Suècia combina el bastó i la pastanaga per expulsar refugiats: els ofereix més de 30.000 euros per marxar

BarcelonaSuècia va guanyar-se durant anys la reputació de ser un dels països més generosos del món amb els refugiats. Primer van ser els xilens que fugien del règim d'Augusto Pinochet; després, els refugiats de la guerra dels Balcans, i fa deu anys, els sirians que escapaven de la guerra civil i la dictadura de Bashar al-Assad. Durant el 2015, el país escandinau va rebre uns 163.000 sol·licitants d'asil; només Alemanya en va acollir més. Ara, aquesta política de portes obertes ha quedat totalment enterrada, sobretot des que l'actual govern conservador va assolir el poder el 2022 amb la crossa necessària del partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia.

En el moment de la formació de l'executiu, que coopera regularment amb l'extrema dreta, el primer ministre, Ulf Kristersson, va prometre un "canvi de paradigma" per reduir el nombre d'immigrants que arriben a Suècia, fent servir un concepte introduït anys abans a Dinamarca. Durant la legislatura, que li queden nou mesos de vida, el govern ha implantat diverses mesures per aconseguir aquest objectiu. La majoria són polítiques que augmenten les restriccions per aconseguir l'asil o la ciutadania sueca. Però no només això; el govern combina el bastó amb la pastanaga.

Per incentivar el retorn de refugiats als seus països d'origen, aquest mes de gener entra en vigor una modificació molt significativa de la denominada "subvenció de repatriació". Fins ara, el govern oferia 10.000 corones sueques (uns 900 euros) per donar una mica de suport econòmic als que decidien marxar, però a partir d'ara la xifra serà de 350.000 corones per persona (uns 32.000 euros). La "repatriació voluntària" s'adreça a les persones que tenen permís de residència a Suècia per motius de protecció, que decideixen tornar al seu país d'origen o anar a un altre país on tingui dret a viure.

Els últims anys, les repatriacions voluntàries han sigut mínimes –les autoritats n'han rebut 270 i n'han atorgat només vuit els últims quatre anys–. Amb aquest canvi, pretenen que la xifra creixi exponencialment. La decisió s'ha pres malgrat que un grup d'experts nomenat pel govern aconsellés no fer-ho, argumentant que promoure la repatriació dificultaria la integració dels migrants a la societat sueca. "Els guanys potencials no semblen prou importants per justificar els riscos", va advertir el panell.

Rebel·lió dels ajuntaments

Tant les autoritats de migració com el servei públic d'ocupació han rebut l'encàrrec d'augmentar el nombre de persones que marxin del país, i el govern també obliga els serveis socials a proporcionar orientació per a la repatriació voluntària. Per intentar potenciar aquests retorns, el govern ha nomenat una coordinadora nacional, que a finals de setembre va enviar una carta a tots els municipis de Suècia amb la intenció de treballar conjuntament per aconseguir-ho. Però un gran nombre d'alcaldes, inclosos els de les tres principals ciutats del país (Estocolm, Göteborg i Malmö), han rebutjat reunir-s'hi i han criticat la mesura.

L'alcalde de Jokkmokk, a l'extrem nord del país, va ser el primer i la seva resposta es va tornar viral. "Gràcies, però no", va escriure Roland Boman, i ho va publicar a les xarxes socials, en què va qualificar la mesura com "una manera poc sueca de considerar les persones i el seu valor". No només són les ciutats governades pels socialdemòcrates o altres partits de l'oposició, sinó que el rebuig respon, en molts casos, a qüestions més pràctiques que ideològiques.

Segons la televisió pública SVT, a on ha sorgit més resistència és justament al nord del país, on molts municipis han rebutjat col·laborar amb el govern en aquesta política. És una zona molt més despoblada que el centre i el sud, i tenen una necessitat molt més elevada de treballadors.

"Canvi de paradigma", també entre els socialdemòcrates

L'incentiu econòmic per fomentar les repatriacions s'emmarca en el "canvi de paradigma" anunciat pel primer ministre quan van formar govern amb el suport de Demòcrates de Suècia, la tardor del 2022. Aquests últims tres anys, l'executiu ha implantat diverses mesures per reduir els migrants i refugiats. "Quan aquest govern va arribar al poder, jo pensava que potser implementarien la meitat de les polítiques que anunciaven. Però m'han sorprès, ho han implantat o estan en procés d'implantar-ho gairebé tot. Han anat a tota màquina, i ara, amb les eleccions a la vista, ho estan accelerant encara més", diu a l'ARA Henrik Emilsson, expert en migració a la Universitat de Malmö.

"La retòrica ha canviat: abans, volíem ser un exemple per a Europa, volíem centrar-nos en els drets. Ara l'objectiu de Suècia és ser el país més dur d'Europa pel que fa a migració –diu–. Són els mateixos partits, que han canviat la seva manera de pensar. Els socialdemòcrates donen suport a totes aquestes polítiques, no només a la dreta i a l'extrema dreta". Només tres partits petits (els Verds, l'Esquerra i els liberals) estan en contra d'aquestes polítiques tan restrictives, però només representen al voltant d'un 15% de l'arc parlamentari. "Hi ha hagut un gir de 180 graus en un parell d'anys", resumeix Emilsson.

Augura que a la campanya de les eleccions, el Partit Socialdemòcrata prometrà mantenir la mateixa línia que el govern conservador i només haurà de fer algunes concessions si es veu obligat a pactar amb partits més d'esquerres.

Entre les mesures implantades, destaca que ara només s'emeten permisos temporals curts per als refugiats i que s'han introduït molts requisits per obtenir la ciutadania. També s'han endurit les condicions per aconseguir permissos de treball: el salari mínim necessari ha augmentat de 13.000 corones (uns 1.200 €) al mes a 27.360 corones (uns 2.500 €, o el 80% del salari mitjà suec). El govern, que vol augmentar-lo encara més fins a unes 35.000 corones (3.200 €), emfatitza el seu desig d'atreure "talent" (investigadors i empleats altament qualificats) en lloc d'immigrants no qualificats. També s'ha proposat dificultar les reunificacions familiars.

Emilsson alerta que el govern encara vol anar més lluny per castigar els migrants: té intenció de reduir els beneficis socials per als estrangers extracomunitaris, eliminar la residència permanent i facilitar les deportacions en cas de cometre algun delicte.

"Hi ha hagut un gran canvi en la quantitat de sol·licitants d'asil que arriben a Suècia. Abans, els refugiats solien passar per Alemanya fins a Suècia, i ara es queden a Alemanya". L'any passat, el govern va treure pit pel fet que les seves polítiques funcionen: per primer cop en mig segle, Suècia va registrar més sortides que entrades del país.