Internacional 05/06/2020

Espanya i Itàlia demanen no quedar excloses de la reobertura de fronteres europees

Brussel·les confia que s'acabin les restriccions a finals de mes però no hi ha unanimitat

Júlia Manresa / Mariona Ferrer
4 min
Imatge recent de l’aeroport del Prat sense passatgers a causa de les restriccions de mobilitat.

Brussel·les / Madrid"És hora d'obrir", ha assegurat, en una entrevista a Euronews, la comissària d'Interior, Ylva Johansson. I així els hi ha transmès als vint-i-set governs de la Unió Europea en una videoconferència en què els ha demanat que aixequin les restriccions internes a les fronteres de l'espai Schengen a finals d'aquest mes. De fet, la majoria d'estats o bé han reobert o tenen previst fer-ho a partir del 15 de juny, però amb excepcions. Espanya i Itàlia són dos dels països que estan quedant enrere i, per això, aquest divendres el president Pedro Sánchez i el primer ministre italià, Giuseppe Conte, han demanat per carta a la Comissió que coordini la reobertura "perquè no sigui discriminatòria i es basi en criteris epidemiològics comuns, clars i transparents".

La mateixa Johansson admetia després de la reunió que, malgrat una gran majoria d'estats estan d'acord en recuperar la llibertat de moviment dins l'espai Schengen a finals de juny, n'hi ha que encara no estan preparats per comprometre's amb aquest calendari. Espanya sembla que és un d'ells perquè, segons el govern espanyol, no té previst obrir fronteres al turisme fins al juliol i el 15 de juny encara imposarà quarantena a les arribades de turistes. I, com que la reobertura s'està basant en acords bilaterals i reciprocitat, la resta d'estats europeus també mantenen la seva circulació amb Espanya en quarantena.

L'Estat, entre l'espasa i la paret

L'Estat es troba entre l'espasa i la paret pel que fa a l'entrada del turisme. Per una banda, no vol perdre pistonada en la cursa amb els competidors del sud d'Europa, i, per l'altra, tem que córrer més del compte pugui portar a rebrots que, de retruc, arruïnin encara més la temporada d'estiu. Alhora afronta el desconfinament més dur de la Unió Europea. Mentre tots els socis europeus estan disposats a obrir ja el 15 de juny, la recuperació de la llibertat de moviments dins d'Espanya no arribarà fins al 21 de juny quan decaigui l'estat d'alarma. I no tindria sentit que arribessin abans els turistes estrangers que no pas Barcelona i Madrid continuessin confinades. De moment la Moncloa continua amb l'horitzó d'obrir les fronteres l'1 de juliol, un horitzó marcat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fa dues setmanes.

La ministra portaveu de l'executiu espanyol, María Jesús Montero, ha insistit aquest divendres que la data no canvia al calendari i no ha volgut entrar en la polèmica oberta dijous, quan la ministra de Turisme, Reyes Maroto, va confirmar en un brífing amb premsa internacional que l'obertura de fronteres terrestres amb Espanya i Portugal seria ja el 22 de juny, un dia després de decaure l'estat d'alarma. "No hi ha hagut cap canvi de posició", ha assenyalat durant la roda de premsa posterior al consell de ministres extraordinari per prorrogar, justament, l'estat d'alarma per últim cop. Preguntada sobre les manifestacions de diferents estats europeus, que assenyalen que Espanya és l'única que s'exclou per obrir fronteres el 15 de juny, Montero ha evitat parlar de "vetos" o "exclusions", però sí que ha reclamat que "no hi hagi diferències entre països". "És bo que Europa estableixi els protocols de seguretat i les condicions sanitàries en l'obertura de fronteres", ha afegit. A tall d'exemple, ha assenyalat que un llindar de contagiats per cada 100 habitants seria un bon model, i ha expressat els temors per filtrar viatgers provinents de tercers països.

El trencaclosques de Schengen

Brussel·les ja temia que recuperar la integritat de l'espai Schengen seria un trencaclosques difícil de resoldre, perquè la competència és dels estats membres per molt que Madrid i Roma demanin que la Comissió s'imposi. Per exemple, les primeres reobertures s'han produït en forma de bombolles entre països fronterers amb situacions epidemiològiques similars, com han fet els nòrdics, els bàltics o Alemanya i Àustria. Després d'aquests acords, s'han anat produint altres anuncis amb el 15 de juny com a horitzó clau, marcat sobretot per França i Alemanya. D'aquesta manera, tots dos països han anunciat la seva intenció d'aixecar totalment les restriccions aquesta data però Espanya es manté en molts casos com una excepció a l'espera que aixequi la quarantena als turistes i que confirmi la seva obertura recíproca. També els Països Baixos han deixat Espanya fora de la llista inicial de països als quals no aplica restriccions de moviment a partir del 15 de juny.

Itàlia s'està trobant en una situació similar malgrat haver obert ja portes al turisme aquesta mateixa setmana. Per exemple, Àustria l'ha deixat fora al·legant criteris epidemiològics i malgrat que aquesta mateixa setmana el país liderat per Sebastian Kurz ja hagi suprimit els controls fronterers amb països com Hongria, la República Txeca, Eslovènia i Eslovàquia, a banda d'Alemanya i Suïssa. Grècia tampoc permet encara l'intercanvi de viatgers amb el país de la bota.

Les fronteres externes, al juliol

L'altre punt de la reunió ha estat la gestió de les fronteres externes. És a dir, amb les entrades i sortides de persones que no formen part de l'espai Schengen. La proposta de la Comissió Europea en aquest sentit era aprovar una pròrroga de l'actual restricció fins al dia 1 de juliol, però tampoc s'ha decidit. Segons Johansson, hi ha consens que primer s'ha de garantir la completa circulació interna i després aixecar de manera gradual les fronteres externes. Johansson ha explicat que hi ha un ampli consens perquè a principis de juliol comenci una obertura i a allargar l'actual restricció fixada fins al 15 de juny, tot i que amb una pròrroga breu. Brussel·les presentarà una proposta la setmana que ve.

La carta de Sánchez i Conte a la Comissió Europea
stats