La línia dura de l’Iran estreny el cercle a la llibertat d’expressió

TeheranLa Guàrdia Revolucionària de l’Iran està duent a terme des de fa setmanes una campanya de detencions arbitràries de periodistes i artistes que ha aguditzat l’enfrontament entre el president moderat, Hassan Rouhani, i la línia dura del règim.

Isa Saharkhiz, un veterà periodista que havia ocupat la cartera de vicepresident de Cultura al govern del reformista Mohammad Khatami, ha estat arrestat recentment acusat d’“insultar el líder suprem” i de “difondre propaganda contra el règim”.

El reputat dibuixant iranià Hadi Heidari va ser arrestat després de publicar una imatge en solidaritat amb els atemptats de París. El seu advocat, Saleh Nikbakht, desconeix per ara els càrrecs que se li imputen i, tot i reconèixer que la detenció podria obeir a condemnes anteriors que pesen sobre el dibuixant, no descarta que estigui relacionada amb la il·lustració de la massacre de París.

No és la primera vegada que l’il·lustre dibuixant afronta problemes amb la justícia a causa dels seus polèmics treballs. El 2009 va ingressar a la presó pels seus dibuixos sobre la revolució popular -el Moviment Verd- que va esclatar aquell any en resposta a la reelecció del president ultraconservador Mahmud Ahmadinejad.

Però la caça de bruixes no acaba aquí. Fa unes setmanes, els poetes Fatemeh Ekhtesari i Mehdi Moussavi van ser condemnats a onze i nou anys de presó, respectivament, i a 99 fuetades pel contingut dels seus versos, mentre que el director de cinema Keywan Karimi s’enfronta a una pena de presó de sis anys.

Una font diplomàtica del ministeri d’Exteriors iranià que demana anonimat ha explicat a l’ARA que aquestes detencions formen part d’una campanya de difamació contra el govern de l’ala política més conservadora del país. La intenció és perjudicar la imatge del president, el qual no té autoritat per frenar els arrestos, i silenciar les veus crítiques.

El context de fons són les eleccions legislatives que han de celebrar-se al país a finals de febrer del 2016 i que definiran el color del Parlament, actualment en mans conservadores. “Serà una batalla dura perquè els radicals no volen que el país s’obri i intentaran boicotejar les accions del govern”, assegura la mateixa font.

Però Rouhani no s’està callat. Per primera vegada des que és president, uns dies enrere va criticar públicament les detencions i va acusar la Guàrdia Revolucionària “d’actuar mirant només pels seus interessos”.

Des del cos revolucionari van replicar a Rouhani que les detencions “responen a mesures de seguretat” per frenar “complots” contra la República Islàmica promoguts pels serveis d’espionatge de Londres i Washington.

La batalla està servida i qui ho paga, com sempre, és la població civil. “Necessitem que els periodistes treballin en llibertat, perquè ells són els ulls de la realitat i si els silenciem no hi haurà testimonis”, expressa el funcionari d’Exteriors.

L’objectiu, els reformistes

L’Iran se situa entre els països amb menys llibertat d’expressió del món. Mentrestant, el diputat reformista Ali Motahari, fill del fundador ideològic de la Revolució Islàmica assassinat durant aquells anys, ha denunciat al Parlament que les detencions són “il·legals” i que la Guàrdia Revolucionària “no té competència per arrestar periodistes”.

Però la línia dura no en té prou i ha començat una campanya de recollida de signatures per censurar fins i tot les paraules del mateix president Rouhani. “Els radicals estan utilitzant els periodistes per fer mal als reformistes. És una arma de doble tall: perjudiquen els seus adversaris polítics i collen la població”, resumeix aquesta font diplomàtica.