Els joves francesos de 16 anys hauran de fer un mes de "servei nacional"

El govern de Macron aprova la seva "nova mili" com una formació cívica genèrica

Els joves francesos de tots dos sexes hauran de fer obligatòriament als 16 anys un servei nacional universal (SNU) durant el qual es pretén inculcar "el compromís i l'esperit col·lectiu", segons el govern francès.

La meitat d'aquest mes, que serà en principi durant les seves vacances escolars, el passaran en un allotjament col·lectiu i servirà, entre altres coses, per rebre formació cívica i de primers auxilis, tot compartint aquesta experiència amb joves de tots els orígens i procedències, segons va explicar el ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer.

També s'aprofitarà per detectar problemes de salut o d'analfabetisme, va assenyalar Blanquer, que en la conferència de premsa posterior al consell de ministres no va ser gaire prolix en detalls i va remetre a les consultes que es duran a terme en els pròxims mesos. Els altres quinze dies del servei seran especialitzats en funció del perfil concret en temes de seguretat i defensa o voluntariats socials, amb xerrades de militars.

A més d'aquest mes obligatori, hi haurà una segona fase voluntària de tres, sis o dotze mesos que els joves podran fer entre els 16 i els 24 anys, i que podrà efectuar-se en associacions o administracions reconegudes pel SNU.

Aquest dispositiu, que requereix d'una reforma constitucional, ha de quedar definit per a finals d'any i començarà a aplicar-se progressivament des de l'estiu del 2019.

El seu llançament materialitza una promesa electoral del president francès, Emmanuel Macron, que inicialment havia parlat d'una mena de servei militar d'un mes, molt criticat des de l'exèrcit.

El portaveu del govern, Benjamin Griveaux, va assegurar que, tot i que "l'exèrcit tindrà el seu paper", el SNU "no pot tenir només una dimensió militar".

Ni Blanquer ni Griveaux van voler parlar del cost d'aquest projecte, amb l'argument que només es podrà determinar quan estigui definit de manera precisa.

Els membres d'un grup de treball presidit pel general Daniel Ménaouine, designat per establir les grans línies, ha estimat que caldran 1.700 milions d'euros per a la seva posada en marxa, i després entre 1.000 i 1.500 milions anuals per al seu funcionament.