Ponts i carreteres contra Putin: la UE vol crear un 'espai Schengen' militar

Brussel·lesNova mesura de Brussel·les per potenciar la coordinació i unificació dels exèrcits de tots els estats membres de la Unió Europea. La Comissió Europea ha presentat una reforma legal per crear una mena d'espai de lliure circulació i mobilitat de soldats i vehicles militars arreu del territori comunitari, que ha batejat com un espai Schengen militar. L'objectiu és incrementar la capacitat militar dels aliats europeus davant l'amenaça que suposa l'expansionisme del règim de Vladímir Putin. "La infanteria guanya batalles, la logística guanya guerres", ha dit en roda de premsa el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius.

La proposta de l'executiu comunitari és que les sol·licituds de mobilitat militar d'un país a un altre país de la UE s'hagin de tramitar en un màxim de tres dies, i en casos d'emergència es puguin acceptar encara més de pressa i de manera prioritària. Segons informa el diari Financial Times, ara mateix hi ha socis europeus que poden trigar fins a 45 dies a acceptar aquesta mena de sol·licituds.

La Comissió Europea també proposa unificar tots els tràmits i la normativa arreu de la UE per efectuar de peticions de mobilitat d'un exèrcit en territori d'un altre país comunitari. A més, Brussel·les vol crear un sistema d'alertes a escala del club europeu perquè, de manera interna, les institucions europees i els aliats de la UE puguin saber els moviments que s'estan duent a terme, així com per millorar la coordinació entre els encarregats estatals de la mobilitat militar dels respectius socis europeus.

Una altra de les mesures més destacades de la Comissió Europea és la creació d'una mena de reserva de recursos d'ús dual, tant civil com militar, a escala comunitària. Seria similar al sistema d'ajuda mútua en cas d'emergències climàtiques, com inundacions, incendis o sequera. Això sí, seria de contribució voluntària i, per tant, els estats membres no estarien obligats a aportar-hi recursos com ara camions, tancs o helicòpters.

En tot cas, es tracta d'una proposta presentada per l'executiu comunitari que no entraria en vigor fins al 2027. A més, l'han de negociar i aprovar primer el Consell de la UE, que és l'organisme que representa els estats membres, i el Parlament Europeu. Cal recordar que tot el que sigui una millor coordinació entre exèrcits i cedir en la sobirania militar sempre genera reticències als governs estatals, ja que la defensa és una de les competències que els estats membres guarden sota la seva potestat amb més recel.

Més infraestructures

Brussel·les també proposa destinar 17.650 milions d'euros dels pròxims pressupostos europeus del 2028 al 2034, que encara s'han de negociar i aprovar, a finançar la construcció i millora de 500 infraestructures, com ponts, túnels, carreteres, aeroports i ports. Fa temps que tant la UE com l'OTAN insisteixen en el fet que la millora de les connexions pot jugar a favor de la mobilitat militar i, per tant, de la capacitat de defensa del bloc europeu davant de l'expansionisme del Kremlin.

De fet, en l'última cimera de l'OTAN, els aliats atlàntics ja van acordar gastar-se un 3,5% del seu producte interior brut (PIB) en recursos de defensa tradicional, com tancs, soldats o míssils, i un 1,5% més en qüestions més relacionades amb la mobilitat, la ciberseguretat o el control de fronteres. Així, les inversions que vol potenciar Brussel·les entrarien en aquest segon apartat, i contribuirien a complir amb els objectius de despesa de l'Aliança Atlàntica que va exigir Donald Trump.

D'altra banda, la Comissió Europea també ha anunciat que vol continuar millorant la unió i potenciant la indústria bèl·lica europea, que a hores d'ara no pot assumir tota la producció d'armes del gran rearmament de la UE, segons admet el mateix executiu comunitari. En aquest sentit, Brussel·les advoca per millorar l'intercanvi de dades i informació dels avenços tecnològics que poden tenir aplicacions militars, sobretot en el terreny de la ciberseguretat o de qualsevol nova tecnologia.