"La majoria d'ucraïnesos no accepten una cessió de territori a Putin"

BarcelonaL'ARA sempre ha apostat per destinar esforços per ser allà on succeeixen els fets que marquen l'actualitat del món. "És vital per al periodisme internacional poder viatjar i explicar les coses des del terreny". Ho va recordar ahir el cap d'Internacional del diari, Francesc Millan, en una trobada amb subscriptors que va tenir lloc a la seu del diari. Francesc Millan és cap d'Internacional de l'ARA, i en els últims mesos ha estat a Síria, a Israel i a Ucraïna, tres punts que han marcat l'agenda informativa d'aquest 2025. En la trobada amb subscritpors, el tema central va ser Ucraïna, on Millan ha viatjat diverses vegades des de l'inici de la invasió. "Després de tres anys i mig de guerra, la fatiga es nota cada cop més. També he vist un canvi respecte de l'últim cop: Kíiv és ara l'objectiu prioritari de la guerra psicològica de Putin. La capital és bombardejada sovint i les defenses antiaèries ja no són tan efectives com abans per aturar els projectils russos".

La trobada va ser molt participativa i va generar debat entre els assistents. La gran pregunta vinculada a l'actualitat era fins a quin punt són creïbles les negociacions per a un alto el foc liderades per Donald Trump. Millan va explicar que la majoria d'ucraïnesos amb qui ell ha pogut parlar en el darrer viatge, fa unes setmanes, eren totalment escèptics. "No es creuen ni Trump ni molt menys Putin. La majoria pensen que la guerra serà encara més llarga i que si hi ha un acord perjudicarà els interessos de Kíiv", va apuntar Millan.

El cap d'Internacional de l'ARA també va assegurar que segons la seva experiència sobre el terreny, "la majoria d'ucraïnesos no volen acceptar una cessió de territoris perquè creuen que, si això passa, en un futur Rússia s'aprofitarà d'aquests territoris per intentar tornar a envair Ucraïna sencera". Millan va insistir, però, que és difícil generalitzar i, com arrreu, hi ha matisos a tenir en compte.

També va destacar el paper que juguen els drons. Aquests aparells s'han convertit en essencials per als dos exèrcits. El perfeccionament del seu ús els converteix en l'arma estrella al front ucraïnès, fins al punt que la gran majoria de baixes que tenen els dos bàndols és per culpa de drons. Soldats dels dos exèrcits han decidit començar a desplaçar-se pel front en motocicletes perquè en cas d'atac de dron les baixes són menys contundents que si es viatja amb vehicles on es concentren més afluència de tropes.

En aquest sentit, i aprofitant que Millan va estar la setmana passada a Estrasburg coincidint amb el discurs sobre l'estat de la Unió de Von der Leyen, es va parlar especialment sobre el paper d'Europa en aquesta guerra. "La guerra d'Ucraïna ha destapat una gran feblesa de la Unió Europea: les seves dependències", afirmava Millan. I ara, segons el periodista, la dependència que més preocupa és la dels Estats Units de Donald Trump, que continuen garantint la protecció i la seguretat a Europa. "Es parla molt d'autonomia estratègica a la UE, però fa la sensació que aquesta autonomia estratègica encara és lluny i que, mentrestant, caldrà seguir fent la pilota a la Casa Blanca", va explicitar. En aquesta línia, també es va debatre quines conseqüències tindria per als dos actors l'entrada d'Ucraïna, convertida ara en una potència militar, a la Unió Europea.

Millan també va explicar què suposa ser periodista en zones de conflicte. "Cal assumir i conèixer bé els riscos, evidentment". I va posar en valor l'aposta que fa l'ARA per la secció d'Internacional, i especialment per enviar els seus periodistes als indrets del món que estan decidint el nostre futur. "Crec que podem estar orgullosos de la presència que té l'ARA en aquestes zones. És de valorar i també és d'agrair a vosaltres, subscritpors, perquè sense el vostre suport no seria possible fer aquests viatges", va concloure.

Si encara no ets subscriptor de l'ARA i vols participar en activitats com aquesta pots fer-te'n en aquest enllaç.