AMÈRICA LLATINA
Internacional 08/12/2014

Identifiquen les restes d’un dels 43 estudiants desapareguts a Mèxic

El cas d’Iguala ha tret a la llum una violència generalitzada que manté 20.000 desapareguts al país

Fran Richart
3 min

Ciutat de MèxicMés de dos mesos després de la seva desaparició, finalment dissabte es van poder identificar les restes òssies d’un dels 43 estudiants de magisteri d’Ayotzinapa (Mèxic). Ho van confirmar els pèrits argentins desplaçats a l’estat mexicà de Guerrero, on el 26 de setembre la policia local d’Iguala es va endur els 43 joves -que es manifestaven per les retallades en educació- i els va entregar al càrtel de la droga Guerreros Unidos. Segons el testimoni de diversos detinguts, el grup hauria assassinat i cremat els joves. Finalment, aquest cap de setmana les proves d’ADN han confirmat la macabra hipòtesi identificant-ne un: Alexander Mora, de 19 anys.

Tot i així, en una marxa multitudinària pels carrers de Ciutat de Mèxic, els familiars dels estudiants van assegurar que la seva lluita per “recuperar-los vius” no morirà. Una lluita que ha servit almenys per destapar un dels pitjors problemes que viu el país des de fa anys: les desaparicions forçades. Només entre el gener i l’octubre d’aquest any s’han registrat les pitjors xifres de desapareguts en la història del país, amb 5.098 casos denunciats.

Fins al 2007 es tenia constància d’unes 3.000 desaparicions forçades, arran de la guerra bruta de l’exèrcit contra comunitats camperoles de Guerrero, on hi ha guerrilles comunistes i activistes socials i sindicals. Però la sagnant guerra contra el narcotràfic que el president Felipe Calderón va iniciar el 2006 va enfonsar el país en assassinats massius, segrestos i en un saldo de gairebé 30.000 casos fins a l’actualitat, dels quals 17.000 s’han resolt, segons dades oficials. Però les organitzacions de drets humans parlen de més de 20.000 desapareguts.

Connivència de les forces de l’ordre

El 40% de les denúncies s’han fet sota el govern de Peña Nieto. Detencions recents com la del capo Joaquín el Chapo Guzmán no han suposat un canvi en l’ambient de violència que es viu al país. De fet, aquestes operacions acostumen a acabar amb violents enfrontaments entre faccions internes, amb massacres i desaparicions. Amnistia Internacional va publicar al juny un informe que revelava que en un 55% dels casos les autoritats o forces de l’ordre van participar en les desaparicions.

Els recursos que destina el govern mexicà per trobar aquestes persones són pocs, amb un pressupost de poc menys d’un milió d’euros el 2015. La Cambra de Diputats va aprovar aquest any una retallada d’un 65% en ajudes a la Unitat Especialitzada de Recerca de Persones Desaparegudes. A Mèxic només s’investiga un 1% de les desaparicions. El 99% restant no passen cap mena de procés legal.

Pel que fa als feminicidis i desaparicions de dones a Ciudad Juárez, a l’estat de Chihuahua, les xifres empitjoren. Tot i que els informes del govern federal diuen que des de l’octubre del 2011 cap dona ha desaparegut en aquell estat, la realitat és que el 2013, el primer any de presidència de Peña Nieto, les desaparicions femenines es van disparar un 130% respecte a l’any anterior. Des del 2012 fins al març del 2014 52 dones han desaparegut a Chihuahua, segons la fiscalia estatal. Segons l’ONG Justicia Para Nuestras Hijas, 2.200 dones haurien sigut assassinades a Chihuahua els últims vint anys.

La desconfiança de la població cap a la policia i la justícia, per la seva inoperància o per la seva connivència amb el crim organitzat, ha dut diverses organitzacions socials a crear el moviment #43x43 per fer un registre nacional de desapareguts. Ja se n’ha posat un en marxa a Iguala, on centenars de persones han trencat el silenci acostant-se als centres de registre.

Per tot això, Peña Nieto va anunciar aquesta setmana al Congrés una iniciativa de reforma constitucional, per tenir la capacitat d’eliminar la policia municipal als estats més conflictius i crear una policia estatal única. Un pegat que no arriba a l’arrel de problema i que les víctimes veuen amb recel.

stats