Karel Lannoo: "Von der Leyen hauria de vigilar més què diu en públic"

Londres/Brussel·lesKarel Lannoo és el director executiu del think tank Centre for European Policy Studies (CEPS), amb seu a Brussel·les. L'entitat és una veu rellevant en la política i el debat comunitari. Graduat en filosofia i història moderna, fa més de vint-i-cinc anys que observa els sotracs interns i externs que ha entomat la Unió Europea. Es troba, per tant, en una posició de privilegi per analitzar els reptes dels 27 en uns moments en què l'ordre global s'ha fet miques i les amenaces a la UE són de tota mena.

La Unió Europea és més forta o més vulnerable després de quatre anys de guerra a Ucraïna?

— Crec que estem més units. És cert que es pot mirar cap a Hongria o Eslovàquia per dir que no, però hem aconseguit coses que haurien estat impossibles sense la guerra. Pensem en el pla de seguretat, en el fet que la UE, que no té competències militars, ha posat en marxa una iniciativa europea d'industrialització del sector de la defensa.

La guerra a Ucraïna ha confirmat que Europa encara depèn massa dels Estats Units per a la seva seguretat?

— Depenem dels EUA per a la seguretat? No ho sabem amb certesa. S'ha dit que sí, però no ho puc jutjar perquè la informació no és pública. Crec que tenim la capacitat, però necessitem veure si podem treballar junts en l'àmbit militar. Només així ens adonarem de si podem fer-ho pel nostre compte. Sempre que els estats europeus acceptin que no poden confiar més en els EUA i que han de poder respondre pel seu compte, ens en sortirem. Alguns encara creuen que tot tornarà a ser com abans, com Alemanya, però això ja no serà així.

Donald Trump és un soci fiable de la UE?

— No. Ara veiem clarament que diversos països, inclosos els EUA, Rússia i la Xina, poden voler la fi de la UE.

És possible assolir una autonomia estratègica dins del marc de l'OTAN?

— Crec que sí, sempre que hi hagi un acord dins de l'OTAN que determini quines amenaces estratègiques són pròpies d'Europa i quines no. La UE hauria d'utilitzar la seva part europea de l'OTAN per defensar-se.

Com de greus són les divisions internes actuals dins de la UE, tant entre els estats com entre les institucions?

— És normal que hi hagi divisions; forma part de la democràcia. A Europa, amb 27 estats, els processos són més lents que als Estats Units, però prefereixo el sistema europeu al nord-americà. Els debats oberts i la presa de decisions per majoria són normals i necessaris.

Però declaracions contradictòries entre la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el president del Consell, António Costa, no ofereixen una visió de caos i feblesa de la UE?

— La senyora Von der Leyen va anar més enllà de les seves competències. La presidenta és responsable de la Comissió, mentre que el president del Consell s'encarrega de gestionar la relació entre els estats membres. Com que la UE no té una responsabilitat formal en política exterior o en defensa, això s'hauria de coordinar des del president del Consell, juntament amb l'Alta Representant per a Afers Exteriors. Von der Leyen hauria de vigilar més amb el que diu en públic. Europa ha d’assegurar-se que és coherent amb els principis sobre els quals es fonamenta, i que respecta l’ordre multilateral i el dret internacional.

Podria una nova victòria d'Orbán a Hongria afeblir la cohesió i la capacitat de decisió de la UE?

— També podria enfortir-la. Podríem actuar amb més fermesa davant de situacions que contravenen els tractats de la UE. Orbán ha utilitzat el suport de Rússia per a la seva campanya. I si finalment és reelegit, es podrien iniciar procediments judicials, perquè el que ha fet va en contra dels tractats. Orbán ja ha perdut més de mil milions d'euros de fons de cohesió per no respectar el reglament de condicionalitat. Això és gairebé un crim: si ets primer ministre d'un país relativament pobre, que no es troba en una bona situació econòmica, i pots rebre 1.000 milions d'euros i dius que no per pura estupidesa, aleshores, al meu entendre, hauries d’acabar a la presó.

La crisi energètica ha reduït la dependència d’Europa o només l’ha traslladada a altres socis?

— Encara és aviat per saber-ho. Europa té una dependència limitada del Golf; altres països en depenen molt més. Els preus han augmentat, cert, però podem funcionar gairebé sense petroli ni gas del Golf.

La UE es veu molt més forçada del que es va concebre inicialment a convertir-se en un actor més geopolític i orientat a un poder dur?

— No. Els tractats ja permeten que la UE sigui un actor més geopolític, especialment en defensa, construint un pilar europeu dins de l'OTAN.

Les crisis internacionals actuals exposen límits estructurals del model institucional de la UE?

— Sí, segur. És un model molt elaborat, hauria de ser més integrat, amb més capacitat de decisió ràpida i amb una majoria qualificada per evitar bloquejos, com passa ara amb Hongria respecte a Ucraïna.

Quin tipus de majoria? Per exemple, dues terceres parts dels estats membres?

— Exacte, hi ha diferents formes de majoria previstes als tractats de la UE. La més habitual és la doble majoria, que consisteix en dues terceres parts dels països i dues terceres parts de la població. Això garanteix que hi hagi un suport prou fort, també en termes de població, quan es pren una decisió determinada.

Europa està preparada per a un període prolongat d'inestabilitat global amb conflictes simultanis que afectin la seva seguretat i la seva economia?

— Està relativament preparada, millor que fa tres o quatre anys. Programes com l’estratègia industrial de defensa europea mostren que Europa està reaccionant. Però coordinar 27 estats és complex i requereix temps.

Deu anys després del Brexit, la UE acceptaria que el Regne Unit es reincorporés?

— Crec que sí, però seria difícil. El Regne Unit hauria d’acceptar totes les normes i quedar-se sense les moltes excepcions de què gaudia. No en tindria, també, en qüestions pressupostàries, per exemple, que li permetia contribuir-hi menys. A més, alguns estats membres tindrien dificultats per acceptar el retorn del Regne Unit, començant per França. Perquè França considera que té més pes en l'actual Unió Europea que no pas el que tindria si el Regne Unit tornés a formar part de la UE.

És un bon moment per pensar en una ampliació de la Unió?

— Sí, però aconseguir el consens necessari serà molt difícil. Fixem-nos en Islàndia, que potser està canviant d'opinió, cosa que podria accelerar tot el procés. Però també crec que hem d'incorporar urgentment els països dels Balcans Occidentals, que són molt petits: 16 milions d'habitants i econòmicament amb molt poc pes. No seria cap problema incorporar-los ràpidament i beneficiaria la nostra pròpia seguretat.