CaracasEls carrers de Caracas es van convertir aquest dissabte en el termòmetre polític del país. Els dos màxims líders de Veneçuela van voler mesurar forces i van aconseguir convocar cadascun desenes de milers de persones en dues manifestacions paral·leles a Caracas que van estar molt igualades, tot i que l’oposició sumava també protestes en 333 punts més del país i en diverses capitals internacionals. De fet, la iniciativa va sorgir del president interí Juan Guaidó, que dilluns passat va llançar la convocatòria mundial a les xarxes socials. L’oficialisme, en canvi, va fer la crida a través de la televisió pública de l’estat divendres al matí.
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Juan Guaidó va arribar al migdia a l’avinguda Las Mercedes de Caracas, una de les principals vies de la capital veneçolana, en un cotxe de seguretat. Però, veient el clam dels seus seguidors, va decidir fer part del trajecte caminant.
Un cop dalt de l’escenari, va anunciar que l’ajuda humanitària oferta pels EUA entrarà al país amb el suport de veneçolans als quals convocarà per rebre-la. “Anunciem una coalició mundial per a l’ajuda humanitària a Veneçuela. I ja tenim tres punts de recollida per a l’ajuda humanitària”, va explicar Guaidó, amb una veu ronca i cansada. Els tres punts d’aplec seran a Colòmbia, al Brasil i en una illa del Carib. Segons el govern dels EUA aquesta ajuda (aliments i medicines), valorada en 20 milions, ja s’ha començat a enviar a Veneçuela, tot i que no es va precisar si havia pogut entrar al país.
Davant la multitud reunida per donar-li suport, Guaidó va insistir en el seu missatge a les forces militars perquè s’uneixin a la seva presidència. A més, els va demanar que cooperin amb l’entrega de l’ajuda humanitària, que beneficiarà, va dir, uns 350.000 veneçolans en risc de morir de fam o per falta de medecines.
Primer cap militar amb Guaidó
De fet, ahir mateix va arribar la primera adhesió a Guaidó d’un alt càrrec militar. El general Francisco Esteban Yáñez Rodríguez va publicar un vídeo a YouTube en què no reconeixia Nicolás Maduro i cridava les forces armades a donar suport a Guaidó. Yáñez era el director de planificació estratègica de l’aviació bolivariana. En el vídeo el general va denunciar que “el 90% de les forces armades no donen suport a Nicolás Maduro” i que “la transició a la democràcia és imminent”. “Als meus companys d’armes els demano que no girin l’esquena al poble de Veneçuela i que no reprimeixin més”. Pocs minuts després de sortir publicat el vídeo, els comptes de xarxes socials d’alguns militars compromesos amb Maduro van publicar la fotografia del general Yáñez amb el rètol de “Traïdor” sobre la imatge.
L’acte convocat per l’oposició no va ser retransmès per les televisions i ràdios públiques del país, que van estar oferint tot el dia programes d’entreteniment o telenovel·les. Les xarxes socials van tornar a tenir un paper fonamental. El hashtag #2feb es va convertir en trending topic durant el dia d’ahir a Veneçuela. Fins al tancament d’aquesta edició, el saldo de l’acte de l’oposició va ser positiu, perquè no hi va haver cap informació sobre presència militar, repressió, detinguts ni ferits a tot el país, on l’oposició va assegurar que s’havien fet 333 protestes.
Avui Guaidó convocarà dues noves mobilitzacions per a la setmana que ve. Per al líder de l’oposició, el carrer seguirà sent l’eina per expressar al món el descontentament ciutadà contra Nicolás Maduro.
El president Nicolás Maduro, per la seva banda, va tornar a l’avinguda Bolívar de Caracas, on havia descartat participar mai més en concentracions l’agost del 2018, quan va patir un atemptat amb dos drons.
Maduro va arribar en una caravana de cotxes oficials directe a l’escenari per celebrar el 20è aniversari de la Revolució Bolivariana de Veneçuela. El seu missatge va ser clar: descartar unes eleccions presidencials però accelerar les eleccions parlamentàries. “L’Assemblea Nacional Constituent (ANC) té en la seva agenda l’avaluació d’un avançament d’eleccions parlamentàries. Jo estic d’acord que es relegitimi el poder legislatiu i que anem a unes eleccions lliures”, va anunciar.
