La policia escorcolla l'antiga residència d'Andrew Mountbatten als terrenys de Windsor
La Corona intenta blindar-se davant de l'escàndol més gran que sacseja la institució des dels anys trenta del segle XX
LondresEl malson per a Andrew Mountbatten Windsor, i de retruc per a la família reial britànica, és lluny d'arribar al final. Oficials de la Thames Valley Police han reprès poc després de les vuit d'aquest matí de divendres, hora local, l'escorcoll d'una de les tres propietats que ahir, en el moment de la detenció del germà del rei Carles III, van començar a regirar. La tasca s'allargarà perquè el conegut com a Royal Lodge és una casa de 32 habitacions. Moltes portes per obrir i calaixos per buidar. La investigació podria durar mesos abans que es decidís el destí judicial de l'expríncep. El que ja se saps és que l'escorcoll s'extendrà fins dilluns.
La imatge de l'expríncep Andreu al vehicle en què sortia de la comissaria de policia de Norfolk, on havia passat el dia del seu 66è aniversari presumiblement en silenci davant d'un interrogatori policial, ha fet la volta al món i marca un abans i un després en la història contemporània de la monarquia britànica. Feia 379 anys, des de la detenció de Carles I, que un dels membres de la reialesa no era detingut. Andrew Mountbatten, d'acord amb el comunicat emet dijous a la nit per la Thames Valley Police, continua sota investigació per la sospita de mala conducta en l'exercici de la funció pública i per l'ombra de sordidesa que escampen els seus vincles amb la trama del pederasta Jeffrey Epstein.
L'asèpsia dels fets no amaga la gravetat de la situació. L'escorcoll, realitzat sota els poders de la llei de proves policials i criminals, permet als agents analitzar amb lupa la intimitat de qui un dia va ser representant comercial del Regne Unit, i que el 1982 va ser rebut com un heroi, al final de la Guerra de les Malvines.
Ordinadors, telèfons mòbils, iPads i arxius físics estan sent analitzats per nou forces policials coordinades. L'expríncep és ara mateix als llimbs jurídics. I si bé la presumpció d'innocència s'ha de respectar, aquesta figura del dret xoca frontalment amb el pes dels milers de comunicacions (més de 3.000) que de moment hi ha identificades als arxius del cas Epstein, difosos a finals de gener pel departament de Justícia dels Estats Units.
El Palau de Buckingham ha optat per una estratègia de transparència reactiva. El comunicat del rei Carles III, emès quatre hores després que la policia entrés a casa del seu germà, subratlla, en teoria, que ningú està per sobre de la llei. Tanmateix, aquesta posició, per bé que necessària, sembla el mínim indispensable per evitar que l'incendi acabi com el del castell de Windsor el 1992, considerat per la reina Elisabet II com l'annus horribilis.
En aquell mateix moment, el 24 de novembre, amb motiu del 40è aniversari de la seva successió, i amb una corrua d'escàndols matrimonials i una impopularitat manifesta assejants la Corona, Elisabet II va fer un famós discurs a Londres en què va dir: "No hi pot haver cap dubte, esclar, que la crítica és bona per a les persones i les institucions que formen part de la vida pública. Cap institució –la City, la monarquia o qualsevol altra– no hauria d’esperar quedar lliure de l’escrutini d’aquells que li donen lleialtat i suport, per no parlar dels que no ho fan".
El problema és que aquelles paraules no es van veure acompanyades mai dels gestos necessaris per ventilar la institució. Amb tot, Carles III ha volgut continuar amb la seva agenda pública per projectar normalitat. La realitat és que el suport públic a la monarquia s'ha desplomat fins a un perillós 50%. I l'argument que el Palau de Buckingham no sabia res de les malifetes d'Andreu, o que va actuar tan aviat com va tenir la informació, s'esfilagarsa sota el pes de l’evidència. Durant una dècada, el germà del rei va actuar com a enviat comercial mentre les preguntes sobre les seves amistats ja suraven en l'ambient.
¿El fet que encara ocupi el vuitè lloc en la línia de successió és una mostra de com la Corona encara intenta protegir l'estructura per sobre de l'ètica? L'explicació, però, és relativament senzilla. Per apartar-lo caldria una llei del Parlament, a banda de l'aprovació de tots els Parlaments dels quals, potencialment, podria arribar a ser cap d'estat: des del d'Austràlia fins al del Canadà i una dotzena més de reialmes de la Corona. I si el govern de Keir Starmer, esquitxat també per l'afer Epstein, hi porta un projecte ad hoc, els diputats podrien començar a plantejar algunes preguntes molt incòmodes: en sabia res, la Corona, dels negocis d'Andreu?, o va funcionar el que podríem dir omertà reial?
La Corona i les ombres del silenci
Si la institució vol sobreviure a aquest degoteig incessant d'oprobi, el silenci ja no és una opció vàlida. La monarquia britànica s'enfronta a una reestructuració que hauria d'anar més enllà de retirar prebendes militars o desposseir Andrew Mountbatten del títol de príncep per dret de naixement, com va fer el rei a l'octubre.
Això implica una cooperació total i proactiva en l'actual investigació. I, possiblement, no n'hi ha prou amb no obstruir la justícia, sinó que el Palau de Buckingham hauria d'obrir voluntàriament els seus mateixos arxius sobre l'etapa d'Andreu com a enviat de comerç del Regne Unit (2001-2011) per demostrar que no hi ha res a amagar. En aquest sentit, aquest matí el diari conservador The Daily Telegraph ja s'esforça a salvar la cara a Carles III, amb una informació que assegura que el seu germà va ser designat per al càrrec contra el parer de l'aleshores futur monarca. La crisi de la Corona es juga, per tant, des de moltes bandes i hi ha molts actors implicats.
Una transparència financera absoluta també seria convenient, per aclarir d'on van sortir els fons per als acords extrajudicials multimilionaris a què Andreu va arribar amb la víctima més prominent de Jeffrey Epstein, Virginia Roberts Giuffre. Va pagar entre 12 i 14 milions de lliures a una persona a la qual va declarar que no coneixia. De debò?
Tanmateix, cal determinar quin ha estat el paper dels assessors i qui va facilitar, finançar i encobrir les agendes de viatges que ara estan sota el focus policial. En darrera instància, cal plantejar on és el límit del privilegi i si la monarquia acceptarà un judici públic amb totes les conseqüències o si hi haurà moviments a l'ombra per protegir secrets de l'estat.
La monarquia britànica s'ha salvat durant segles de nombroses crisis gràcies a la seva capacitat d'adaptació als nous temps. Sovint sacrificant els seus membres per salvar el tron. Ara l'exercici és el mateix però potser en aquesta ocasió no n'hi haurà prou amb un simple exercici de relacions públiques.
El duc d'Edimburg, el marit d'Elisabet II, va fer fortuna amb una de les seves famoses frases: "La monarquia és un family business, un negoci familiar". El cas de l'expríncep Andreu no aguanta l'afirmació. Parafrasejant el títol de la portada d'aquest matí de The Sun, ja no només sua Andreu, ara la suor freda la tenen també Carles III i l'hereu Guillem.