starmer.

Per això Londres i París han acordat coordinar la dissuasió nuclear dels dos únics exèrcits europeus que tenen aquest tipus d'armament. "Des d’avui, els nostres adversaris sabran que qualsevol amenaça extrema contra el continent rebrà una resposta conjunta de les nostres dues nacions", ha dit el premier. "Aquest és un missatge que els nostres aliats han d’escoltar, i també els nostres adversaris", ha afegit Macron, que també ha comentat que tant París com Londres tenen "la voluntat d’aprofundir la cooperació encara més en matèria de dissuasió, ja sigui en l’àmbit polític, de capacitats o d’operacions", i que per això han decidit crear "una estructura conjunta, el grup de sorpresa nuclear, que la liderarà".

El que a la pràctica és la unió de l'arsenal nuclear franco-britànic ha quedat recollit en la declaració de Northwood, la base militar al nord-oest de Londres on han comparegut, i suposa un pas inèdit en la defensa europea. El Regne Unit té uns 225 caps nuclears i França en té uns 290.

Sobre Ucraïna, un cop més, donen suport al cent per cent al president Volodímir Zelenski i insisteixen en la rellevància de la iniciativa anomenada Coalició dels Voluntaris, llançada a finals de febrer per Starmer i Macron, en una trobada primer a París i després a Londres. De fet, Macron i Starmer havien presidit poc abans una reunió d'aquesta comissió non nata o només nominal, on hi ha hagut, per primera vegada, representants dels Estats Units. Els dos mandataris s'han limitat a repetir anuncis fets o insinuats amb anterioritat. En aquest cas, la creació d'una nova força multinacional per a Ucraïna, amb seu a París, que estaria preparada per donar suport a un acord de pau quan arribi el moment. Però com s'ha vist en les últimes 48 hores, amb atacs brutals com mai sobre Kíiv, Putin no té intenció de negociar res i el Kremlin ha deixat ben clar que no permetrà la presència de soldats occidentals en territori ucraïnès.

"Mentre Putin gira l’esquena a la pau, nosaltres intensifiquem el suport a Ucraïna per defensar el seu poble i forçar el president rus a asseure’s a negociar", ha dit Starmer, potser en un excés de voluntarisme. A més del compromís de coordinació nuclear, París i Londres també han acordat ampliar l’escala de la Força Expedicionària Conjunta (CJEF), impulsada el 2010. "La força passarà de tenir la mida d’una brigada [10.000 homes] a tenir la mida d’un cos d’exèrcit, amb fins a 50.000 soldats preparats. Multipliquem per cinc el nostre nucli dur, al qual es poden afegir altres països europeus, i que es podria posar a disposició de l’OTAN", ha dit el president. L'associació vol "aportar robustesa i credibilitat al pilar europeu de l’OTAN" i "donar credibilitat" a l'autonomia estratègica del continent.

Pacte sobre pasteres

Keir Starmer i Emmanuel Macron també han segellat aquest dijous un acord pilot per intentar aturar el flux de pasteres i immigrants que travessen el canal de la Mànega diàriament, i que era vist per Londres com un aspecte fonamental de la cimera política celebrada a Downing Street. El pacte, conegut com “Un hi entra, un en surt", implica que el Regne Unit acceptaria un sol·licitant d’asil, probablement amb vincles familiars amb el país, per cada immigrant retornat a França que hagi travessat el canal il·legalment. Inicialment podrien ser 50 persones a la setmana, sempre que la Unió Europea i països com Espanya, Itàlia, Grècia i Malta no hi posin objeccions. De fet, Macron s'hi ha referit: "L’acord es finalitzarà i se signarà un cop completat l’examen legal previ, amb plena transparència i entesa amb la Comissió i els estats membres de la UE", en tant que la iniciativa afecta una frontera exterior de la UE.

Sigui com sigui, 50 persones són molt poques si es compara amb les 843 de mitjana que han arribat al país cada setmana des que el premier va arribar al poder, el juliol de l'any passat. Tot plegat equivaldria a 2.600 immigrants per any, d'acord amb uns càlculs basats en les últimes xifres disponibles: 44.444 persones han arribat a la Gran Bretanya entre el 7 de juliol del 2024 i el 6 de juliol del 2025.

El mecanisme no és "cap solució màgica, però amb un esforç conjunt, noves tàctiques i una nova determinació es pot capgirar la situació", ha dit Starmer, que es juga bona part de la seva credibilitat amb aquesta fórmula. El premier tot just ha complert un any al poder i els seus nivells de popularitat són molts baixos. A més, el xenòfob Partit Reformista, de Nigel Farage, és una amenaça cada cop més sòlida, almenys a les enquestes, i juga la carta de la immigració per seguir creixent en expectatives electorals. De fet, Farage pren un cop més com a cap de turc els immigrants, com ja va fer durant la campanya del Brexit, i els culpabilitza de la pressió sobre serveis socials insuficientment finançats durant més d'una dècada i els responsabilitza també de la manca d'habitatge. El líder brexiter i populista ha fet de la inviolabilitat de les fronteres del Regne Unit una croada sobre la qual espera fonamentar el sorpasso als conservadors i una possible victòria electoral el 2029.

Starmer ha assegurat que per a ells "es tracta de complir el que la ciutadania britànica reclama". "Tots coincidim que la situació al canal és insostenible, no pot seguir així i, per això, activem noves tàctiques amb més determinació per frenar la immigració il·legal", ha dit. Qüestionat sobre la implicació del seu govern en el programa pilot, Macron ha assegurat que ho està totalment, però no ha perdut l'oportunitat per carregar contra el Brexit com a origen de la crisi actual al canal. "Sé que no és el vostre cas, primer ministre, però molta gent al vostre país va dir que el Brexit permetria lluitar de manera més efectiva contra la immigració il·legal. Però, de fet, des del Brexit, el Regne Unit no té cap acord migratori amb la UE, cosa que crea un incentiu per venir al país, justament el contrari del que havia promès el Brexit”.

En tot cas, com ha destacat a la BBC Christa Rottensteiner, cap al Regne Unit de l'Organització Internacional de les Migracions, de les Nacions Unides, "si no s'aborden les causes de fons, les rutes perilloses continuaran existint". "El Sudan, per exemple, viu la crisi de desplaçament més gran del món, amb 4 milions de persones forçades a fugir-ne. Molts dels que travessen el canal fugen de països en guerra, com l'Afganistan, l'Iran o el Sudan", ha dit. Només aquest dijous, les patrulles de control fronterer de l'armada reial han detingut 220 persones a les aigües pròximes al port de Dover.

El 2024 un total de 36.816 immigrants van arribar en pastera a les illes. Aquest any, fins al 6 de juliol –sense comptar els 220 d'avui–, n'han arribat 21.117, segons Migration Watch UK. Això representa un augment del 25% en comparació amb el 2023. I del 56% en comparació amb el mateix període del 2024. Amb tot, és la immigració legal la que, si de cas, tensiona els serveis socials del Regne Unit. L'any passat van entrar legalment al país 431.000 persones. Malgrat tot, la dada suposa un descens considerable en relació amb el pic més alt de 764.000, del juny del 2021 al juny del 2022.