Polònia activa les defenses aèries durant un nou atac massiu rus contra Ucraïna

BarcelonaEl comandament operatiu de les forces armades poloneses ha tancat aquest diumenge una part del seu espai aeri i ha activat les defenses aèries —entre les quals, el desplegament d'avions de combat— com a mesura "preventiva", després dels últims atacs aeris russos contra territori ucraïnès, per tal de "garantir la seguretat de l'espai aeri nacional i protegir la població".

La defensa polonesa activada aquest diumenge és la resposta als atacs russos sobre Ucraïna. Segons les autoritats ucraïneses, Rússia ha llançat 595 drons i 48 míssils durant la nit, sobretot contra Kíiv, i ha provocat la mort de quatre persones, entre les quals una nena de 12 anys. El president del país, Volodímir Zelenski, ha subratllat que l'atac ha durat més de 12 hores i que ha provocat danys en hospitals, fàbriques i edificis residencials.

Les forces aèries de Polònia, en coordinació amb els països aliats, han començat a operar a l'espai aeri polonès com a reacció als bombardejos recents impulsats per l'aviació de llarg abast de Rússia contra Ucraïna, segons ha notificat el mateix comandament operatiu en un comunicat difós a través de la xarxa social X. El text assenyala que aquestes actuacions s'han dut a terme "d'acord amb els procediments aplicables" i activant totes "les forces i els recursos de què disposen".

Com a part de l'operació, les autoritats militars poloneses també han reforçat la vigilància a les regions frontereres per fer el seguiment de la situació actual i manté "les seves forces i els seus recursos a punt per si s'ha de donar una resposta immediata".

En aquest context, segons dades de la plataforma de seguiment de vols FlightRadar24 recollits per l'emissora polonesa TVN24, les autoritats de Varsòvia han tancat temporalment aquest diumenge l'espai aeri entorn dels aeroports de Rzeszów i Lublin, al sud-est de Polònia, a causa d'una "activitat militar no planificada relacionada amb la garantia de la seguretat de l'Estat".

Les autoritats poloneses han pres aquestes mesures després que, en els últims dies, avions i drons russos hagin violat l'espai aeri de diversos estats membres de l'OTAN: Estònia, Letònia, Lituània, Noruega, Dinamarca, Romania i la mateixa Polònia.

A més, aquest dijous els Estats Units i el Canadà van activar les seves defenses per l'amenaça de dos bombarders i dos caces russos que van entrar a la zona d'identificació de defensa aèria d'Alaska, una àrea en espai aeri internacional en la qual tots els avions tenen obligació d'identificar-se per la proximitat amb l'espai aeri d'un país sobirà, en aquest cas els EUA. Davant la manca d'identificació de les aeronaus militars russes, les forces aèries canadenques i nord-americanes van enviar una força conjunta de quatre caces, quatre avions de reposició de combustible i un avió de supervisió. Els avions russos van girar cua abans d'entrar a l'espai aeri de l'estat d'Alaska.

Així mateix, aquest mes, els exèrcits de Rússia i de Bielorússia (el principal aliat del Kremlin) han fet maniobres en territori bielorús amb diversos milers de soldats i simulació d'armes nuclears, a uns 450 quilòmetres de la frontera amb Polònia. L'OTAN hi va respondre creant la iniciativa Sentinella Oriental per incrementar els nivells de defensa dels seus països membres, sobretot els més propers a Rússia.

Més bombardejos a Ucraïna

Kíiv ha sigut blanc de l'atac més massiu de la matinada, amb drons i míssils, tot i que Rússia també ha bombardejat altres ciutats com Zaporíjia i Khmelnitski. A Zaporíjia, situada al sud-est del país, el governador Ivan Fédorov ha informat que una escola ha resultat danyada i un edifici alt ha cremat després de l'impacte dels projectils. En aquesta ciutat s'han reportat almenys 16 persones ferides. En tot el país, les autoritats han informat d'almenys 67 ferits.

Zelenski ha advertit que Ucraïna prendria represàlies i ha dit que aquest atac “vil” demostra que Moscou “vol continuar lluitant i matant”. Rússia, per la seva banda, ha admès el bombardeig, però ha dit que ha atacat instal·lacions militars i empreses industrials que donaven suport a les forces armades d’Ucraïna.