PANDÈMIA

L’extrema dreta europea perd terreny amb el covid-19

La majoria de partits ultres retrocedeixen als sondejos malgrat la seva visibilitat durant la pandèmia
El dirigent ultradretà italià Matteo Salvini en una concentració el 2 de juny / GIUSEPPE LAMI / EFE

La crisi sanitària podria haver sigut una oportunitat per a l’extrema dreta europea. En alguns països va ser pionera en demanar el tancament de fronteres -com Marine Le Pen (Reagrupament Nacional) a França o Matteo Salvini (la Lliga) a Itàlia-, i en la majoria ha buscat associar l’expansió del coronavirus amb la immigració. També hi ha hagut concentracions d’extrema dreta contra la gestió dels governs, algunes capitalitzades per partits -com en el cas d’Espanya o Itàlia- i d’altres protagonitzades per grups minoritaris -com a Alemanya-. Però malgrat la visibilitat que ha obtingut als mitjans, els sondejos mostren que en la majoria de països la ultradreta ha perdut pistonada.

Els experts consultats per aquest diari coincideixen en assenyalar que la gestió del covid-19 s’ha convertit en un terreny incòmode per a l’extrema dreta en bona part d’Europa. Una de les causes d’això pot ser el que anomenen efecte bandera : la tendència de l’electorat a donar suport al partit en el govern en moments de crisi. El cas més clar és el d’Alemanya: la formació ultra Alternativa per a Alemanya (AfD) ha passat del 13,9% d’estimació de vot al gener al 9,6% a finals de maig, coincidint amb una davallada de la majoria de partits en favor de la formació d’Angela Merkel (CDU), que es col·loca amb el 38,9% d’estimació de vot respecte al gener, quan sumava el 27,6% de suports, segons la base de dades Europe Elects, que fa una mitjana a partir de tots els sondejos publicats a cada país. En altres estats, com Àustria, el Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) obtenia a mitjans de maig un 12% d’estimació de vot, ben lluny del 26% que va aconseguir a les eleccions del 2017. En aquest país, el govern del conservador Sebastian Kurz (ÖVP) també ha vist un repunt en les seves perspectives electorals. En altres estats la situació canvia. A Itàlia, si bé la Lliga es ressenteix als sondejos -passant del 31,6% al gener a un 26,2% en l’actualitat-, és a costa d’una altra formació d’extrema dreta, Germans d’Itàlia, mentre que a Espanya Vox ha caigut del 16,2% en estimació de vot al mes de gener al 14,6% a finals de maig, davant la millora del PP.

Sense enemics

Per a Héctor Sánchez Margalef, investigador del centre de recerca Cidob, “la sensació és que, en els països en què l’extrema dreta és a l’oposició, la pandèmia els ha deixat sense enemics” des que Europa va decidir “tancar les fronteres” i controlar la immigració. A més, les “marxes i mítings a què estan acostumats queden prohibits”, assegura. Al seu torn, Helena Castellà, politòloga i experta en extrema dreta, assenyala que des de l’oposició la gestió del covid-19 ha sigut “complicada” per a “tots els partits”. En el cas de l’extrema dreta, concretament, perquè “donen respostes senzilles a problemes complexos però en la pandèmia, en què les veus dels experts han pres tanta rellevància, aquesta simplicitat no ha convençut”.

Guillermo Fernández, investigador i autor del llibre Qué hacer con la extrema derecha en Europa, considera, a més, que “en una època tan canviant un tipus d’oposició molt dura, que es precipita constantment a judicis de valor molt gruixuts, corre el risc de contradir-se, i és el que ha passat”. Exemple d’això és l’AfD a Alemanya, que fins a finals de març va menystenir la gravetat de la malaltia. Axel Gehrke, exportaveu de sanitat de la formació, va definir la pandèmia com “el fake més gran de l’any”. Poc després, el partit va enviar un comunicat en què, aquella vegada, criticava durament el govern alemany per haver “subestimat” el virus i no haver pres “accions primerenques” per frenar-ne l’expansió.

La ultradreta al govern

Segons els experts, l’“efecte bandera” que ha beneficiat Merkel també pot haver influït en el fet que l’extrema dreta no hagi retrocedit allà on lidera el govern. Viktor Orbán (Hongria) ha millorat un punt en els sondejos respecte al gener (ha passat del 50,7% al 51,6%) i Llei i Justícia (PiS), a Polònia, es manté amb el 40,9% de suports. No obstant això, cal recordar que en aquests dos països el coronavirus ha tingut un impacte menor que en altres estats. “Hi ha un element de sort”, apunta Sánchez. La gestió que Hongria i Polònia han fet de la pandèmia ha despertat crítiques en diferents moments. El govern d’Orbán va fer la setmana passada el primer pas per acabar amb el controvertit estat d’alarma que li atorgava poders absoluts. Decrets promulgats fins ara havien generat polèmica, com el que estableix penes de presó per a qui difongui informacions suposadament “alarmistes” sobre el virus.

Al seu torn, Polònia pretenia celebrar les eleccions per correu, una maniobra que l’oposició va titllar de “cop d’estat”. Finalment, però, el govern va decidir ajornar-les després de rebre crítiques de la Comissió Europea. Els ultraconservadors polonesos també van acabar aparcant la seva intenció inicial de votar en plena pandèmia dues iniciatives per restringir l’accés a l’avortament, després que aixequessin la veu diputats europeus i associacions civils. “Caldrà veure si tornen als nivells de protecció de drets i llibertats anteriors a la pandèmia” un cop tancada la crisi, adverteix Castellà.