Sentinella Oriental: la iniciativa de l'OTAN davant la incursió de drons russos

BerlínEl secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha anunciat aquest divendres la posada en marxa d’una nova iniciativa, batejada amb el nom de Sentinella Oriental, per reforçar la defensa del seu flanc oriental, després de la incursió dimecres de drons russos a l’espai aeri polonès. “Sentinella Oriental afegirà flexibilitat i força a la nostra postura i deixarà clar que, com a aliança defensiva, sempre estem preparats per defensar-nos”, ha dit Rutte en una roda de premsa al quarter general de l’OTAN a Brussel·les, acompanyat pel comandant suprem de les forces aliades a Europa, Alexus Grynkewich.

La iniciativa Sentinella Oriental comptarà, a partir dels pròxims dies, amb “una sèrie de recursos aliats i combinarà capacitats tradicionals i tecnologies innovadores, inclosos elements dissenyats per fer front als reptes associats als drons”, ha avançat l’Aliança Atlàntica. Segons el Quarter General Suprem de les Potències Aliades (SHAPE), els aliats ja han començat a anunciar el desplegament de forces i capacitats per a l'operació.

Dinamarca aportarà dos F-16 i una fragata de guerra antiaèria, França hi enviarà tres Rafale i Alemanya quatre Eurofighter, afegia el comunicat de SHAPE. "El Regne Unit també ha expressat la seva voluntat de donar suport a la iniciativa. Aquestes forces i d’altres reforçaran les ja existents i milloraran la capacitat de dissuasió i la postura defensiva de l’OTAN on i quan sigui necessari", sostenia. El president Pedro Sánchez també ha confirmat la participació espanyola.

Rutte ha estat contundent en denunciar l'episodi del 10 de setembre passat, quan “nombrosos drons russos van violar l’espai aeri polonès” i, com a conseqüència, es van activar les defenses aèries per protegir territori de l’OTAN. “Sigui intencionat o no, és perillós i inacceptable”, ha dit, i ha subratllat la importància de protegir millor el flanc oriental de l’OTAN. “Tot i que es tracta de la concentració més gran de violacions de l’espai aeri de l’OTAN que hem vist, el que va passar dimecres no va ser un incident aïllat. La imprudència de Rússia a l’aire al llarg del nostre flanc oriental està augmentant en freqüència”, ha fet constar el secretari general i ha recordat incidents similars que han tingut lloc a Romania, Estònia, Letònia i Lituània.

El general Grynkewich ha promès que l’Aliança Atlàntica “continuarà defensant cada centímetre del seu territori”: “Tot i que el nostre focus immediat se centra en Polònia, aquesta situació transcendeix les fronteres d’una sola nació. El que afecta un aliat ens afecta a tots. Es tracta d’una qüestió que repercuteix en tota l’Aliança, i la tractarem com a tal”. El comandant suprem de les forces aliades a Europa també ha promès que Sentinella Oriental “serà flexible i àgil, i proporcionarà una dissuasió i una defensa encara més centrades, exactament quan i on sigui necessari”.

A banda d'anunciar l'operació, el secretari general ha recordat que l’OTAN ja té desplegades forces terrestres a vuit països i que els aliats col·laboren diàriament per reforçar les defenses aèries i protegir les infraestructures submarines crítiques del mar Bàltic.

Fins ara, els països europeus consideren que la incursió de drons russos va ser deliberada. El primer ministre polonès, Donald Tusk, va considerar divendres que la violació dimecres de l’espai aeri polonès per drons russos “no va ser un error” de Moscou. “Ens agradaria pensar que l’atac amb drons contra Polònia va ser un error. Però no ho va ser. I ho sabem”, va afirmar a X, malgrat que el president dels Estats Units, Donald Trump, havia suggerit anteriorment que l’incident podria haver estat accidental. En canvi, Moscou nega haver volgut atacar objectius a Polònia i afirma que Varsòvia no té proves que els drons fossin russos.

La intrusió la nit del 9 al 10 de setembre de 19 drons a l’espai aeri polonès va provocar una allau de protestes per part dels aliats de Polònia. L’incident va causar danys materials, però no hi va haver ferits. Des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna el febrer de 2022, diversos drons i míssils disparats per Moscou han violat l’espai aeri de diversos membres de l’OTAN, però aquest era el primer cop que un país de l’Aliança Atlàntica els abatia.

Una exhibició de força de Moscou

L’anunci del llançament de la iniciativa Sentinella Oriental ha coincidit amb l’inici divendres de maniobres militars conjuntes de Rússia i Bielorússia, en un moment de gran tensió a la frontera est d’Europa per la incursió dimecres de drons russos a l’espai aeri polonès. Les anomenades maniobres Zapad 2025 de Rússia i el seu aliat estaven previstes des de feia temps, abans que tingués lloc la violació de l’espai aeri polonès per drons russos. Però Europa hi ha vist una nova demostració de força de Rússia i el seu aliat.

L’exercici Zapad 2025 inclou maniobres militars tant a Rússia com a Bielorússia, que fa frontera amb Ucraïna i amb Polònia, i també als mars Bàltic i de Barentsz. Està previst que aquests exercicis dels exèrcits rus i bielorús acabin el pròxim dimarts 16 de setembre; i són les primeres maniobres Zapad que es duen a terme des del 2021, és a dir, des d'abans de l'inici de la guerra a Ucraïna. L’última vegada aquests exercicis van ser presidits pel president rus Vladímir Putin.

Els exercicis, que es faran principalment en polígons militars a Baríssau, a prop de la capital bielorussa i a uns 450 quilòmetres de la frontera polonesa, tenen com a objectiu oficial reforçar la seguretat militar de la Unió Estatal Rússia-Bielorússia davant l'amenaça de l'OTAN. En principi hi participaran molts menys soldats que el 2021, quan es va informar de 200.000 participants, tot i que no només hi haurà militars russos i bielorussos, sinó també de països com l'Índia i l'Iran, segons Efe. Les maniobres inclouran la simulació del llançament d'armes nuclears i míssils balístics hipersònics Oréixnik, segons ha informat l'estat major bielorús.

Tusk ja havia ordenat dimarts tancar “per raons de seguretat” tots els passos fronterers amb Bielorússia amb motiu de les maniobres Zapad, mentre que Lituània va reforçar encara més la protecció de les seves fronteres amb Bielorússia i Rússia, pel mateix motiu.