El precedent grec del moviment 'Jo no pago'
Milers de grecs rebutgen pagar els peatges i el transport públic. Els preus s'han disparat, mentre sous i pensions es retallen
Barcelona'Den Pliróno' (Jo no pago) s'ha convertit a Grècia en un moviment de desobediència civil amb un seguiment destacat i que comença a afectar les finances públiques. Agrupa ciutadans de tota mena sota el lema "no pagarem la crisi dels altres" i consisteix a no pagar el transport públic ni els peatges de les carreteres. Els seus membres viatgen sense bitllet, inutilitzen les màquines expenedores i aixequen les barreres dels peatges. Fotografien les seves accions i difonen les imatges a la xarxa per aconseguir més adeptes.
Dels peatges als impostos
El moviment ciutadà però, no acaba aquí i, a mesura que les retallades exigides de Brussel·les ofeguen cada vegada més el país hel·lè, la iniciativa s'ha convertit en un moviment de desobediència civil contra els nous impostos, la majoria relacionats amb els béns immobles. De fet, el setembre del 2011, el govern grec, desesperat per la falta d'ingressos en un país amb un 30% d'economia submergida, va decidir imposar un nou impost sobre la propietat que es coraria amb el rebut de la llum. Alcaldes, polítics, sindicalistes, advocats, petits propietaris i fins i tot corporacions públiques s'han negat a pagar aquesta taxa.
Suport popular
Segons una enquesta elaborada per MRB l'any passat el 56% de grecs donava suport a aquesta forma de protesta contra els alts preus del transport públic, mentre un 39% que la criticava. Les estimacions oficials parlen d'un 40% de viatgers sense bitllet als autobusos. Les concessionàries de les autopistes estimen que entre un 15 i un 18% de conductors no paga els peatges, l'equivalent a uns 8.000 usuaris diaris.
El moviment es justifica en l'encariment de les tarifes del transport urbà, que han pujat entre un 28 i un 80%, en contrast amb les dràstiques retallades de sous i pensions. El govern ha respost endurint les multes i sancions contra els "instigadors".
