Països Baixos
Internacional 01/10/2021

Les màfies holandeses piquen a la porta del primer ministre

La policia reforça la seguretat de Mark Rutte, objectiu d'un intent d'atac o segrest

3 min
El primer ministre en funcions dels Països Baixos, Mark Rutte

Mark Rutte està acostumat a moure’s en bicicleta o a peu, malgrat que és la figura política més important dels Països Baixos. Primer ministre des del 2010 –ara, en funcions , tot i que acaba d’assolir un pacte per reeditar la coalició que va governar l’anterior legislatura–, Rutte s’ha popularitzat per transmetre una imatge de polític pròxim. No li agrada haver d’anar envoltat d’escortes ni amb una caravana de cotxes seguint-lo constantment. A partir d’ara, però, no tindrà més remei que acceptar-ho. Les autoritats neerlandeses han reforçat la seva seguretat aquesta setmana després de confirmar que és objectiu d’un intent d’atac o segrest per part del crim organitzat.

L’equip de seguretat del primer ministre va detectar la presència de diverses persones que el vigilaven, suposadament enviades per membres d’organitzacions lligades al narcotràfic, segons va publicar el diari neerlandès De Telegraaf i van confirmar fons oficials. El primer ministre està protegit ara amb mesures “visibles i invisibles”, i la investigació d’aquesta amenaça està en mans de la Fiscalia del país, que no n’ha donat detalls. 

El president del Sindicat Policial Holandès, Jan Struijs, va qualificar la situació de “molt preocupant” i va assegurar que les autoritats estan treballant per “esbrinar qui eren exactament” els que van enviar els guaites. Totes les mirades, però, apunten a les màfies de la droga, que estan darrere de dos dels assassinats més sonats dels últims anys als Països Baixos, els de l’advocat Derk Wiersum el 2019 i el periodista Peter R. de Vries aquest estiu. Tots dos crims estan associats amb el judici pel cas Marengo, que se celebra des del març de l'any passat. És un dels més mediàtics del país, en què es processen diversos assassinats i intents d'homicidi vinculats als homes de Ridouan Taghi, el líder d'una de les principals organitzacions criminals dels Països Baixos.

Després de la mort a trets de l'advocat Wiersum, que representava un testimoni protegit, les autoritats neerlandeses van reforçar la seguretat de desenes de persones que podrien ser objectiu, incloent-hi jutges, fiscals, periodistes, policies i familiars de víctimes i testimonis. No van aconseguir, però, evitar l'assassinat del germà d'aquell testimoni protegit, ni tampoc el de De Vries, que va morir a l'hospital després d'haver rebut mitja dotzena de trets en ple centre d'Amsterdam. Des de la mort del periodista, molt popular per les seves investigacions de casos de crònica negra, el primer ministre va prometre fons addicionals per a la lluita contra aquestes bandes, que s'han concretat en la proposta dels pressupostos per al 2022.

Més violència i nous objectius

“La violència lligada al narcotràfic està assolint un nou nivell”, explica a l’ARA la criminòloga de la Universitat Erasmus de Rotterdam Lieselot Bisschop, que alerta que “ja no es tracta només de violència interna, sinó que afecta o amenaça persones externes” a l’entorn criminal. “És clar que matar un advocat o un periodista ja és un altre nivell”, afegeix.

Molts mitjans, sobretot internacionals, es refereixen a aquestes bandes com la Mocro Maffia, un nom que va popularitzar l’escriptor holandès Marijn Schrijver i que fa referència a l’origen marroquí dels seus membres. Bisschop, però, subratlla que “hi ha moltes ètnies i nacionalitats connectades al tràfic de drogues”.

Els Països Baixos són, juntament amb Bèlgica, els grans centres de tràfic de cocaïna d’Europa, segons un informe publicat aquest setembre per l’agència policial de la Unió Europea, l’Europol. El port de Rotterdam, el més potent del continent, és la principal porta d’entrada de la droga, que després es distribueix aprofitant les facilitats logístiques del país. "Els Països Baixos tenen molts aspectes que faciliten el tràfic de drogues a causa de la seva excel·lent infraestructura logística, que pot ser utilitzada pels traficants de qualsevol mercaderia il·legal", admet Bisschop.

Fa uns anys, un informe del sindicat policial holandès va qualificar els Països Baixos com un territori amb "aspectes de narcoestat". La criminòloga, però, diu que no és un terme que ella utilitzaria, ja que un narcoestat implica una corrupció sistemàtica als cossos policials, la política i el sistema judicial, cosa que no passa en aquest país.

stats