Andrius Kubilius: "No sé per què s’hauria de permetre a Espanya gastar només el 2,1% del PIB en defensa"

Brussel·lesEl despatx del comissari europeu de Defensa i Espai, l'ex primer ministre lituà Andrius Kubilius, és a la desena planta de l'edifici Berlaymont de la Comissió Europea de Brussel·les. Allà ja ens esperen diverses persones del seu equip, però qui té més ganes de parlar és un jove en pràctiques. També és lituà, i diu que sap una mica de català. "Un cafè amb llet, sisplau", demostra. Però ben aviat la conversa deriva cap a un assumpte cabdal a Europa: la guerra d'Ucraïna es viu de forma molt diferent a l'est d'Europa –més propers a l'amenaça russa– que als països del sud. El jove explica amb orgull que, quan acabi les pràctiques, farà el servei militar, que és obligatori a Lituània, però diu que entén l'animadversió que desperta la mili a Catalunya, pels motius nacionals i el passat franquista.

Aquesta conversa és un avançament de les paraules i el discurs de Kubilius. "Creus que tindrà ressò aquesta entrevista?", pregunta. "Depèn del que digui", respon aquest periodista. El comissari, però, té clar quin missatge vol llançar. És un dels membres de la Comissió Europea que adopta un to més polític i, com a representant dels Bàltics, no se n'està de pressionar al global de la Unió Europea a favor del rearmament per preparar-se per a l'amenaça que suposa l'expansionisme de Vladímir Putin.

Així, en un toc d'atenció molt clar a Pedro Sánchez i en la mateixa línia que l'OTAN, la Comissió Europea adverteix que Espanya haurà de gastar-se més del 2,1% del producte interior brut (PIB) en defensa, que és la xifra que la Moncloa pretén destinar-hi i amb la qual promet que ja assolirà els objectius militars acordats per l'Aliança Atlàntica en la cimera de la Haia del juny passat, si bé tota la resta d'aliats admeten que hauran d'arribar al 3,5%.

Per què creu que la Unió Europea s’ha de rearmar fins als nivells que diu Donald Trump?

— Cal compensar tots els anys que portem sense invertir en la nostra defensa. Confiàvem en la protecció americana i ara hem vist que, sense cap mena de dubte, hem de construir les nostres capacitats militars per dos motius principals. Per una banda, per la guerra que Rússia ha començat contra Ucraïna. Per l'altra, perquè tots els serveis d’intel·ligència dels estats membres prediuen que Rússia pot estar preparada per posar a prova l’Article 5 de l’OTAN [que estipula que un atac a un aliat és considerat una agressió a tots els aliats i, com a conseqüència, tota l’Aliança Atlàntica pot respondre com a tal]. I, per construir les nostres capacitats militars, necessitem invertir grans quantitats de recursos. L’objectiu és assolir el 3,5% abans del 2035 [el mateix que va imposar Trump a l’OTAN].

Però hi ha països del sud d’Europa, com Espanya, que s’hi mostren reticents.

— Segurament jo no puc entrar en debats polítics interns d’Espanya, però hauríem de recordar que la política en defensa d’Europa, així com de l’OTAN, es basa en el principi de defensa col·lectiva. Per tant, la defensa de tots depèn molt del que faci cada país de manera individual. En definitiva, si algun país no inverteix prou en les seves capacitats militars, significa que no només es debilita a ell mateix, sinó a tota la UE i l’OTAN. És per això que la solidaritat en la construcció de les capacitats militars és una obligació per a tots els estats membres.

El 2,1% del PIB en defensa [la taxa que preveu gastar-se Espanya] és suficient?

— Suficient és allò que els estats membres s’han compromès amb l’OTAN. Els estats membres, que ara estan de mitjana al voltant del 2,1%, s’han compromès a incrementar-la de manera evolucionada d’aquí al 2035 fins al 3,5% per a defensa real. Això és el que es va acordar en la cimera de l’OTAN i tots els aliats van pactar quines capacitats necessiten potenciar. I, per complir amb aquests objectius, és necessari invertir molt més que el que s’ha invertit fins ara, i més del 2,1%.

És possible assolir els objectius de capacitats militars de l’OTAN amb només una despesa del 2,1% del PIB en defensa?

— No sé quin tipus de capacitats han acordat l’OTAN i Espanya. Això ho saben ells. Però quan tots els altres països estan invertint o s'han compromès a invertir un 3,5%, no sé quines poden ser les raons perquè a Espanya se li hauria de permetre d’alguna manera invertir només el 2,1%.

Considera que la UE ha d’independitzar-se dels Estats Units en termes militars?

— Europa ha de ser independent en la seva defensa, no respecte als Estats Units o amb ningú en concret. Hem de ser capaços de defensar-nos de manera independent. Això ens prendrà temps, i és ara, que afrontem les amenaces russes, però hem de construir les nostres capacitats militars i estar preparats pel canvi americà cap a l’Indopacífic.

Quina ha de ser la relació entre la UE i l’OTAN en el camí cap a aquesta independència?

