La saturació als hospitals obliga els britànics a viatjar a l’estranger per rebre tractament

LondresLa confiança dels britànics en l'acció de Downing Street es perd per l'aigüera. Mentre els ciutadans de les illes temen, en només dues setmanes, una pujada de l'impost de la renda que trairia una de les promeses electorals clau del laborisme, i que podria causar un terratrèmol polític, un altre front molt sensible, l'NHS, el sistema nacional de salut, no acaba d'aixecar el cap ni d'eliminar significativament les llistes d'espera. Al juliol, eren 7,41 milions de pacients, només 200.000 menys que un any enrere, els que seguien esperant tractament. La vaga de cinc dies que inicien aquest divendres els metges residents als hospitals d'Anglaterra –tant a urgències com en l'assistència no urgent– tampoc no farà que millori la situació.

I un dels resultats dels retards és que l'any passat, més de mig milió de ciutadans amb residència a les illes (523.000, d'acord amb l'Oficina Nacional d'Estadística) van viatjar a l'estranger per rebre tractament mèdic. La dada suposa un increment del 50,1% en només dos anys.

L'exsindicalista d'Unison Dennis Reed, de l'ONG Silver Voices, un grup de suport de la gent gran, qualifica la situació de "tragèdia impulsada per la desesperació". Molts pacients, assegura Reed, utilitzen els seus estalvis per obtenir tractaments que no poden rebre a temps a l'NHS. Entre altres, reemplaçaments de maluc i genoll, cirurgies de cataractes i tractaments dentals. "La gent amb ingressos modestos buscarà cada cop més alternatives barates si s'enfronta a llargues esperes, potser amb dolor, i no es pot permetre anar a la sanitat privada" al Regne Unit, afirma.

Els destins més populars per a aquest nou turisme mèdic inclouen Turquia, Polònia, Romania, Portugal, l'Índia, Lituània i Itàlia. A Turquia un reemplaçament de maluc pot costar només entre 6.000 i 8.000 lliures (menys de 10.000 euros), la meitat del preu d'una operació en una clínica privada al Regne Unit. La publicitat de centres a l'estranger a través d'Internet és una de les vies habituals per captar clients. En alguns casos han de tenir un gran poder adquisitiu. És el cas de la pàgina web Tailor Doc, que ofereix la substitució de malucs i genolls a l'hospital Vithas Valencia 9 de Octubre i estades de "recuperació en una residència de luxe de Dènia", per preus que poden oscil·lar entre els 10.000 euros, en els casos més simples, als 60.000, en els més complexos.

Experts sanitaris –i Reed també ho comenta– adverteixen dels greus riscos associats a aquestes pràctiques. La raó fonamental és la molt variable regulació de les clíniques, en especial si estan situades fora de la Unió Europea. El seguiment postoperatori i la gestió de possibles complicacions esdevenen un repte quan el tractament s'ha realitzat a milers de quilòmetres de distància. En els pitjors casos, si hi ha efectes secundaris no desitjats, l'NHS no garanteix necessàriament el tractament al Regne Unit.

El ministre de Sanitat, Wes Streeting, ha lamentat de forma reiterada aquesta situació, qualificant d'"esfereïdor" que centenars de milers de contribuents es vegin forçats a viatjar a l'estranger per rebre atenció mèdica que haurien de tenir de franc al seu país. Streeting defensava fa deu dies la gestió del govern, assenyalant que, tot i que "encara queda molt camí per recórrer", el laborisme ha lliurat més de cinc milions de cites mèdiques addicionals i s'han reduït les llistes d'espera en 206.000 en el primer any al govern.

Un accelerador gripat?

I aquest dimecres passat, afirmava davant de les càmeres de la BBC: "Ara estem prement l'accelerador i retallant la burocràcia innecessària per reinvertir els estalvis en l'atenció de primera línia". Amb tot, les dades més recents mostren que les llistes han augmentat per tercer mes consecutiu des del juliol d'aquest 2025.

Les veus crítiques sobre l'estat de l'NHS ressonen periòdicament en diferents mitjans de comunicació, tot i la promesa de la inversió de 29.000 milions de lliures en arribar l'exercici fiscal 2028-29. David Hare, per exemple, director executiu de l'Independent Healthcare Providers Network –la patronal de la sanitat privada–, assenyalava, a finals d'octubre, que "amb les esperes per a l'atenció de l'NHS que continuen en nivells gairebé rècord, no és sorprenent que molts milers de persones estiguin buscant totes les seves opcions de tractament. És un terrible agreujament de l'estat de l'NHS". Una inversió com la promesa no fa que albiri cap millora.

El ministre Streeting ha promès que el seu pròxim pla de salut de 10 anys "catapultarà l'NHS al segle XXI i farà que la gent sigui atesa a temps en un servei de salut modern en terres britàniques".

S'ho creuen els britànics? Potser sí. Però no afavoreix gens al responsable de la sanitat que aparegui, com ha passat aquesta mateixa setmana, com el gran conspirador contra el primer ministre, Keir Starmer. Dimecres, tota la premsa del país va publicar un atac preventiu contra el ministre, orquestrat des de Downing Street, i advertint-lo que qualsevol intent de cop dins del mateix partit seria combatut pel seu líder.

Una pretensió que, d'altra banda, cada cop sona més fantasiosa. Perquè Starmer cada cop sembla més feble. I si aconsegueix salvar l'escull dels pressupostos, el 26 de novembre, el cop de gràcia pot arribar arran de les eleccions locals i nacionals del maig vinent, quan es preveu que la ultradreta del Partit Reformista obtingui els millors resultats de la seva història. No debades Nigel Farage lidera les enquestes. I com de costum, el degoteig de dades negatives –no només sobre l'NHS; també sobre l'atur, que ha arribat al 5% aquest setembre– és aprofitat per la demagògia ultra per soscavar un govern ja sota mínims.