A més, va insistir en la seva oferta de diàleg, seguint la proposta de Mèxic, Bolívia i l’Uruguai. Per al president dels EUA només va tenir un advertiment: “Senyor Donald Trump, el tenen enganyat. ¿Vostè es creu l’emperador del món? ¿Creu que Veneçuela es rendirà i obeirà les seves ordres? Doncs sàpiga que Veneçuela és lliure i sobirana!”
Per continuar enfortint el seu suport militar, Maduro va ordenar obrir les circumscripcions militars perquè més de dos milions de milicians que hi ha al país puguin incorporar-se com a soldats actius a l’Exèrcit Bolivarià i a la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB).
Càrrecs de terrorisme per als menors detinguts
La Neidy té 14 anys. És de l’ètnia baniva i viu a l’Amazones, al sud de Veneçuela. De la seva família, només ella i els seus cosins parlen una mica d’espanyol. La resta del nucli familiar fan servir la llengua indígena. El 23 de gener la Neidy va sortir amb les seves amigues a protestar en contra del govern de Nicolás Maduro, i un grup de militars de la Guàrdia Nacional Bolivariana van arribar per reprimir els indígenes i van detenir més de 90 persones, entre les quals 5 adolescents.
La Neidy era un d’ells. Llavors va començar un malson de tres dies per a ella i la seva família. “Els militars van detenir els adolescents de manera violenta, a cops i empentes. Els van portar a la comissaria militar i durant 48 hores no en vam saber res”, explica Luisana Gutiérrez, una de les advocades voluntàries que s’encarrega del cas.
Els familiars van començar a buscar els adolescents fins que una notificació judicial va certificar que estaven detinguts. La família de la Neidy, i particularment la seva mare embarassada de nou mesos, no van saber on era la noia fins que els advocats, amb ajuda d’un traductor, els hi van explicar. “Ella directament no va patir cap agressió física, però està en un estat de xoc que requereix tractament psicològic. Estem parlant d’una nena indígena que es va afegir a molts dels seus companys de l’escola per sortir a reclamar un país diferent. Parla un espanyol limitat i viu en una comunitat molt pacífica”, explica Gutiérrez.
Després de tres dies detinguts, van portar els nois davant del jutjat de guàrdia. La fiscalia els va imputar els delictes de terrorisme, associació per delinquir, obstrucció de la via pública, ultratge violent, intimidació pública, instigació pública i resistència a l’autoritat, càrrecs que exigeixen almenys 20 anys de presó.
Després d’una campanya d’organitzacions pro drets humans, els cinc adolescents van rebre ahir una mesura cautelar de llibertat. “¿És lògic que un adolescent participi en una protesta i hagi de passar per la presó i començar la seva vida civil amb delictes com el de terrorisme? Som davant una justícia que s’acarnissa amb els més vulnerables”, diu l’advocada.
Les ONG Foro Penal, Redes Ayuda i Provea van denunciar que el 23 de gener es va produir “la màxima quantitat de detencions en la història de Veneçuela, o almenys segons els registres des del 1999”. Alfredo Romero, president de Foro Penal, diu que es van detenir 850 persones, entre les quals 77 menors d’entre 12 i 16 anys. “Són detencions de persones que es van atrevir a manifestar-se públicament contra Nicolás Maduro, però en molts casos s’han fet també en incursions arbitràries dels cossos de seguretat de l’estat en cases particulars veneçolanes”.
Un altre dels detinguts és Jickson Rodríguez, de 14 anys, que va participar en una cassolada contra Maduro al sector Villa Bahía, al sud de Veneçuela, amb la seva família i veïns. Un grup de militars van arribar a la zona i es van endur més de vint manifestants, entre els quals el jove. El Jickson té una condició especial arran d’un traumatisme cranioencefàlic que va patir quan tenia 5 anys. Diumenge el van portar d’urgència a l’hospital perquè va convulsionar dues vegades, atès que no havia rebut la medicació dins de la presó.
“A mi era a qui em donaven més cops perquè jo no plorava. Em pegaven els guàrdies, sobretot les dones”, va denunciar l’adolescent. El 31 de gener, Jickson i 50 adolescents més van quedar en llibertat provisional. Els pròxims 30 dies la fiscalia dirà si presenta càrrecs i si torna a demanar l’ingrés a presó.