— La UE no competeix amb l’OTAN. L’OTAN està desenvolupant amb els estats membres els objectius de capacitats militars, com poden ser disposar de més tancs, plataformes d’artilleria, drons i, entre d’altres, nous sistemes d’armes. En canvi, la UE aporta el valor afegit dels fons [europeus de finançament] addicionals, cosa que l’OTAN no pot fer, i ajudar els estats membres a complir amb els objectius de l’OTAN.

Creu que una UE amb més capacitat militar tindria més pes internacional i poder de negociació per aconseguir, per exemple, millors acords comercials amb els Estats Units?

— No ho barrejaria. Comerç és comerç. És clar que ens agradaria tenir una millor entesa en matèria de comerç amb els Estats Units. Tot i això, hem aconseguit realment un bon acord, sobretot si es tenen en compte les condicions que hem afrontat amb la nova administració americana, que es va dirigir cap a una guerra aranzelària.

Considera que la UE ha d’encaminar-se cap a una major unió militar i que iniciatives conjuntes com el mur de drons poden ser un primer pas?

— La UE no és una organització militar com l’OTAN. Ara, tenint en compte això, Europa ha de ser capaç de defensar-se per tenir pau, com els antics romans deien: si vols tenir pau, prepara’t per a la guerra. O prepara’t per a la defensa. Aquest és el nostre objectiu, mantenir la pau, i per això donem suport a Ucraïna, que no només es defensa a ella mateixa, sinó a tota la UE.

Una major coordinació i unió entre els exèrcits europeus pot ser positiu per al rearmament i permetria gastar-hi menys diners?

— Definitivament, seria de gran ajuda per al rearmament. Per exemple, que els estats membres puguin comprar de manera conjunta armament fa que els surti més barat. La nostra experiència ens diu que et pots arribar a estalviar un 30%. També és positiu per a la indústria de defensa d’Europa, com la d’Espanya, que és molt forta, perquè aporta predictibilitat i grans contractes a llarg termini. A hores d’ara, però, la indústria europea de la defensa està molt fragmentada i les polítiques en defensa són prerrogativa sobirana estatal.

Tem que el rearmament de la UE pugui comportar retallades en l’estat del benestar, com la Salut o Educació?

— Correspon als estats membres invertir en allò que consideren prioritari. Hem de recordar, però, que si no podem garantir la pau, la gent patirà realment molt en tots els sentits, socialment, econòmicament i ecològicament. Per això, invertir en defensa és crucial per garantir la pau com a base del nostre desenvolupament social.

— A més, cal recordar que la inversió en defensa i especialment en la indústria de la defensa és una de les eines més importants per desenvolupar l'economia d’un país, amb bones feines i bons salaris. Especialment en països com Espanya, que tenen una indústria molt desenvolupada, amb grans companyies com Indra, i que es pot beneficiar de grans inversions.

La indústria europea pot assumir tot aquest gran rearmament o s’han de comprar armes, per exemple, als Estats Units?

— Volem reforçar, i molt, la nostra indústria de defensa. També des d’un punt de vista militar, tenir indústria desenvolupada al continent europeu i no molt lluny de la possible zona de conflicte és important. També ho volem per motius de desenvolupament econòmic, com deia abans. Actualment, però, tenim una indústria dèbil en termes del que pot produir i el que necessitem, i per això molts dels diners europeus es gasten fora de la UE. És com una mena de cercle viciós i necessitem trencar-lo amb, per exemple, iniciatives com la compra conjunta d’armament. Sigui com sigui, de moment la nostra indústria no produeix tot el que necessitem i per aquest motiu estem gastant quantitats bastant grans de diners en comprar armes als Estats Units o, per exemple, a Corea del Sud.

Podria ajudar l’adhesió d’Ucraïna a la UE en aquest sentit, i en termes d’estratègia militar en general?

— Per descomptat. Ucraïna té una experiència única, que no té cap estat membre de la UE. Ells tenen una força militar que ha estat testada en batalla, formada per unes 800.000 persones, i que ha estat lluitant contra un exèrcit rus que també té molta experiència en batalla. Si Putin decideix llançar una nova agressió contra la UE o l’OTAN, necessitem saber a què ens enfrontem, a un exèrcit rus molt més robust del que era també el 2022. Per això, integrar les capacitats militars ucraïneses serà un dels passos més importants de la UE per reforçar la nostra defensa, també pel que fa a la indústria de defensa.

Considera que la UE n'hauria d'aprendre més i, per exemple, espavilar amb la tecnologia de les noves guerres, com la d'abatre drons?

— Som molt lents en aprendre les lliçons d'Ucraïna, que n'ha après a còpia d'aguantar tota mena de provocacions de Rússia. Després de les incursions d'uns 20 drons russos a Polònia s'ha demostrat que no només Polònia, sinó la majoria dels estats membres de la UE no tenen les capacitats per detectar i interceptar drons d'una manera efectiva i sense que costi un dineral.

Per acabar, com valora el primer any com a comissari de Defensa, el primer de la història de la UE?

— Els temps no són fàcils, però crec que hem fet bastanta feina durant tot aquest any. La UE, en termes de defensa, ha canviat de manera substancial i hem sigut capaços d’acordar una de les principals mesures en defensa, com és el pla de rearmament d’Europa. És una fita molt important i ho hem aconseguit amb una velocitat única. Això vol dir que la Comissió Europea està fent realment bé la seva feina i n’estic orgullós.