“La lluita pel poder a Síria s’ha acabat. Tots volem la transició”

BeirutLouay Hussein, president del corrent opositor Construint l’Estat de Síria, és aquests dies a Beirut per presentar el Bloc Nacional Sirià, un nou moviment integrat per diversos partits de l’oposició i de la societat civil que va néixer després de la cimera d’Astana (Kazakhstan).

En el seu més de mig segle de vida aquest opositor ha passat llargues temporades a les presons sirianes, on ha patit tota mena de vexacions psíquiques i físiques. Als 80 va ser empresonat durant set llargs anys per pertànyer al Partit Comunista i des que va començar la revolta a Síria el març del 2011 ha passat per la presó dos cops més. L’última va ser el novembre del 2014, quan estava a punt de travessar la frontera amb el Líban per viatjar a Espanya. L’opositor va ser detingut sota l’acusació de “debilitar la voluntat i la moral de la nació” per un article publicat al diari libanès Al-Hayat, on col·labora com a columnista.

Després de ser posat en llibertat sota fiança per un tribunal de Damasc el febrer del 2015, Hussein va fugir irregularment per la frontera amb Turquia. Sense poder tornar al seu país -perquè tornaria a ser empresonat-, l’opositor està pendent que l’ambaixada d’Espanya al Líban li proporcioni el visat de residència per anar a Madrid, on viuen la seva dona i dues filles des de fa cinc anys.

Quan es compleixen sis anys de la guerra civil siriana i a pocs dies d’una nova ronda de negociacions de pau a Ginebra, els sirians miren el futur amb expectació. “El futur de Síria no és clar però hi ha una cosa en què estem d’acord tots els sirians: volem un període de transició, governat per autoritats del règim, opositors i tercers partits, per preparar el camí d’unes eleccions democràtiques i redactar una nova carta magna”, explica a l’ARA Hussein.

Una transició amb Al-Assad

L’opositor puntualitza que tant el règim com l’oposició “estan d’acord” a aplicar la resolució 2254 del Consell de Seguretat, que serà discutida en les converses de Ginebra. D’acord amb aquesta resolució, segons Hussein, el president Baixar al-Assad formarà part d’aquesta transició política, en un període d’un any i mig, i “serà a les eleccions on es decidirà el seu futur”. “Rússia, els EUA i l’ONU encara discuteixen si Baixar al-Assad podrà presentar-se com a candidat o no a les pròximes eleccions”.

Respecte a la seva participació en la pròxima ronda de negociacions a Ginebra, Hussein explica que el Bloc Nacionalista no ha rebut encara cap carta d’invitació però que estan preparats. “Com a grup opositor tenim la nostra visió, que exposarem, i el nostre programa polític per aplicar la resolució 2254”. No obstant això, Hussein es queixa que l’oposició es mantingui dividida. “Lamentablement, la reunió de Ginebra, prevista per al dia 20, s’endarrerirà. L’oposició encara no ha elegit els representants de les diferents faccions opositores que formaran la delegació. Les divisions estan sent el principal obstacle per a les negociacions. El problema és que cada grup respon als interessos dels països que el financen i li donen suport, i segueix l’agenda d’aquests països, que, en general, rivalitzen entre ells”.

L’opositor confia que aviat es resoldran aquestes diferències entre l’oposició i hi haurà una solució política per a Síria. “La lluita pel poder a Síria s’ha acabat. L’única lluita que persisteix és contra els grups terroristes com el Daeix (Estat Islàmic) i el Front al-Nusra però això no afecta la transició a Síria”, insisteix. “El Daeix és només una part del problema i està aïllat, només afecta una part de Síria: Deir ez-Zor i Raqqa. Aquests llocs no estan inclosos en la transició, i tampoc les zones on opera el Front al-Nusra”, insisteix.

Acollida a Espanya

Hussein té sentiments contradictoris sobre com està actuant Europa amb la crisi dels refugiats. En el seu cas particular, està agraït perquè Espanya va acollir la seva dona, la Niada, i les seves filles Laila, de 23 anys, i Rima, de 18. “Europa i la resta del món tenen el deure moral d’acollir els refugiats, aquelles persones que han fugit del seu país per por a la mort. Europa no ha gestionat bé la crisi dels refugiats. No ha sabut tractar-los de manera adequada. No mereixem viure en camps de refugiats com al Líban, Turquia o Grècia, sinó estar integrats en la societat, que els nostres fills vagin a l’escola, tenir una feina. No se’ns pot deixar en tendes de campanya tres o quatre anys”, lamenta.