Trump imposa un 10% més d'aranzels als països europeus que han enviat tropes a Groenlàndia

BarcelonaDonald Trump no renuncia a l'afany d'annexionar-se Groenlàndia. Quan arriba al primer any de mandat, el president dels Estats Units ha tornat a collar els aliats europeus per forçar-los a negociar fins que accedeixin a deixar-lo comprar l'illa àrtica. Aquest dissabte ha anunciat que aplicarà gravàmens addicionals del 10% als països que han enviat tropes en territori groenlandès.

En una publicació de Truth Social, ha afirmat que aplicarà nous aranzels del 10% l'1 de febrer a tots els productes que entrin als Estats Units procedents de Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, Gran Bretanya, els Països Baixos i Finlàndia. I ha alertat que podria augmentar: "L'1 de juny de 2026, l'aranzel augmentarà al 25%. Aquest aranzel serà exigible i pagable fins que s'arribi a un acord per a la compra completa i total de Groenlàndia".

El dirigent també s'ha mostrat, alhora, obert a "negociar de manera immediata" amb els estats en qüestió, als quals considera que ha estat concedint protecció durant moltes dècades, malgrat que creu que estan "posant en risc" tot el que Washington "ha fet per ells".

El president francès, Emmanuel Macron, ha estat la veu europea que ha respost amb més contundència davant del que ha titllat "d'amenaça". Ha considerat que a l'anunci d'aranzels del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre Groenlàndia és inacceptable i ha advertit que Europa no cedirà. "Cap intimidació ni amenaça ens influirà, ni a Ucraïna, ni a Groenlàndia, ni enlloc més del món quan ens enfrontem a aquestes situacions", ha escrit a X.

Abans del missatge de Macron, la Unió Europea ha afirmat que està coordinant una "resposta conjunta" dels vint-i-set. "La UE serà sempre molt ferma en la defensa del dret internacional, sigui on sigui i, per descomptat, començant pel territori dels estats membres de la UE", ha assenyalat el president del Consell Europeu, António Costa durant la firma de l'acord comercial entre la UE i el Mercosur. I ha afegit: "Si volem prosperitat, hem d'obrir els mercats i no tancar-los. Hem de crear zones d'integració econòmiques i no augmentar els aranzels". La qüestió marcarà sens dubte la trobada prevista la setmana que ve entre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president nord-americà al Fòrum Econòmic Mundial de Davos.

L'amenaça de la Casa Blanca arriba després que diversos països europeus com França, Suècia, Noruega, Finlàndia, Alemanya i els Països Baixos responguessin a la crida de Dinamarca per enviar tropes a Groenlàndia per fer-hi maniobres militars, un gest que pretenia frenar l'ambició expansionista de Washington a través de més presència de l'OTAN a l'Àrtic. El gest, més simbòlic que pragmàtic, era el primer pas d'un pla que preveia "més presència militar a Groenlàndia i voltants d'avions, vaixells i soldats, inclosos els d'aliats de l'OTAN" en un futur pròxim. Els aliats europeus havien anunciat la protecció d'instal·lacions crítiques per a la societat, l'assistència a les autoritats de Groenlàndia, el desplegament d'avions de combat a Groenlàndia i la resolució de tasques navals.

Però no sembla que aquests moviments hagin fet enrere a Trump. El dirigent insisteix que aquest territori àrtic, ric en metalls preciosos i terres rares, és crucial per a la seguretat dels Estats Units. Segons es desprèn del seu missatge, l'illa és clau per establir una anomenada "cúpula" o xarxa de protecció aèria, que, entre altres coses, permetria la detecció i intercepció de míssils llançats des de Rússia o l'Àrtic.

Fins a un 40% d'aranzels

Tot i la contundència del missatge, en què Trump ha escrit que "ningú tocarà aquest tros sagrat de terra, sobretot perquè la seguretat nacional dels Estats Units i del món en general està en joc", en referència a Groenlàndia, no deixa clar com s'aplicaran aquests gravàmens. Actualment la majoria de béns procedents de la Unió Europea ja estan gravats en un 15%. Sumats al 10% addicional que ha anunciat dissabte, això voldria dir que l'1 de febrer els vuit estats europeus mencionats estarien sotmesos a uns aranzels del 25%. I si al juny Trump compleix l'amenaça, es dispararien fins a un 40%.

Hi ha un altre element que genera confusió: habitualment la Comunitat Europea funciona com un bloc únic a l'hora d'aplicar tarifes aranzelàries i no hi ha diferències entre els països comunitaris. Per tant, queda per veure si la resta de països comunitaris podrien acabar subjectes als mateixos gravàmens.