Patrick Costello: "Els europeus no tenen més remei que desenvolupar les seves capacitats en defensa"

BarcelonaEl distanciament dels Estats Units de Trump ha fet reaccionar Europa en matèria de seguretat. Patrick Costello, exfuncionari de la Unió Europea i assessor de la Kofi Annan Foundation, va ser a Barcelona en el marc d'una xerrada al Palau Macaya de la Fundació La Caixa. Costello reflexiona sobre el futur de les relacions transatlàntiques, el paper de Rússia i la Xina, i com Europa ha d'adaptar-se a un nou ordre internacional en què ja no dicta les regles del joc.

Trump ha trencat la seva bona relació amb Europa. Podem seguir parlant d’un bloc occidental?

— És massa d'hora per dir-ho, però els europeus estan molt preocupats pel futur de les relacions transatlàntiques a la llum dels últims esdeveniments. I ara comencen a fer els passos necessaris perquè Europa depengui menys de la seguretat dels Estats Units. 

Rearmar-se és el pas correcte? 

— Europa ha depès durant dècades del paraigua de seguretat proporcionat pels Estats Units, i la hipòtesi sempre ha sigut que era el que volien els Estats Units. Recordo les reunions a Washington de fa una dècada, quan la Unió Europea intentava assumir més responsabilitat als Balcans occidentals. La visió dels nord-americans aleshores era que encara no era el moment de rearmar-nos, així que no ho vam fer, sobretot perquè ells no ho volien. Però els últims mesos hem vist que no seran necessàriament fiables per proporcionar aquest paraigua de seguretat en el futur. Si aquest és el cas, no veig que els europeus tinguin més remei que desenvolupar la seva pròpia capacitat de defensa independent.

Probablement va veure la conversa entre Trump i Zelenski divendres passat. Creu que la diplomàcia ha canviat en els darrers anys?

— Sí, la diplomàcia ha canviat per tota mena de motius, però no crec que aquesta conversa ho reflecteixi. La reunió de divendres passat no hauria estat sorprenent si s'hagués fet a porta tancada. És bastant normal que es produeixin intercanvis d'aquests entre líders. El que la fa remarcable és que va tenir lloc davant dels mitjans. De fet, la trobada podria no ser positiva per a l'administració nord-americana, perquè si permets que aquest tipus de converses es facin en públic, fas gairebé impossible el fet de canviar d'opinió. Mentre que si dius certes coses a porta tancada, pots variar la teva posició amb més facilitat.

Trump diu que treballa per posar fi a les guerres d'Ucraïna i Gaza. La seva diplomàcia funciona? 

— Això diu menys de la diplomàcia i més de la manera com els Estats Units de l'administració Trump i els russos veuen el món. Alexander Stubb, el president de Finlàndia, fa unes setmanes va dir que ens movem cap a un món més proper a Ialta i menys a Hèlsinki. A Ialta, els grans líders mundials es van repartir el món; a Hèlsinki, es va apostar per un model de seguretat cooperativa. Hi havia unes regles del joc que tothom complia. Aquest enfocament ha tingut èxit; hem limitat les guerres. Però això està canviant. Rússia veu Ucraïna i altres parts d'Europa de l'Est com a part de la seva esfera d'influència, i l'actual administració nord-americana té la mateixa actitud en la seva òrbita. Només cal veure les declaracions del president Trump sobre el Canadà, Mèxic, Groenlàndia o Panamà. Això no té res a veure amb el model de regles del joc que els europeus han defensat tradicionalment. Per a Europa és molt incòmode moure's en aquest món, però s'hi ha d'adaptar perquè no som nosaltres els que marquem les regles del joc.

Si els EUA ja no volen fer de vigilant de la democràcia, com es poden tenir garanties que es compleixen els acords de pau? 

