Més de cent mil persones exhibeixen l'odi i la ira de l'extrema dreta al centre de Londres
Ultres s'han enfrontat amb la policia en una protesta que ha desbordat les previsions
LondresElon Musk i Éric Zemmour, alguns dels noms més coneguts de l'extrema dreta internacional, s'han afegit aquest dissabte a l'extrema dreta britànica que representa, des dels afores del sistema parlamentari, el conegut agitador feixista Tommy Robinson, en una manifestació que ha reunit més de 110.000 persones al centre de Londres. Amb els lemes "Per la llibertat d'expressió" i "United the Kingdom", la protesta ha demonitzat tot el que no és blanc, anglosaxó i de religió cristiana. Els manifestants han fet servir la llibertat d'expressió per cantar "Recuperem el nostre país", "Fem-los fora" i "Atureu les pasteres", per exemple. La convocatòria es pot qualificar d'històrica, per la seva magnitud, i marca un punt culminant d'un seguit de protestes que hi han hagut durant l'estiu amb els migrants i els sol·licitants d'asil com a objectius d'ira i frustració. Ras i curt, una prova de força ultra molt inquietant.
La marxa ha arrancat poc després de les 11 del matí, a prop de l'estació de Waterloo. La meta era l'avinguda de Whitehall, on es concentra el gruix de l'administració britànica, i per on s'accedeix a Downing Street, la residència oficial del primer ministre. L'escenari era uns metres més avall, en direcció a la plaça del Parlament. I des de l'escenari, els oradors –Musk per videoconferència– han brandat l’espantall de la fi de la civilització occidental.
La Policia Metropolitana de Londres (Met) s'ha vist desbordada per la gran assistència. La previsió era de 40.000 assistents. Quan molts dels participants han volgut abandonar la ruta establerta pels agents de Scotland Yard, els ultradretans han començat a tenir actituds d'una "violència inacceptable", segons la Met. Els agents han rebut puntades de peu, cops de puny, projectils i bengales, i aquest s'hi han tornat, carregant amb duresa. Fins i tot un cavall policial ha rebut l’impacte d’una ampolla de vidre. Fins a darrera hora d'aquest vespre s'havien detingut nou persones, tot i que la mateixa policia ja ha advertit que n’identificarà moltes més a partir de les imatges enregistrades.
Els incidents eren previsibles, com en qualsevol convocatòria de Robinson. El que ha sorprès és la dimensió de la convocatòria i la desfilada d’estrelles convidades, del tot envalentides. Éric Zemmour, excandidat a la presidència francesa i propagador de la teoria del grand remplacement, ha advertit al públic –en francès i traduït–: "Els nostres pobles estan en perill". La traducció no se sentia gens bé per la megafonia, però els fidels cridaven igualment plens d'entusiasme.
Tampoc no hi han faltat representants de l’extrema dreta nòrdica. Morten Messerschmidt, del Partit Popular Danès, ha assegurat: "Voler carrers segurs i fronteres segures no ens fa criminals, ens fa patriotes". Petr Bystron, diputat al Bundestag de l’AfD, ha afirmat que la seva lluita i la dels britànics és la mateixa: protegir germanes i filles de "violadors migrants". La mateixa retòrica reciclada que circula per tot el continent ha ressonat aquesta tarda a Whitehall, amenaçant les democràcies liberals, exhaustes per raons complexes i que potser tenen una primera arrel en enormes desigualtats econòmiques.
El record inevitable a Charlie Kirk
El plat fort ha arribat per videotrucada: Elon Musk. El magnat de Tesla i X, convertit en oracle de la dreta global, ha aparegut a les pantalles per dir que "hi ha una bellesa en ser britànic que és destruïda per una erosió massiva i descontrolada provocada per la immigració". Musk, que en altres fòrums acostuma a parlar de colònies a Mart, ha ressuscitat la imatge de les hordes que arriben en pasteres, un missatge que, des de dins dels Comuns, ja repeteix el també ultra Nigel Farage, líder del Partit Reformista. Tot plegat, embolicat en la seva diagnosi sobre nens britànics "violats en massa" per culpa d’un govern covard.
El magnat, com era previsible, s'ha referit a l'assassinat de l'ultraconservador nord-americà Charlie Kirk. I ho ha fet en els mateixos termes que el seu examic, Donald Trump, intentant assenyalar l'esquerra. "Hi ha tanta violència a l'esquerra, amb el nostre amic Charlie Kirk assassinat a sang freda aquesta setmana i la gent de l'esquerra celebrant-ho obertament. L'esquerra és el partit de l'assassinat i de la celebració de l'assassinat", ha expressat Musk.
La polemista i provocadora extremista anglesa Katie Hopkins ha resumit el moviment darrere de la protesta: "Si no vols estimar la nostra bandera, pots fotre el camp". En altres paraules, nacionalisme tronat que Hopkins practica tan bé i que agrada molt a Robinson.
L'organitzador de la convocatòria, l'esmentat Robinson, no podia quedar enrere. Des de l’escenari ha proclamat que els polítics ara "repeteixen" el que ells diuen "des de fa 15 anys", una referència a Farage –que ja ho deia també fa quinze anys–, però també als conservadors i als laboristes, tots contaminats per una xenofòbia que s'encén com la pólvora. Ha reclamat a la multitud que es mobilitzés per fer ressorgir "els 20 milions de britànics" que, segons ell, esperen el moment per "recuperar el país" en un discurs que barrejava deliris de grandesa amb queixes de martiri.
Tot això ha succeït a Whitehall i, a pocs metres, a la mateixa avinguda i separats per agents de policia, els contramanifestants d'Stand Up to Racism –uns 5.000– cridaven: "De qui són els carrers? Nostres!" i “Refugiats, benvinguts!". La diputada independent Diane Abbott –exlaborista, expulsada del partit per no seguir les toves consignes del primer ministre, Keir Starmer– ha acusat Robinson i els seus aliats de ser "forces profundament antidones" que instrumentalitzen la por a les agressions sexuals mentre menyspreen la igualtat i el feminisme. Abbott ha conclòs que els feixistes "mai caminen pels carrers de Londres sense oposició". Però la veritat és que aquest dissabte, l'oposició al feixisme ha quedat engolida per un feixisme envalentit, disfressat de patriota amb la Union Jack –la bandera britànica– i la bandera anglesa com a grans símbols excloents.
La manifestació d'aquest dissabte mostra un cop més la crisi de les democràcies liberals, assetjades per una ultradreta violenta i que ha aconseguit capitalitzar el debat. El pitjor encara no ha arribat. Perquè si Tommy Robinson és l'ariet des d'extramurs del sistema, Nigel Farage ho és des de l'interior dels Comuns. I escenes com les que s'han vist avui al centre de Londres només fan que afegir-li vots. Tremola el bipartidisme britànic tradicional i a Downing Street el primer ministre, Keir Stermer, no l'encerta.