Crida de Merkel als nòrdics: "La solidaritat no és un gest humanitari, és una inversió de futur"

La cancellera alemanya reclama als seus socis europeus que superin diferències contra la crisi

La Novena va ser l'última simfonia completa que va escriure Beethoven. La va acabar el mateix any de la seva mort, angoixat per l'empitjorament de la seva sordesa. És aquesta peça musical, considerada herència espiritual de la humanitat per la Unesco i que ara és l'himne d'Europa, la que ha triat la cancellera alemanya, Angela Merkel, per comparar-la amb la seva visió d'Europa, en una petita confessió personal de la seva melomania poc usual en una política de discursos directes i contundents però poc emotius. Merkel ha confessat que cada vegada que escolta la Novena hi troba algun matís nou, matisos que vol veure també en la Unió Europea: "Desitjo que cali el missatge de fraternitat d'aquesta música".

D'aquesta manera ha conclòs un discurs marcadament europeista davant l'Eurocambra amb motiu de la presidència rotatòria de la UE, que Alemanya va assumir l'1 de juliol i que s'ha convertit en l'esperada empenta per desencallar els plans europeus per mitigar la crisi del coronavirus. El missatge de Merkel ha demostrat que assumeix aquesta responsabilitat, la responsabilitat d'exercir de desllorigador. Però sense deixar d'exigir compromisos. Els líders de la UE es reuneixen d'aquí deu dies per intentar aprovar un pla de recuperació econòmica que ha d'evitar que l'economia s'enfonsi encara més i, sobretot, que s'agreugin encara més les desigualtats entre els socis europeus. Com a prèvia, Merkel es va reunir ahir amb els líders de les institucions, Ursula Von der Leyen, Charles Michel i David Sassoli, materialitzant així l'impuls que d'ella s'espera.

Alemanya pren les regnes de la UE en plena ‘coronacrisi’

Però justament les visions desiguals de la integració i del projecte europeu són les que dificulten que es materialitzi l'acord que planteja un paquet de 750.000 milions d'euros, 500.000 milions dels quals en forma de subsidis pressupostaris i assolits a través de l'emissió de deute europeu des de Brussel·les. Són països tradicionalment aliats amb Alemanya els que s'oposen a la magnitud d'aquest paquet (els Països Baixos, Suècia, Àustria i Dinamarca). Mentre que el sud europeu, amb mala salut financera i que ha sortit molt més malparat de la pandèmia, prega perquè els fons arribin com més aviat millor i amb les mínimes condicions. 

I per convèncer aquest grup de quatre països autobatejats com a frugals, Merkel ha defensat la solidaritat entre europeus no com un "gest humanitari", sinó com una "inversió de futur". Des de l'anterior crisi econòmica s'havia retret a Alemanya la falta de lideratge del projecte europeu i en moments com el rescat a Grècia i la posterior etapa d'austeritat, poc possible semblava que Berlín pogués convertir la solidaritat en bandera.

Per això hi ha les expectatives d'aquests pròxims sis mesos de presidència alemanya de la UE, en què Merkel ha fet un gir i ha agafat les regnes del projecte, proposant fons europeus per als més tocats per valor de mig bilió d'euros i defensant també a Berlín que a Alemanya li convé que el sud se'n surti. "Europa només sortirà més forta d'aquesta crisi si estem disposats a superar diferències i buscar solucions col·lectives, a desenvolupar comprensió sobre la perspectiva de l'altre", ha dit a l'Eurocambra.

Però per convèncer els frugals el president del Consell Europeu, Charles Michel, prepara una proposta de consens que rebaixi el pressupost comunitari i tant Merkel com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han insistit diverses vegades en lligar els fons a reformes econòmiques i estructurals al mateix temps que es manté en l'horitzó que, més d'hora que tard, caldrà tornar a preocupar-se pel dèficit i el deute públic.

Els riscos de no aconseguir una resposta "conjunta" i "excepcional" els té clars: "Els enemics d'Europa es freguen les mans amb aquesta crisi", ha advertit apuntant directament a les forces euroescèptiques i recalcant que la millor protecció és "més Europa que menys Europa". 

Merkel també ha assumit com a seva l'agenda europea en la lluita contra el canvi climàtic, la transformació digital i la política migratòria, i ha interpel·lat directament les diferents famílies polítiques de l'Eurocambra, a les quals també ha demanat compromisos en el sentit que l'Eurocambra té finalment el poder de vetar l'acord que acabi sortint dels Vint-i-set, tant del pla de recuperació com del futur pressupost europeu fins al 2027.