Els manifestants desafien les amenaces de Lukaixenko i tornen als carrers de Minsk

Les protestes continuen mentre que Rússia puja el to acusant l'oposició de voler un "bany de sang"

Les amenaces d'Aleksandr Lukaixenko de tallar d'arrel les protestes que des del 9 d'abril denuncien el frau electoral a Bielorússia no han espantat les desenes de milers de manifestants que han tornat aquest diumenge als carrers de Minsk. La gran plaça de la Independència, davant del Parlament, s'ha omplert de banderes nacionals blanques i vermelles i de crits com ara "Poseu Lukaixenko a la furgoneta policial". El moviment de protesta exigeix des de fa dues setmanes la dimissió del president, que governa Bielorrúsia amb mà de ferro des de fa 26 anys i es va proclamar guanyador de les eleccions per un 80% dels vots, en uns comicis que per a l'oposició i per la UE no van ser ni nets ni lliures. Fins ara l'única resposta des del poder ha sigut la repressió, amb almenys tres morts i set mil detinguts segons el ministeri de l'Interior, i desenes de desapareguts.

Lukaixenko, la desmesura del poder

Aquest diumenge, com el passat, la mobilització ha sigut massiva, però les protestes s'han succeït cada dia. Lukaixenko va intentar ahir recuperar el control envoltant-se d'una manifestació de fidels, denunciant els opositors com a titelles de l'estranger i amenaçant-los amb més violència. Aquest migdia el ministre de Defensa, Viktor Khrenin, ha intentat desacreditar els manifestants acusant-los de pro nazis: "No podem quedar-nos de braços plegats davant de gent que va a manifestar-se amb les mateixes banderes amb què els feixistes van organitzar l'assassinat de bielorussos, russos i jueus. No ho podem permetre, i els adverteixo categòricament que si alteren l'ordre no s'enfrontaran a la policia sinó a l'exèrcit". Dissabte Lukaixenko va acusar l'OTAN de concentrar tropes per envair el país i va acusar els manifestants de posar en perill la unitat de la pàtria. L'Aliança ho va desmentir. 

Svetlana Tikhanóvskaia, la mare de família que ha posat rostre al canvi a Bielorússia

A l'inici de la protesta la policia advertia per la megafonia a la gent que marxés perquè la concentració era il·legal. Les autoritats havien tancat les principals estacions de metro i també es feien controls d'accés a les principals artèries de Minsk, la presència de camions de l'exèrcit i vehicles dels antiavalots era ben visible als carrers pròxims.

Però després han començat arribar les columnes des de diferents punts de la capital, que han passat per la plaça de la Independència, l'esplanada on hi ha el memorial de la Segona Guerra Mundial, que aquest cop s'han trobat acordonat per la policia. 

Rússia fa costat a Lukaixenko

Lukaixenko ha demanat a Putin que intervingui militarment per restablir l'ordre, però fins ara el Kremlin s'ha resistit a implicar-s'hi obertament. El ministre d'Exteriors rus, Sergei Lavrov, ha dit aquest diumenge que no hi ha proves que Lukaixenko manipulés els resultats i ha acusat els líders opositors de voler un "bany de sang" al país. 

Maria Kolesnikova, membre de l'equip de l'opositora Svetlana Tikhanovskaia, que es va exiliar a la veïna Lituània denunciant amenaces contra els seus fills, ha advertit que el procés és irreversible: "Estic segura que els bielorussos continuaran fent-se sentir, encara que sigui d'una altra manera. La resistència popular que ha començat no es pot sufocar només per la força".