L'Índia: l’alternativa econòmica a la Xina que Trump ha fet saltar pels aires

Nova DelhiEls aranzels del 50% de Donald Trump van caure com una declaració de guerra econòmica contra l’Índia, i han malmès les enormes inversions que hi havien fet empreses nord-americanes per reduir la dependència de la Xina. L’esforç de l’Índia per presentar-se al món com la millor alternativa a les fàbriques xineses –el que executius i grans inversors han anomenat l’estratègia China Plus One– ha quedat fet miques.

Ara, quan falta menys d’una setmana perquè els aranzels entrin plenament en vigor, Nova Delhi i els seus socis nord-americans intenten entendre el nou panorama sobtadament alterat. El gir s'ha fet evident amb la visita del primer ministre indi, Narendra Modi, a la Xina per reunir-se amb Xi Jinping, tenint en compte que les relacions comercials i polítiques entre l’Índia i la Xina feia temps que eren tenses. De fet, era el primer viatge de Modi a la Xina en set anys.

El China Plus One havia alimentat les naixents ambicions de l’Índia de convertir-se en una potència manufacturera. El creixement industrial, sobretot en sectors d’alta gamma com la tecnologia, es veia com una solució als problemes crònics d’infraocupació de la gran quantitat de població jove del país. Ara, perseguir aquest camí sense el suport de Washington, i possiblement en una coordinació més estreta amb la Xina, promet ser encara més difícil.

Els aranzels de Trump ja provoquen alteracions a les cadenes de subministrament: l’Índia s’ha tornat molt menys atractiva per als importadors americans. I les empreses poden optar per altres països amb aranzels més baixos, com el Vietnam o Mèxic. "L'impacte de Trump reduirà el creixement de les exportacions manufactureres i matarà els pocs brots verds de la inversió privada vinculada al China Plus One", van escriure quatre economistes indis, entre els quals un exconseller econòmic en cap de Modi, en un diari indi la setmana passada.

L’Índia aspira a convertir-se en una de les tres economies més grans del món. Ara és la cinquena i aviat superarà el Japó. Si els Estats Units es converteixen en un obstacle, l’Índia no tindrà altre remei que acostar-se a Pequín, fins i tot mentre manté l’objectiu de ser un rival manufacturer per al seu veí gegant. "China Plus One, sense la Xina, és massa difícil", diu amb ironia Santosh Pai, del bufet Dentons Link Legal de Nova Delhi, que assessora empreses dels tres països. "S’han de resignar a veure la Xina com a part de la cadena de subministrament", afegeix.

Una relació tensa

Però la relació Índia-Xina és complicada. Els dos països tenen exèrcits desplegats l’un davant de l’altre al llarg de la frontera que es disputen a l’Himàlaia. Una dècada d’incursions transfrontereres va culminar el juny del 2020 amb combats cos a cos que van provocar la mort d’almenys 24 soldats. Tot i això, el conflicte econòmic ja bullia sota la superfície.

A l’inici de la pandèmia de la covid-19, amb la seva borsa en caiguda lliure, l’Índia es va alarmar al descobrir que el Banc Central de la Xina havia adquirit discretament l’1% d’un dels bancs privats més importants del país. L’Índia va respondre bloquejant moltes formes d’inversió xinesa. Finalment va expulsar la majoria del capital risc xinès dels seus hubs tecnològics i va prohibir més de 200 aplicacions xineses, incloent-hi TikTok.

La Xina té encara un arsenal econòmic més gran. Ha restringit l’accés de l’Índia a terres rares i a desenes d’altres tecnologies que necessita per mantenir les seves fàbriques. “En aquests últims cinc anys, amb l’estancament, la Xina ha anat convertint-ho tot en una arma”, diu Pai. Comptabilitza 134 categories industrials que la Xina controla, cosa que exposa l’Índia a riscos econòmics.

Però l’ús de l’economia com a arma per part de Trump ha infligit un cop a les empreses índies. Empresaris de Moradabad, un centre d’artesania i indústria lleugera pròxim a Nova Delhi, se senten traïts: "La majoria de la gent encara està en xoc", diu Samish Jain, gerent d'una empresa familiar que fa articles per a la llar, el 40% dels quals destinats al mercat americà. "Tothom pensava «no, això no passarà»", afegeix. Ara Jain busca desesperadament una sortida, com molts proveïdors indis i clients americans, i es veu evocat a prendre decisions difícils. "Tinc gent treballant a la meva fàbrica des que el meu pare va començar el negoci fa trenta anys. No podem simplement acomiadar-los", diu. Està intentant trobar nous mercats per als seus productes, a l’Orient Mitjà, a Europa o a l'Índia. Però tothom en la seva situació està fent el mateix.

Modi va arribar a la Xina sota una pressió enorme. La promoció de l’Índia com a alternativa per a multinacionals que volen traslladar producció fora de la Xina no va passar desapercebuda al lideratge xinès. "Crec que tots ho afronten com un dilema, perquè és fonamentalment una relació de competència", diu Tanvi Madan, investigadora sènior de la Brookings Institution. La reunió a Tianjin diumenge no va deixar cap acord conjunt, però el ministeri d’Exteriors indi va dir que Modi i Xi havien fet plans “per expandir els llaços comercials i d’inversió bilaterals”.

Traves mútues

La Xina, de vegades, ha posat traves al gegant taiwanès Foxconn per enviar enginyers xinesos a l’Índia. Foxconn és el principal fabricant subcontractat d’Apple, que s’ha convertit en una pedra angular per a l’estratègia del China Plus One. Apple encara fabrica la majoria dels seus iPhones a la Xina, però en els últims anys ha traslladat més part d’aquesta feina a l’Índia. Per la seva banda, l’Índia ha refusat concedir alguns visats de negocis a inversors xinesos.

Ara, però, la Xina té ganes d’invertir a l’Índia. I malgrat les preocupacions de seguretat nacional, l’Índia té més necessitat que mai d’un nou flux de divises, a mesura que el seu comerç amb els EUA, valorat en 129.000 milions de dòlars, s'enfonsa. Foxconn és un exemple del punt delicat en què es troba Modi, i també de com l’Índia podria beneficiar-se d’un acostament a la Xina.

Al juny, Big Kitchen, un restaurant xinès per a expatriats de l’Àsia oriental que treballaven a la nova planta d’iPhones prop de la ciutat índia de Bengaluru, estava buit. Un empleat de Foxconn vietnamita es queixava que els seus companys xinesos s'havien quedat fora del país. Si l’Índia facilita la inversió xinesa a les seves empreses, la Xina podria facilitar que l’Índia fes alguns passos en la seva direcció.

“Volem que els xinesos vinguin”, diu Pai, l’advocat de negocis de Nova Delhi. L’Índia estaria “agraïda”, afegeix, si es produïssin algunes inversions xineses, sobretot en tecnologia, perquè portarien llocs de treball al país.

La Xina i els Estats Units han estat els dos socis comercials més importants de l’Índia, cadascun indispensable a la seva manera. Però l’Índia és massa petita per a tots dos, en termes d’importacions i exportacions. Trump, amb els aranzels del 50% i els comentaris hostils dels seus assessors, l’ha abandonada. Això canvia l'enfocament que Modi ha de tenir respecte a Xi. La direcció és clara, però els detalls importants, no. “La Xina encara no ha mostrat les seves cartes –diu Pai–. L’Índia, en canvi, té una enorme dependència de la Xina pel que fa a les importacions. Està clar què vol l’Índia”.