La justícia britànica dicta que el Parlament ha d'autoritzar el Brexit

LondresTheresa May ha perdut aquest matí el control sobre el calendari del Brexit. El Tribunal Superior britànic ha dictaminat aquest dijous que el govern de la primera ministra ha de rebre l'autorització del Parlament de Westminster abans de sol·licitar formalment a Brussel·les la retirada de la Gran Bretanya de la Unió Europea (UE).

Un equip de 3 dels jutges més prestigiosos del país ha conclòs que el govern no podrà activar l'article 50 del Tractat de Lisboa, que posa en marxa el mecanisme i fixa un període de 2 anys per culminar-lo, sense que els diputats britànics ho hagin autoritzat.

El govern ja ha anunciat que recorrerà la decisió davant del Tribunal Suprem, en una vista que tindrà lloc entre el 5 i el 8 de desembre. Per primer cop en la història judicial britànica els 11 membres dels Suprem seran presents en la vista per prendre conjuntament una decisió. El veredicte que s'ha pres avui, fruit de la demanda de Gina Miller, una gestora d'inversions, és un dur revés per als plans de la primera ministra, Theresa May. Mentre que el ministre de Comerç Internacional, el favorable al Brexit Liam Fox, ha manifestat la seva "decepció", Miller ha mostrat satisfacció pel "correcte" pronunciament de la justícia, ja que hi ha en joc la "sobirania del Parlament".

Legalment, però, el veredicte de l'alt tribunal no impacta sobre el resultat del referèndum ni, de moment, sobre la determinació del govern de respectar-lo. En el cas més extrem, però, pot arribar a afectar el tempo del Brexit. Amb tot, instants després que el tribunal anunciés el veredicte, la portaveu de Downing Street afirmaba que “el govern continua endavant amb el calendari previst”.

El debat, de moment, és tant constitucional com polític. D'una banda, el recurs presentat per Miller intentava escatir on resideix la sobirania del país; d'una altra, els grups de l'oposició volen que el govern aclareixi a la cambra totes les fases del procés, quina és l'estratègia real i quins són els objectius que es persegueixen.

La qüestió constitucional està en la pretensió del govern d'activar l’article 50 seguint una prerrogativa reial que es remunta a l’edat mitjana i que el facultaria per revertir una decisió parlamentària. Per contra, la demandant del cas argumentava que només la mateixa cambra pot modificar una decisió que aquesta hagi pres amb anterioritat. El 1972, els Comuns van aprovar l’acta d’integració a l’aleshores Mercat Comú i, segons la interpretació de Miller, ha de ser mitjançant una altra decisió dels diputats que es procedeixi a la revocació.

No serà fins al mes vinent que el primer capítol d’aquest serial judicial del Brexit vegi la fi. El recurs davant del Suprem podria revocar la decisió anunciada per l’alt tribunal fa unes hores. En aquest cas Theresa May no tindrà més maldecaps i podrà sol·licitar la retirada de la Unió Europea a finals de març, tal com va anunciar a primers d’octubre.

L'amenaça de Farage

La reacció més dura contra la decisió de l'alt tribunal ha sigut la de Nigel Farage, exlíder del Partit Nacional del Regne Unit (UKIP). En declaracions a BBC Radio 5, Farage ha assegurat: “Ens dirigim cap a un Brexit a mitges. Cada vegada estic més preocupat. Veig els parlamentaris de tots els partits dient, bé, en realitat hem de seguir sent part del mercat únic, hem de continuar amb les nostres contribucions financeres diàries [a la Unió Europea]. Crec que, amb aquesta decisió, podem estar al principi d’un procés deliberat de la nostra classe política per trair 17,4 milions d'electors”. I també ha anunciat: "Si el Regne Unit no ha sortit de la UE la primavera del 2019 tornaré a fer campanya [en contra] a temps complet”.

Si el Suprem es pronuncia contra el govern, encara no tot estarà perdut per a Theresa May. La 'premier' podria sotmetre als Comuns una moció simple perquè es manifestin sobre la qüestió. Compta amb majoria parlamentària i, presumiblement, la moció seria aprovada perquè cap grup, llevat del Partit Nacional Escocès (SNP) i els liberaldemòcrates, s’oposa obertament al Brexit. Els laboristes, que no gaudeixen a hores d’ara de gran popularitat a les enquestes, no maniobrarien contra el Brexit en un moviment que seria interpretat com una operació contra la voluntat popular.

De fet, en aquest sentit, el líder laborista, Jeremy Corbyn, ha afirmat després de conèixer el veredicte que “la decisió posa en relleu la necessitat que el Govern presenti els termes de la negociació sense demora al Parlament. El Partit Laborista respecta la decisió dels britànics d’abandonar la Unió Europea però hi ha d'haver transparència i rendició de comptes a la cambra sobre els termes de Brexit”.

El Suprem podria fins i tot acordar que l’acta de 1972 d'adhesió al Mercat Comú necessiti una nova llei de l’article 50 per ser revocada. Aquest seria el pitjor escenari per a May, que veuria retardat l’inici del procés durant mesos, mentre la nova legislació no passés els tràmits parlamentaris habituals.

En qualsevol cas, de moment Theresa May es troba amb una complicació afegida a un procés gens senzill. Els defensors dels postulats del govern, entre d'altres l'exministre de Treball i Pensions Ian Duncan Smith, s'han mostrat confiats que "el Suprem revocarà la decisió de l'alt tribunal, perquè la llei de referèndum per la qual es va sotmetre la decisió de romandre o abandonar la Unió a la voluntat popular també va ser aprovada pel Parlament".

Dilluns el govern exposarà als Comuns la seva visió sobre els pròxims passos a seguir mentre no es veu el recurs al Suprem.