Pau o justícia? El dilema d'Europa amb Ucraïna, un any després

BarcelonaL’aspiració de la pau és compartida pels líders de molts països, i encara més per les seves societats. Tanmateix, quan es compleix un any de l’inici de la invasió russa, encara ningú ha trobat una fórmula que pugui aturar les hostilitats. En aquest conflicte, però també en la resta de conflictes del món, potser cal una redefinició dels paràmetres que utilitzem per pensar sobre la guerra i la pau, fins ara marcats per la doctrina de la geopolítica. 

Carme Colomina, investigadora sènior del Cidob i professora associada del Col·legi d’Europa a Bruges, considera que cal ampliar la visió del que vol dir la seguretat. “La geopolítica ens ajuda a estructurar el món com una lluita entre interessos, però deixa de banda l’ètica“, ha reflexionat en un debat organitzat dimarts en el marc del programa Diàlegs de Pedralbes, elaborat amb la col·laboració del diari ARA i sota la direcció del filòsof Daniel Gamper. En aquesta ocasió, l’acte ha comptat amb la participació d’Antoni Bassas com a moderador.

Davant la posició de confrontació que han adoptat els Estats Units i Rússia a Ucraïna en defensa dels seus interessos, s'hi troba a faltar un punt de vista diferent de la Unió Europea. “A mi m’agradaria que Europa adoptés una posició pròpia perquè els seus interessos no són els mateixos que els nord-americans”, ha comentat Colomina, que aposta per entendre que la seguretat no només s’ha de buscar des d’un enfocament militar, sinó també econòmic i social. I, com a exemple, la creixent consciència que Europa ha de reduir la dependència industrial de la Xina en àmbits com la fabricació de plaques solars. Així mateix, es va reflexionar amb el públic assistent que cada cop hi ha més desafiaments globals que requereixen més la cooperació que la competició, com el canvi climàtic. En teoria, aquesta visió del món més cooperativa ja formava part de l’ADN europeu des de la creació de la UE, però la guerra d’Ucraïna ha fet que es qüestioni a Brussel·les.

La UE, en evolució

Aquesta reflexió, la necessitat d’una Europa amb més múscul militar, és la que sembla que predomina ara, però no és gens clar que es mantingui un cop hagi passat la crisi d’Ucraïna, entre altres coses perquè no hi ha un consens intern. I no només en l'àmbit dels governs, sinó també en les opinions públiques.

Colomina ha recordat que una enquesta feta en uns quants països europeus mostrava una divisió entre els que prioritzaven la pau a Ucraïna i els que apostaven per la justícia, és a dir, consideraven que no hi podia haver pau sense la justícia que representa la retirada de Rússia dels territoris ocupats. Aquesta posició, defensada pels països bàltics i Polònia, ara és la triomfadora. La pregunta és quina visió predominarà un cop acabada la guerra. “La Unió, també en l'àmbit de la política exterior, sempre ha evolucionat després de les crisis i la guerra”, ha recordat la investigadora del Cidob.

Però abans, caldrà posar fi a una guerra de durada incerta. “La guerra s'ha d’acabar amb una negociació, perquè l’alternativa és una guerra cronificada, i això és el pitjor per a Ucraïna i per a Europa”, ha expressat Colomina, que ha reconegut que, de moment, les parts no estan disposades a dialogar perquè encara confien en guanyar. Però ha valorat positivament la proposta de pau de la Xina i ha advertit que és la posició dels EUA de “vas amb mi o contra mi” és errònia, perquè les noves potències emergents, com l'Índia i el Brasil, tenen una altra visió del món. Potser haurà de venir d’aquí, del Sud Global, un nou concepte de la geopolítica que ens acosti a la pau mundial.