May desafia la UE i vol suspendre aquest març la lliure circulació de persones

LondresLa primera ministra britànica, Theresa May, està decidida a marcar un perfil dur en les negociacions per al divorci de la UE que s’han de fer amb Brussel·les. Així, la premier podria anunciar en un termini de dues setmanes la fi del principi de lliure circulació de ciutadans europeus al Regne Unit. L’aplicació de la mesura coincidiria en el temps amb el dia en què es comunicarà als -fins ara- socis que s’engega el procés del Brexit, el que es coneix com a activació de l’article 50 dels Tractats de Lisboa.

El 15, el 20 o el 31 de març serien tres de les dates possibles per posar en marxa aquest mecanisme, sempre en funció dels actuals tràmits parlamentaris que han de donar a Theresa May la llum verda necessària per procedir a la desconnexió. L’establiment d’aquesta data límit per a l’acceptació d’immigrants comunitaris amb els actuals drets de residència garantits la va difondre ahir el Daily Telegraph, un diari pròxim a Downing Street.

Contra les normes de la UE

La mesura, però, atempta contra les normes de la UE i, a la pràctica, tindria moltes probabilitats de ser contestada legalment tant als tribunals del país com davant dels de la Unió. Perquè fins que no es completi el procés de sortida, formalment Londres continua sotmesa a la legislació de la UE. I encara és més important el fet que mentre no sigui aprovada la futura llei de revocació de l’ingrés a la Unió Europea no hi haurà un cos legal que substitueixi tota la matèria regulatòria que ha emanat de Brussel·les o que està sotmesa als acords comunitaris. La UE, a més, ha demanat al govern britànic que retardi l’aplicació d’aquesta restricció de moviments fins que el Brexit no esdevingui una realitat oficial, i la Union Jack, la bandera del país, no sigui arriada de les institucions de Brussel·les.

Com a contrapartida davant d’una iniciativa que violaria la lletra dels articulats vigents, Theresa May, sempre segons la informació del Telegraph, estaria disposada a garantir la protecció dels drets dels ciutadans de la Unió que haguessin entrat al país abans de l’anunci de la desconnexió. La condició, però, seria que els Vint-i-set reconeguessin els mateixos principis als britànics expatriats a la Unió. La proporció és de gairebé 3 a 1 a favor dels europeus comunitaris establerts al Regne Unit. Amb tot, per tenir dret a la residència permanent a les illes britàniques, cal haver-hi viscut de manera ininterrompuda un mínim de cinc anys.

Tercera lectura dels Lords

Com a pas previ a l’anunci que avançava el Telegraph, però, s’ha de produir la sanció reial de la llei del Brexit, que facultarà Theresa May a invocar l’esmentat article 50. Justament, ahir a la tarda va començar a la Cambra dels Lords el procés de tercera lectura del text, en què serà sotmès a revisió i a esmenes pels pars. El govern no hi té majoria i algunes de les modificacions que van ser rebutjades pels Comuns fa dues setmanes podrien ara aprovar-se sota l’impuls dels laboristes i dels liberaldemòcrates. En aquest punt, fins i tot molts lords conservadors, entre els quals Michael Heseltine, ex mà dreta de l’últim govern de Margaret Thatcher, s’han manifestat a favor d’introduir la garantia de la residència als 3,15 milions de comunitaris. Els diputats van decidir en contra per una escassa diferència, de poc més de trenta vots.

L’acció unilateral que podria emprendre Downing Street està motivada per la por que abans del Brexit formal el país s’ompli de ciutadans de la UE, segons fonts de Whitehall -la maquinària administrativa del Regne Unit- esmentades pel diari Telegraph, en especial de Romania i Bulgària. Les últimes xifres oficials, que arriben fins al setembre del 2016 i que inclouen un primer trimestre des del referèndum del juny passat, indicaven una xifra rècord -74.000 persones- d’arribada de ciutadans d’aquests dos països. Amb tot, en dades absolutes, la immigració ha caigut al Regne Unit en 49.000 persones en relació amb el període del setembre del 2015 al setembre del 2016.

Un sistema com l’australià

Com a reacció a les informacions publicades ahir a primera hora, fonts del govern britànic van assegurar al migdia que no hi ha posició definitiva sobre una data límit fins a la qual acceptar el principi de lliure circulació de la UE. Però sobre aquest punt concret, la ministra de l’Interior, Amber Rudd, sí que va assegurar que “el govern la restringirà tal com s’ha conegut fins ara”.

Tot i així, el projecte de nova llei d’immigració encara no s’ha presentat al Parlament. Un sistema de punts a partir de les necessitats de força laboral del país, similar al que regeix a Austràlia, és el que es considera més probable. Malgrat tot, encara que s’endureixin les condicions per establir-se al Regne Unit, alguns membres del govern britànic ja assumeixen que no s’aconseguirà rebaixar espectacularment les xifres d’immigrants, entre altres raons, justament, per les necessitats del mercat laboral.