EUROPA DE L’EST

Els jutges del Suprem de Polònia desafien el govern

L’executiu força els magistrats a jubilar-se i atempta contra la independència judicial

Envoltats de centenars de simpatitzants que l’animaven, la presidenta del Tribunal Suprem de Polònia va adoptar ahir una postura desafiant i va prometre seguir lluitant per protegir la Constitució i la independència de la justícia al seu país. “Remarquem la nostra adhesió a les regles d’un estat democràtic”, va dir la magistrada, Malgorzata Gersdorf. Tot i que el govern l’havia destituït de facto amb la nova llei que entrava en vigor dimarts a la mitjanit, les autoritats no li van impedir entrar a l’edifici, una decisió que va evitar almenys la imatge d’una jutge de 65 anys emmanillada per la policia.

La reforma legal aprovada rebaixa l’edat de jubilació obligatòria per als jutges fins als 65 anys (des dels 70), un canvi que força la marxa de més d’un terç dels magistrats del Suprem. A més, es crea una càmera disciplinària que els jutges temen que el Partit Llei i Justícia, avui al govern, utilitzarà per intimidar-los.

La formació política, que ha fet servir tàctiques autoritàries per mantenir i augmentar el seu poder, va anunciar ahir que aviat nomenarà els jutges que substituiran els que ara estan obligats a jubilar-se. Jaroslaw Kaczynski, líder del partit, va dir que la jutge Gersdorf i els seus partidaris estaven “condemnats a fracassar miserablement”. “Observo aquestes proeses amb calma”, va dir al setmanari dretà Gazeta Polska en una entrevista publicada ahir. Kaczynski no es va mostrar afectat tampoc per les amenaces de sancions de la UE, que acusa de trepitjar la sobirania de Polònia.

La multitud congregada a les portes del Tribunal Suprem polonès feia onejar banderes de la UE i pancartes amb la paraula “Constitució”, amb l’esperança que la carta magna els proporcionés una base per triomfar, però no està gens clar cap on aniran les coses. Dilluns la Comissió Europea va remetre el cas al més alt tribunal europeu, però Polònia té encara un mes per presentar al·legacions i qualsevol decisió podria arribar massa tard per aturar la reforma ja en marxa del poder judicial.

Un país dividit

La reforma del sistema judicial i el dramàtic enfrontament a les portes dels jutjats van evidenciar ahir com està de dividida la Polònia dels últims anys. Quan el Partit Llei i Justícia va arribar al poder va fer campanya contra el que va veure com una burocràcia corrupta i va advocar per “aixecar la Polònia que estava de genolls”. El missatge va calar en molts pobles i ciutats, sobretot a l’est del país, on moltes persones es sentien cada cop més abandonades, a mesura que el país abraçava ràpidament els valors occidentals i el capitalisme. Moltes de les xarxes de seguretat que formaven part de l’antic sistema soviètic havien desaparegut, i el creixement econòmic només es deixava sentir a les ciutats i entre la població més formada. Si bé l’atractiu electoral del partit radicava en la retòrica nacionalista, també s’ha vist reforçat per generoses polítiques socials, incloent-hi una paga mensual per a les noves mares.

Però per a Kaczynski, la transformació dels tribunals sempre va ser un objectiu central. Així que quan el partit va tornar al poder, es va moure ràpid per reformar el sistema judicial. El primer intent, fa un any, va ser aturat per una gran contestació al carrer. Però finalment s’ha aprovat un canvi que, tot i ser més aigualit, tindrà el mateix efecte segons els crítics: convertir el Suprem en un instrument del partit.

El govern polonès es defensa a

l’Eurocambra

El primer ministre polonès, l’ultraconservador Mateusz Morawieck, va defensar ahir davant del Parlament Europeu la reforma judicial que ha posat en marxa el seu govern i que la Comissió Europea considera contrària a l’estat de dret. “Cada país té dret a legislar en el seu sistema jurídic d’acord amb les seves tradicions”, va subratllar Morawieck.

Brussel·les ha demanat per activa i per passiva al govern polonès que aturi la reforma i ha arribat a activar l’article 7 dels tractats europeus, que podria suposar la suspensió del dret a vot de Polònia al Consell de la UE si no rectifica.

Més continguts de