— En els darrers dies s’ha insistit molt –sobretot el primer ministre britànic–, que qualsevol acord de pau a Ucraïna ha d'implicar garanties de seguretat per part dels Estats Units. Encara que Europa aposti per assolir l’autonomia en defensa, calen molts anys per desenvolupar aquestes capacitats. Per tant, ara per ara els EUA són cabdals per a les garanties de seguretat i, per descomptat, en són plenament conscients; per això senten que poden dictar els termes. Com a europeus hem de mostrar-los que hi ha una manera millor de fer les coses, que compleix amb els objectius nord-americans, però també els objectius ucraïnesos i els europeus. Ha de ser un win-win; no és un o tot o res.

En què pensa quan diu win-win?

— Si hi ha un acord de pau en què Ucraïna rebi garanties de seguretat [que Rússia no els tornarà a atacar], això voldrà dir, primer de tot, que la guerra s’ha acabat. En segon lloc, i molt més important, la gent deixarà de morir. I, en tercer lloc, Ucraïna es podrà sentir segura, sabent que els russos no es preparen per tornar-los a envair d'aquí a uns anys. Els russos hauran aconseguit el pretext pel qual van declarar la guerra: que Ucraïna no s'incorpori a l'OTAN. Hi ha solucions en què tothom podria sortir de la sala de negociacions dient "tenim el que volíem, hem guanyat", i això sempre és un bon acord de pau.

Com afectaran els aranzels que l'administració Trump ha imposat a la Xina, Mèxic i el Canadà a aquestes aliances?

— L'amenaça dels aranzels serveix com a arma per pressionar els aliats dels EUA. Però si tiren endavant, l'impacte sobre l'economia dels Estats Units serà greu. Una de les raons per les quals Trump va guanyar les eleccions va ser pel preu dels productes bàsics, que ara està pujant. La pregunta és si podrà continuar impulsant determinades accions que danyin l'economia nord-americana sense que el perjudiqui a escala nacional. Si els nord-americans introdueixen aranzels a les mercaderies europees, hi haurà una forta represàlia contra els béns nord-americans. I com que el mercat transatlàntic és el més gran del món, l'impacte en l'economia global serà enorme. Això afectarà els Estats Units i el suport intern de Trump, però també afectarà Europa. Per tant, hem d'esperar que l'amenaça dels aranzels segueixi sent només això, una amenaça.

La Xina hi sortirà guanyant?

— La Xina, sens dubte, es beneficia políticament i diplomàticament de les lluites entre els Estats Units i els seus aliats. Els xinesos apareixen com l'actor més fiable per a molts països del món. Ara bé, és difícil saber quin serà l'impacte dels aranzels nord-americans a la Xina. No crec que sigui bo per als EUA ni per a la Xina. Però la Xina és prou ara perquè no els molesti gaire.

Parlem de les relacions amb el Sud Global. Per ara, Europa l’està fent servir sobretot en matèria migratòria, com el pacte entre el Regne Unit i Ruanda. 

— Entenc per què els polítics d'Europa es veuen empesos cap a aquestes polítiques migratòries, però, amb un continent envellit, es necessiten migrants per raons econòmiques. Pagar a tercers per mantenir persones fora dels nostres països és una idea contraintuïtiva. Hi ha moltes altres raons per fomentar les aliances entre Europa i els països del Sud Global, com la protecció de l'ordre democràtic, la prevenció de la crisi climàtica… La Unió Europea està en condicions de donar suport a les reformes dels bancs multilaterals de desenvolupament, que són necessàries perquè aquesta transició funcioni.

Quines reformes es poden impulsar per donar més espai de representació al Sud Global?

— Tota mena de reformes. La més òbvia i més difícil és la reforma del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, per fer que hi hagi membres permanents de cadascun dels grans continents. Curiosament, l'última vegada que es va parlar seriosament d'això el principal oponent va ser la Xina. Els britànics i els francesos s’han mostrat interessats en aquesta reforma. Però també caldria reformar els bancs de desenvolupament, l'FMI i altres organitzacions internacionals perquè responguin a una agenda més àmplia, sobretot pel que fa al clima.