Farage obre el curs polític britànic amb la promesa de "deportacions massives"

LondresNou pim-pam-pum contra els migrants. El trumpisme i l'extrema dreta avancen a marxes forçades al Regne Unit. Emmirallant-se en les polítiques dels Estats Units, el líder del Partit Reformista, Nigel Farage, ha fet aquest dimarts un pas més per culpabilitzar de tots els mals del país les persones que arriben a les illes en pastera i sense documentació a través del canal de la Mànega.

Amb una bandera britànica gegantina al seu darrere, i des de l'interior d'un hangar de l'aeroport d'Oxford, Farage ha promès llançar una "campanya massiva de deportacions" per combatre el que ha anomenat "flagell de la immigració il·legal". Deportacions a països com l'Afganistan, Eritrea i l'Iran o expulsions a països com Ruanda o Albània, amb els quals s'hauria d'arribar a convenis a canvi d'incentius econòmics.

Les pasteres, ha dit, provoquen "una veritable emergència nacional" a la qual pensa posar remei en cas que arribi al govern en les pròximes eleccions generals, previstes per al 2029. Entre riallades del públic assistent, Farage ha insinuat que el premier,Keir Starmer, no podrà acabar la legislatura, i que la deriva actual del govern laborista l'obligarà a convocar-les abans.

Deu dies abans que es torni a reunir el Parlament després de les vacances d'estiu, Farage ha obert el curs polític amb el seu tema preferit: els estrangers i com fer-los fora.

En els hipotètics primers cinc anys del seu mandat, la xifra de deportats podria arribar als 600.000, amb la intenció d'un màxim anual de 288.000. Unes xifres, però, que Peter Walsh, investigador del Migration Observatory i professor a Oxford, considera que són "molt més fàcils d'enumerar que d'assolir".

Sigui com sigui, en cas de conquerir Downing Street, el Partit Reformista posaria en marxa l’Operació Restaurar la Justícia, un pla de cinc anys per "rastrejar, detenir i deportar tots els immigrants il·legals". També es crearia el Comandament de Deportació del Regne Unit per dur a terme el pla, i s'habilitarien centres com a bases militars per detenir, com en una presó, fins a 24.000 persones alhora.

Amb to apocalíptic, el líder populista ha insistit que les pasteres "amenacen la seguretat nacional" i que l'arribada dels migrants pot provocar "el desordre civil" a les illes, ja que moltes de les persones que entren són joves sense papers. "Provenen de països on les dones no tenen drets i podrien representar un risc cultural i de terrorisme", una manera d'insinuar que tots els migrants són potencials violadors o potencials jihadistes. "Si no s'hi posa remei ara mateix, no sabem com serà aquest país d'aquí deu anys", ha arribat a dir.

Diferència amb els partits tradicionals

En el seu parlament, Farage ha acusat els governs conservadors de no haver fet res efectiu des del 2018, moment en què es va començar a detectar un augment progressiu d'arribada de migrants pel canal de la Mànega, i de fracassar en plans com el de Ruanda, on els tories volien enviar els sol·licitants d'asil. I també ha criticat tant Rishi Sunak com Keir Starmer per no afrontar els obstacles legals que impedeixen les deportacions. Farage ha defensat que la "invasió" es podrà aturar no només amb "detencions i expulsions immediates", sinó també amb la sortida del Regne Unit dels tractats internacionals de drets humans que, a parer seu, donen cobertura legal als migrants.

Però aquests canvis legislatius no tindrien lloc "d'un dia per l'altre", ha recordat Walsh en declaracions a la BBC: “Hi ha molta feina legal per fer primer abans de derogar la Convenció de Refugiats del 1951 i sortir del Conveni Europeu de Drets Humans, que està profundament incrustat en el dret estatal i en els nostres acords internacionals”.

El número 2 del partit, Zia Yusuf, que també ha intervingut per detallar el seguit de mesures que posarien en marxa el que és un pla de neteja, ha dit que, "si bé és impossible comptar el que és incomptable, com a mínim hi ha un milió d’immigrants il·legals" al Regne Unit. El partit ha denunciat també que els migrants són "premiats" amb allotjament en hotels, àpats gratuïts i fins i tot "entrades al cinema o al safari [sic]", mentre que "els advocats de drets humans impedeixen deportar fins i tot delinqüents condemnats".

El cost del pla seria de 10.000 milions de lliures en cinc anys, però el Partit Reformista diu que generarà un estalvi net de 17.000 milions en aquest mateix període i retornarà aquests recursos a “les famílies treballadores, les escoles i el Servei Nacional de Salut (NHS)”, ha dit Yusuf. Una promesa que evoca la dels 350 milions de lliures a la setmana per al Servei Nacional de Salut que havia de resultar del Brexit i no es va concretar mai. Nou anys després del referèndum, Farage i el seu escuder han recuperat el vell eslògan per esbombar la seva campanya: cal “el control total de les fronteres”.

L'especialista d'Oxford hi veu, a més de problemes legals, qüestions logístiques que dificultarien la planejada expulsió massiva. "La qüestió clau és si països com l’Afganistan, Eritrea i l'Iran acceptarien el retorn dels seus propis ciutadans".

Campanya contra el crim

La nova embranzida de Farage contra els migrants ha aprofitat un estiu calent de protestes en diferents localitats de les illes contra l'esmentada presència dels nouvinguts que esperen la resolució dels seus expedients d'asil en hotels, i que segons les estadístiques oficials té un cost anual de 7.000 milions de lliures. A mitjan juliol, el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les va dictaminar de forma cautelar que el Bell Hotel d'Epping, als afores de Londres, no podria allotjar sol·licitants d'asil, i que haurien de ser desallotjats abans del 12 de setembre.

La decisió va ser motivada per un recurs legal del consell del districte, després que els veïns denunciessin inseguretat perquè un dels migrants que s'hi allotjava fos processat per, presumptament, abusos sexuals contra una adolescent. Des d'aleshores hi ha hagut altres protestes en diferents ciutats de les illes, on s'ha vist la bandera anglesa i s'han sentit reclams com "Anglaterra per als anglesos".

La populista formació de Farage compta de moment amb quatre diputats als Comuns. Però Farage lidera les enquestes, i en les eleccions locals angleses de primers de maig va propiciar un sever correctiu tant al Partit Laborista com als conservadors.

La immigració és vista per Farage com un actiu electoral, en tant que cap de turc de problemes estructurals del país molt difícils de resoldre, com ara manca de productivitat i salaris baixos, inflació continuada, manca endèmica d'habitatges i preus dels lloguers elevadíssims impossibles d'assumir per als joves, infrafinançament del Servei Nacional de Salut (NHS) i, molt previsiblement, augment d'impostos a la tardor per, entre altres coses, fer front a la despesa militar en què s'han embarcat tant el Regne Unit com Europa.

L'únic tema de què parla Farage, però, són les pasteres. Els mitjans de comunicació i les xarxes amplifiquen el seu missatge i, si no actua, el Partit Laborista i, per extensió, les altres formacions tradicionals poden veure com el sistema britànic muta. Farage ha dit que "l'ordre públic està amenaçat" per les pasteres, però el que fa el seu discurs és enfrontar els sectors més febles de la societat i posar una amenaça directa contra la democràcia britànica. El trumpisme té al Regne Unit un perillós cap de pont.