L'oferta de nacionalitat als sefardites sorprèn Israel
El govern espanyol vol reconèixer els jueus expulsats el 1492
JerusalemLa comunitat sefardita d'Israel ha rebut amb alegria, i també amb sorpresa, la decisió del govern de Mariano Rajoy de modificar el Codi Civil amb la intenció de concedir la nacionalitat espanyola als descendents dels jueus expulsats de la Península el 1492. Una mesura que si culmina la tramitació parlamentària -ha de ser aprovada pel Congrés i el Senat- podria "beneficiar milers de sefardites", reconeix a l'ARA el president de la Comunitat Sefardita a Jerusalem, Abraham Haim, de 72 anys. "I no només seran d'Israel, perquè de sefardites n'hi ha per tot el món", apunta. Haim no s'atreveix a donar xifres però es calcula que hi ha uns tres milions i mig de sefardites repartits en diferents països, mig milió dels quals a Israel.
Els avantpassats de Haim, després que fossin expulsats pels Reis Catòlics, van arribar a Sarajevo i, finalment, a Hebron, avui Cisjordània, on van néixer el seu avi i la seva mare. Vinculat a Espanya des de fa 40 anys, Haim diu sentir-se feliç però "no estranyat" d'aquest anunci oficial: "Fa molts anys, dècades, que hi vaig al darrere". El 1990 les comunitats sefardites van obtenir el premi Príncep d'Astúries de la concòrdia. Ara Haim només espera que un cop aprovada la llei el tràmit burocràtic s'alleugereixi el màxim possible. El seu optimisme passa també perquè el termini per a la presentació de sol·licituds serà limitat a un parell d'anys.
L'ex gran rabí sefardita, Shlomo Amar, en una entrevista al diari israelià Yedioth Aharonot, ha valorat aquesta decisió com una "petita correcció d'una gran injustícia". Amar, que diu que ha estat involucrat en les converses que han mantingut les comunitats jueves i les autoritats espanyoles, ha explicat que el punt culminant d'aquestes converses va ser una reunió amb el rei Joan Carles fa sis mesos.
Fonts consolars a Jerusalem destaquen que es tracta d'una mesura "històrica" però demanen tranquil·litat perquè encara és un avantprojecte de llei i cal modificar l'article 23 del Codi Civil. Assenyalen que han rebut trucades de persones interessant-se pel tema els últims dies però que de moment ni s'ha col·lapsat la centraleta ni han hagut de fer front a una inesperada allau humana a la seva oficina. Fins ara els tràmits per obtenir la nacionalitat espanyola eren llargs i lents i implicava la renúncia a altres passaports. Amb aquest nou procediment, el beneficiari podrà mantenir més d'una nacionalitat. Aquesta és, precisament, la modificació més important introduïda en aquest avantprojecte.
Sobre aquest tema, Nachman Shai, del Partit Laborista israelià, es mostra content però alhora sorprès perquè "es parla de 3,5 milions de jueus", remarca amb certa ironia. Shai té clar que el procés serà llarg i per tant "ja es veurà com acaba".
Passos per verificar els orígens
Mitjans israelians han publicat aquests dies una llarga llista, per ordre alfabètic, amb els 5.220 cognoms sefardites: Aguilar, Alba, Amaya, Barnil, Bonfill, Caldesi i Casal, a tall d'exemple. El cognom és un dels procediments per verificar els orígens sefardites del sol·licitant. També caldrà, entre altres criteris, un certificat d'una autoritat rabínica competent, la comprovació de l'idioma familiar -és a dir, si la llengua de comunicació habitual és el ladí (jueuespanyol)- i la vinculació de la persona amb Espanya.
Dilluns, tres dies després que el consell de ministres aprovés l'avantprojecte, el diari israelià Haaretz també se'n feia ressò en el seu espai d'humor. A la vinyeta, amb el títol "La cua pel passaport espanyol", es podia veure una llarga cua de ciutadans, vestits amb samarretes del Barça i lluint cartells amb la paraula "Barcelona", entrant feliços a l'ambaixada d'Espanya.
