Trump intensifica el xoc amb Europa i prohibeix a un excomissari europeu entrar als EUA

BarcelonaLa regulació de les empreses tecnològiques i la seva capacitat d'influència política s'ha convertit en un nou front en el xoc entre els Estats Units de Donald Trump i Europa. L’administració Trump ha prohibit l’entrada als Estats Units a cinc ciutadans europeus, als quals ha acusat de “coaccionar” les plataformes digitals perquè "censurin" veus nord-americanes, segons ha anunciat aquesta matinada el secretari d’Estat, Marco Rubio. Entre els sancionats hi ha l’excomissari europeu de Mercat Interior Thierry Breton (2019-2024), impulsor de regulacions per limitar la desinformació en plataformes com X, Meta i TikTok. També ha estat vetats quatre representants d'oneagés que lluiten contra la desinformació i l'odi a les xarxes: l’activista britànic Imran Ahmed, director executiu del Center for Countering Digital Hate (CCDH), Anna-Lena von Hodenberg i Josephine Ballon, de l'organització alemanya HateAid, i Care Melford, directora de Global Disinformation Index.

Rubio ha afirmat en un comunicat que aquestes persones “han liderat esforços organitzats per coaccionar plataformes nord-americanes perquè censurin, desmonetitzin i suprimeixin opinions nord-americanes amb les quals discrepen”. Per aquest motiu, el cap de la diplomàcia dels Estats Units ha determinat que “la seva entrada, presència o activitats al país tenen conseqüències potencialment adverses”. Se’ls han imposat restriccions de visat que els prohibeixen entrar al país i se'ls iniciarien processos de deportació en cas que es trobessin en territori nord-americà.

Breton, que va xocar amb magnats tecnològics, com Elon Musk, per fer complir les normes de la Unió Europea, ha reaccionat a X: "Bufa de nou un vent de macartisme? Un recordatori: 90 per cent del Parlament Europeu, elegit democràticament, i 27 Estats membres van aprovar per unanimitat la DSA". I ha avisat "els nostres amics nord-americans: la censura no és on pensen".

Brussel·les s'ha afanyat a condemnar "enèrgicament" la decisió de l'administració Trump i ha defensat que "la llibertat d'expressió és un dret fonamental a Europa". En aquest sentit, la UE assegura que té "el dret sobirà de regular l'activitat econòmica" d'acord amb els seus valors democràtics. "Les nostres normes digitals garanteixen unes condicions de competència segures, justes i equitatives per a totes les empreses, aplicades de manera justa i sense discriminació", sosté la Comissió Europea en un comunicat en què afegeix: "Si cal, respondrem".

El pols de la UE a les grans tecnològiques

L’anunci del departament d’Estat s’ha produït setmanes després que la Comissió Europea (CE) hagi imposat una multa de 130 milions d’euros a X, propietat d’Elon Musk, per incomplir les obligacions de transparència que estableix la llei de serveis digitals (DSA). Rubio va qualificar llavors la sanció d’“un atac al poble nord-americà per part de governs estrangers”. L’administració de Trump, que ha manifestat la seva intenció de combatre les polítiques de diversitat i inclusió, considera que la regulació de les xarxes socials per limitar la desinformació i el discurs d’odi constitueix una forma de censura.

Davant la resposta de Rubio a la sanció, la Comissió no es va doblegar, ans al contrari, i va anunciar l'obertura d'una investigació a Google. Una setmana abans, la UE també havia obert un expedient contra WhatsApp pels seus serveis d'IA. L'executiu comunitari a negar que es tractés d'una resposta a Washington, però el moviment es va llegir com tota una declaració d'intencions.

El sector tecnològic és un dels pocs àmbits en què la UE no ha cedit davant les pressions i les amenaces de Washington. La Comissió Europea continua aplicant al peu de la lletra la llei de Serveis Digitals, que busca que plataformes com Tiktok, Instagram o X estiguin obligades a retirar els continguts que es considerin il·legals detectats a les seves pàgines.

A més, la directiva de serveis digitals (DSA) també fixa la possibilitat que les plataformes donin accés a les autoritats als algoritmes que utilitzen per fixar quins continguts ofereixen als usuaris. En aquest sentit, les autoritats estatals tenen capacitat de demanar a una plataforma que elimini els continguts il·legals, estigui l'empresa establerta o no a Europa.

Més enllà del contingut que es troba a les xarxes socials i plataformes digitals, el marc legal europeu també estableix una sèrie d'obligacions i prohibicions que les grans tecnològiques han de complir si volen accedir al mercat europeu. En un mercat dominat per molt pocs actors, l'objectiu és assegurar una competència justa i més llibertat d'elecció per als consumidors i les empreses de la UE en l'ús i el desenvolupament de serveis digitals.