Dos milions de baixes i cinc milions de refugiats: quatre anys de guerra a Ucraïna en xifres
El conflicte entre Kíiv i Moscou ja iguala els registres d'algunes de les guerres més importants de les darreres dècades
BarcelonaDes de fa 1.461 dies, Europa viu un conflicte armat a gran escala que, per ara, malgrat les converses de pau, sembla lluny de resoldre's. En aquests 48 mesos, la vida de milers de ciutadans s'ha vist alterada. Les històries personals ens ajuden a entendre la vessant humana del conflicte i les seves conseqüències, però en la fredor de les dades també hi trobem algunes explicacions interessants que serveixen per comprendre la magnitud del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna.
Quan es compleixen quatre anys de la invasió russa, fem un recull de 12 xifres que il·lustren en quin punt es troba una guerra que ja iguala en algunes qüestions els registres dels principals conflictes armats que han tingut lloc des de la Segona Guerra Mundial i en què s'ha constatat una evolució tecnològica en els mètodes d'atac.
15.172 civils morts
Des de l’inici de la invasió russa, més de 15.000 civils han perdut la vida, segons apunta la missió d’observació dels Drets Humans de l’ONU a Ucraïna (HRMMU). El 87% de les morts s’han produït en zones sota control de Kíiv, i el conflicte també ha deixat més de 41.000 ferits.
1,8 milions baixes militars
La guerra d’Ucraïna ja és un dels conflictes des de la Segona Guerra Mundial que ha provocat més baixes militars, amb xifres similars a la Guerra del Vietnam i al conflicte entre l’Iran i l’Iraq dels anys 80. El nombre de baixes militars inclou morts, ferits, desapareguts i capturats dels dos bàndols.
140.000 soldats ucraïnesos morts
Segons el Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS), entre el febrer del 2022 –quan Rússia va atacar Ucraïna– i el desembre del 2025, entre 100.000 i 140.000 soldats ucraïnesos han mort al front. En total, Kíiv suma 600.000 baixes a les seves files.
325.000 soldats russos morts
L’informe del CSIS també recull els morts entre les files de Moscou. En aquest cas, el total de soldats que han perdut la vida és d’entre 275.000 i 325.000. Quan es va publicar l’estudi a finals de gener, els autors ja van apuntar que les xifres “suggereixen que Rússia difícilment està guanyant”.
30.000 russos s’allisten cada mes a l’exèrcit
Tot i que les baixes militars russes es compten per milers cada mes, queden compensades per la gran quantitat de ciutadans que s’apunten a l’exèrcit. Algunes investigacions han apuntat a pressions per allistar-s’hi, però també hi ha molts ciutadans que ho fan voluntàriament.
20% del territori ucraïnès està sota control rus
Moscou controla actualment la península de Crimea i bona part de les regions de Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson, totes a l’est d’Ucraïna. En total són més de 100.000 km². Al llarg d’aquesta zona s’hi troben àrees riques en terres rares i la central nuclear més gran d’Europa.
25 anys, l’edat mínima de reclutament a Ucraïna
Davant la falta de soldats a l’exèrcit ucraïnès, el govern de Zelenski va endurir la llei marcial l’abril del 2024: va reduir l’edat mínima de reclutament dels 27 als 25 anys, va intensificar les campanyes de mobilització arreu del país i va accentuar els controls a les fronteres per evitar fugues.
5,5 milions de refugiats ucraïnesos
Fins a finals del 2025, el conflicte entre Moscou i Kíiv ha deixat entre 5,3 i 5,7 milions de refugiats ucraïnesos. D’aquests, gairebé tots (5,2 milions) han marxat cap a altres punts d’Europa, segons dades d’ACNUR, l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats.
80% de les morts ja són causades pels drons
Segons Army Technology, els drons són responsables d’entre el 70% i el 80% de les baixes diàries que es produeixen als fronts ucraïnesos. Per primer cop des de la Primera Guerra Mundial, un sistema d’armament que no és l’artilleria ha passat a ser la causa principal de les baixes en combat.
30.000 milions de dòlars: el valor del mercat dels drons, a l’alça
El mercat mundial de drons militars estava valorat en uns 15.000 milions de dòlars l’any passat –amb els Estats Units com a líder– i es preveu que el 2030 superi els 30.000 milions, segons diversos informes especialitzats. Els grans països pugnen per ser capdavanters en el sector.
2 països s’han unit a l'OTAN des de la invasió
Finlàndia i Suècia, que històricament s’havien mantingut al marge de l’Aliança Atlàntica, han decidit incorporar-s’hi després de l’atac rus a Ucraïna. Finlàndia ho va fer l’abril del 2023 i Suècia el març del 2024. D’aquesta manera, l’OTAN compta ara amb 32 estats membres.
5% del PIB destinat a despesa militar
En un context en què l’OTAN se sent amenaçada per l’afany expansionista de Rússia, Trump ha exigit als estats membres que incrementin la despesa militar fins al 5% del PIB. Fins i tot Espanya, que s’hi ha oposat, n’ha augmentat la despesa més de mig punt en un any i ha arribat al 2%.