Manifestació a Brussel·les contra l’odi

Brussel·lesTres setmanes després dels atemptats a Brussel·les, la ciutadania es va poder manifestar a la capital belga amb el lema “Tots units contra la por”. La concentració, organitzada per gairebé 200 entitats, va tenir menys acollida del que s’esperava: 7.000 persones segons la policia i 10.000 segons l’organització, per sota de les expectatives.

La concentració s’havia preparat per al 27 de març, però es va haver de suspendre perquè el govern va alertar que no podia garantir la seguretat dels assistents. Passat el xoc de la tragèdia i havent augmentat les mesures de seguretat, el govern federal i l’ajuntament de la capital van donar llum verda a la mobilització, que es va poder celebrar ahir.

A tocar de les dues de la tarda, poca gent s’havia aplegat a l’Estació del Nord de Brussel·les, unes 3.000 segons la policia, tot i que l’esperança era àmplia entre els organitzadors. “És veritat que la por i la consternació no són tan fortes com al principi, però la gent segueix encara preocupada”, explica Wouter Hillaert, portaveu de l’organització flamenca Hart Boven Hard.

Tot i que el lema principal era “Tots units”, es va apel·lar a la solidaritat i contra l’odi: hi havia centenars de pancartes, en què gairebé cada organització que havia coordinat la marxa defensava la seva causa: des dels que lluiten contra la venda d’armes fins a organitzacions religioses. La marxa estava encapçalada per familiars de les víctimes i representants de totes les confessions religioses: catòlics, jueus, musulmans, ortodoxos, anglicans i budistes, sota fortes mesures de seguretat.

Treballadors del metro

També hi havia treballadors de l’empresa pública de transports de la ciutat, la STIB, en representació de tot el col·lectiu, que admeten tenir encara “molt d’estrès”, després dels atemptats. El Karim, un dels representants que portava una pancarta sobre la seguretat al transport públic, va lamentar que “encara hi ha moltes preguntes” sobre per què no es va tancar tota la xarxa de transport després que els terroristes ataquessin l’aeroport de Zaventem. Va transcórrer més d’una hora entre l’atac a Zaventem i al metro. Mentre que el ministre de l’Interior, Jan Jambon, assegura que va avisar la companyia que s’havia de tancar el transport públic, la STIB nega que es donés l’avís. “Necessitem respostes”, va reclamar.

Pel fet de ser una concentració d’iniciativa popular, a diferència de la de París després de l’atemptat contra la revista satírica Charlie Hedbo, la representació institucional va ser discreta: es van deixar veure a la marxa el ministre de Justícia, Koen Geens; l’ex primer ministre socialista, Elio Di Rupo, i la comissària europea d’Ocupació, la belga Marianne Thyssen. “No deixarem a aquests terroristes que divideixin la nostra societat. Tot i que la vida continua, hem de demostrar que estem units […]. Tots estem tristos i amb els nostres cors tots som aquí”, va assegurar Thyssen en declaracions a l’ARA.

Pocs metres més enrere hi havia altres organitzacions com els Sense Papers o una altra sobre convivència entre diferents confessions que trencaven el majoritari silenci sota el crit de “Daeix [acrònim en àrab d’Estat Islàmic], marxa. Bèlgica no et pertany”.

El clam de Molenbeek

Després de travessar els carrers del nord de la ciutat, es va vorejar el barri de Molenbeek, l’origen d’alguns dels detinguts per l’atemptat. En aquest punt es van sumar a la protesta un miler de persones, segons la policia. Finalment es va arribar al centre de la ciutat, amb més coordinació, prop de la plaça de la Borsa.

Allà van prendre la paraula els familiars de les víctimes, que van apel·lar a la unitat contra l’odi. També l’organització de musulmans, que va alertar que Daeix ataca amb odi els joves. “Apartem les diferències i trobem els mitjans per preservar la humanitat de la nostra societat”, van reclamar.

La concentració va acabar amb els acords de la cançó We shall overcome, coneguda per ser un himne a favor dels drets civils i de la pau.