En l’atemptat de Kabul es van utilitzar 1.500 quilos d’explosius

BarcelonaEl terrorista suïcida que va detonar un camió bomba dimecres al matí a Kabul en el que va ser el pitjor atemptat contra civils a la capital afganesa des de la caiguda del règim talibà el 2001 va fer servir ni més ni menys que uns 1.500 quilos d’explosius. Així ho va informar ahir la televisió nacional Tolonews, que és la de més prestigi i audiència de l’Afganistan.

Fonts de l’Ajuntament de Kabul van corroborar la gran potència destructiva de l’artefacte i van detallar que es van registrar danys fins a quatre quilòmetres de distància del lloc de l’atac. Es calcula que els desperfectes arriben a 1,3 milions d’euros. Els camions d’escombraries van treballar durant tota la jornada -van realitzar fins a 200 trajectes, segons fonts municipals- per intentar retirar tota la runa, però no ho van aconseguir.

Persones desaparegudes

Es continua sense saber on són moltes persones i qui va cometre la barbàrie. Ningú l’ha reivindicada encara. No s’han trobat, per exemple, els cadàvers d’alguns dels agents que eren al control policial on el terrorista va fer explotar el camió bomba, en un dels accessos de l’anomenada Zona Verda. És a dir, l’àrea de Kabul restringida al trànsit de vehicles, on es concentren les legacions diplomàtiques i el quarter general de l’OTAN. Possiblement els cossos es van volatilitzar. Ahir molts familiars, desesperats, encara buscaven els seus éssers estimats als hospitals. També sense èxit. La xifra exacta de víctimes continua sent tan confusa com dimecres: almenys 90 morts i mig miler de ferits.

El president afganès, Aixraf Ghani, va respondre ahir amb mà dura a les crítiques sobre la incompetència de la seva administració per garantir la seguretat al país: va firmar la pena de mort per a onze membres de la xarxa terrorista Haqqani, que eren a la presó i que, en principi, no tenen cap implicació en l’atemptat de dimecres. Tampoc està demostrat que la xarxa Haqqani -una subestructura dels talibans- estigui al darrere de l’atac -no hi ha prou proves encara-, malgrat que aquest grup terrorista ha protagonitzat atemptats especialment letals en el passat.

A l’Afganistan existeix la pena capital, però durant els últims anys s’ha aplicat en comptades ocasions perquè hi ha una moratòria per pressió de la comunitat internacional, ja que es considera que al país no es donen les condicions legals perquè es desenvolupin processos judicials justos. De fet, l’Oficina de les Nacions Unides per a la Droga i el Crim va realitzar un estudi l’any 2008 que evidenciava que només l’11,6% dels jutges que exerceixen a l’Afganistan són llicenciats en dret. El 44% han estudiat a la Facultat d’Estudis Islàmics i, encara pitjor, el 36,6% mai no han trepitjat una universitat. En l’actualitat, la situació no ha millorat gaire, sinó tot el contrari. Des que la majoria de les tropes internacionals es van retirar de l’Afganistan a finals del 2014, la impunitat al país ha augmentat, segons constaten diverses associacions de drets humans.

Kabul es va llevar ahir amb un posat trist. Dijous és un dels dies de descans setmanal a la capital afganesa: les oficines governamentals estan tancades i el nombre de vehicles que circulen pels carrers acostuma a ser més baix. Però ahir també poques persones es movien per la ciutat, segons van assegurar al diari ARA per telèfon diversos afganesos des de la capital. Es van celebrar funerals en diversos cementiris de la ciutat i a la tarda desenes d’afganesos es van manifestar de nou a prop del lloc on va esclatar el camió bomba dimecres per demanar més penes de mort -a més de les ja firmades per Aixraf Ghani-, però també per exigir la dimissió del ministre de l’Interior, el cap del servei d’intel·ligència i el de la Policia Nacional a Kabul.