Internacional 28/02/2016

Els kurds, l’exèrcit clau però incòmode de la guerra

La minoria guanya suports en la seva causa per la plena sobirania

Ethel Bonet
3 min
Soldats turcs preparant-se per combatre contra milicians kurds a la localitat fronterera  de Diyarbakir, ahir.

BeirutEls kurds s’han convertit en una peça clau en el tauler de Síria i de l’Iraq. Per als Estats Units, els kurds tenen un paper indispensable en la lluita contra Estat Islàmic (EI). La coalició internacional, liderada pels Estats Units, només efectua atacs aeris contra posicions d’EI, motiu pel qual depèn de les milícies aliades en el terreny per poder prendre territori als jihadistes. Tant a l’Iraq com a Síria, els kurds han sigut el grup més eficaç a l’hora de contenir l’avanç del grup jihadista, i això els converteix en un aliat crucial per a Washington.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

No obstant això, aquesta aliança amb les milícies siriano-kurdes, conegudes com Unitats de Protecció del Poble Kurd (YPG), ha posat els Estats Units entre l’espasa i la paret. Turquia, que és membre de l’OTAN i aliat de Washington, està decidida a no permetre que els kurds puguin arribar a controlar els 800 quilòmetres de frontera que comparteix amb Síria.

Amb els avenços enfront del règim al nord de Síria i les victòries contra EI també en aquesta zona, els kurds es troben a tan sols 20 quilòmetres de la frontera amb Turquia. Davant del perill que representen els kurds a l’altra banda de la frontera, i sense pensar-s’ho dues vegades, Ankara va bombardejar amb artilleria pesada posicions kurdes a Síria.

Dilema a Washington

La postura de Turquia posa els EUA en un seriós dilema, ja que necessiten els seus dos socis per combatre EI. Dimecres passat, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va demanar que les YPG quedessin fora de l’acord d’alto el foc a Síria, en vigor des d’ahir, perquè han sigut considerades com a part dels grups terroristes que queden exclosos de la treva. El pronunciament d’Ankara podria resultar una amenaça per poder mantenir el cessament temporal d’hostilitats, i també podria entorpir les futures negociacions de pau a Síria.

Per a Turquia, les YPG i el seu braç polític, el Partit de la Unió Democràtica (PYD), són una extensió de la guerrilla kurda PKK, considerada per Ankara organització terrorista. Per la seva banda, Rússia, rival geopolític dels Estats Units, s’ha estat acostant als kurds en part per colpejar Turquia com a conseqüència dels enfrontaments entre Moscou i Ankara a Síria, que s’han intensificat els darrers mesos.

Conscient que la decisió seria una provocació per a Turquia, abans de l’última ronda de converses de pau per a Síria, a principis d’aquest mes, Moscou va exigir a Washington la presència dels kurds a la taula de negociacions. L’acostament de Rússia als kurds es va materialitzar fa uns dies amb l’obertura de la primera oficina de representants del Kurdistan sirià a l’exterior, amb seu a Moscou.

De manera indirecta, els bombardejos russos contra els rebels sirians aliats de Turquia estan afavorint les milícies kurdes, que han vist incrementar el territori que controlen.

Setge jihadista

Des que el govern sirià va llançar a principis de febrer una ofensiva a la regió d’Alep, les forces kurdes han aprofitat els atacs aeris russos de suport a les forces de Baixar al-Assad i han aconseguit trencar el setge del districte d’Afrin, que mantenien des de feia més d’un any els rebels islamistes i el Front al-Nusra, facció local d’Al-Qaida.

Els kurds no donen suport ni al règim sirià ni als rebels, i la guerra siriana els ha brindat una oportunitat per poder fer realitat el seu somni de crear una regió autònoma, com ja tenen al veí Iraq, unint els tres cantons kurds: Afrin i Kobani, a la província d’Alep, i Jaziré, a la província de Hasaka.

D’acord amb l’Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH), els kurds controlen ara tres quartes parts dels 800 quilòmetres de frontera entre Síria i Turquia.

La idea d’un estat kurd independent sona amb més força a l’Iraq. Des que Estat Islàmic va envair la segona ciutat de l’Iraq, Mossul, el juny del 2014, les forces kurdes, o peixmergues, tenen ja totalment controlades les ciutats de Kirkur i Sinjar i asseguren tenir el control d’altres milers de quilòmetres que estaven sota control del govern central iraquià. De fet, alguns països occidentals que durant molt temps s’han posicionat en contra de la independència estan considerant ara que la plena sobirania del Kurdistan iraquià podria portar estabilitat a la regió.

stats