El primer ministre del Pakistan adverteix que respondrà a l'Índia si ataca el seu territori

Les autoritats índies acusen el Pakistan d'estar darrere de l'atemptat al Caixmir

L'atemptat de la setmana passada al Caixmir, el pitjor en tres dècades de conflicte entre el Pakistan i l'Índia, pot significar el final de l'estabilitat a la zona. Nova Delhi té molt clar que el Pakistan està darrere del grup terrorista JeM, l'autor de l'atac, però Islamabad ho nega i acusa l'Índia de no tenir-ne "cap prova".

Es revifa la tensió entre el Pakistan i l'Índia arran d'un atemptat al Caixmir

El primer ministre del Pakistan, Imran Khan, s'ha adreçat aquest dimarts al seu país en un discurs emès a la televisió en què ha assegurat: "És a les nostres mans començar una guerra, però no és a les nostres mans acabar-la. Només Déu sap on ens portaria això". Tant l'Índia com el Pakistan tenen armament nuclear, per la qual cosa és difícil preveure les conseqüències d'un enfrontament obert entre els dos països. 

Khan mostra fermesa davant les amenaces d'intervenció de l'Índia, que fa uns dies va advertir que donaria llibertat a l'exèrcit per actuar al Caixmir, i diu que el Pakistan no només pensarà en respondre. "El Pakistan respondrà" si des de Nova Delhi decideixen intervenir militarment al seu territori, ha alertat. 

Amb tot, Khan assegura que el Pakistan està disposat a "iniciar converses sobre terrorisme" amb l'Índia. A més, afirma que "qualsevol que faci servir el territori pakistanès per atacar l'Índia és enemic del Pakistan". Diu que el seu país no té res a guanyar amb un atemptat contra els seus veïns. 

El líder del Pakistan està lligat de mans i peus. El seu partit ha aconseguit trencar amb el bipartidisme, però és conegut per tothom que per guanyar les eleccions es va recolzar en els poders fàctics de sempre: l'exèrcit i l'ISI, el servei d'intel·ligència pakistanès.

L’exjugador de criquet Imran Khan, escollit nou primer ministre del Pakistan

El govern d'Islamabad no busca un enfrontament directe amb la potència veïna, però tampoc té marge per oferir-li el que busca. L'escalada bèl·lica acabaria si el Pakistan entregués Mazood Azhar, el líder del Jaish-e-Mohammed  (JeM), el grup terrorista que va reivindicar l'atac, que viu al país. Però el líder del JeM està protegit pels serveis d'intel·ligència i l'exèrcit, que són els que realment manen al Pakistan. Així doncs, Khan té poc marge de maniobra per complaure Nova Delhi sense crear un conflicte dins del seu propi país. 

D'altra banda, el primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, s'enfronta a una cita electoral aquest estiu i es veu obligat a mantenir una actitud bel·ligerant per no perdre popularitat. A l'Índia el bipartidisme sí que segueix viu. Modi es el líder del BJP, un partit de caire liberal i nacionalista. L'oposició està dominada per l'Indian National Congress, l'històric partit dels Gandhi, amb un perfil més socialista. Tant govern com oposició aposten per intervenir al Pakistan. És a dir, hi ha unanimitat en l'opinió pública per mantenir un discurs bèl·lic, per la qual cosa sembla complicat que el conflicte es resolgui pacíficament. 

De moment, Delhi ha promès aïllar completament el Pakistan en la comunitat internacional i ha incrementat un 200% els aranzels a les importacions pakistaneses. També ha anunciat que aquest dilluns va acabar amb la vida d'Abdul Rasheed Ghazi, àlies 'Kamran', l'autor intel·lectual de l'atemptat, durant un enfrontament que va durar més de 12 hores entre les forces armades de l'Índia i els terroristes del JeM. En els enfrontaments també han mort quatre soldats indis, la qual cosa ha provocat crítiques internes a la gestió de Modi. 

El món reacciona 

Tant el Pakistan com l'Índia són potències nuclears. En aquest sentit, un enfrontament entre els dos països tindria unes conseqüències que transcendirien les seves fronteres. Aquest dimarts Islamabad ha enviat una carta al secretari general de l'ONU, António Guterres, demanant-li ajuda per reduir les tensions entre els dos països. 

Altres potències com l'Aràbia Saudita o la Xina també han reaccionat al conflicte. La Xina està construint un corredor econòmic per connectar els dos països, entre d'altres infraestructures. A més, sempre ha utilitzat Islamabad per debilitar l'Índia, fins i tot donant suport al seu programa nuclear. També ha vetat en reiterades ocasions que el Consell de Seguretat de l'ONU inclogui Masood Azhar, líder del JeM, a la llista de terroristes internacionals. En aquest sentit, Pequín s'oposa fermament a una intervenció militar de l'Índia al Pakistan. 

Però Pequín té problemes per construir aquestes infraestructures perquè són l'objectiu de molts grups terroristes a la zona, que no veuen amb bons ulls l'arribada dels xinesos. I aquí és on entra l'Aràbia Saudita, que ha pactat amb la Xina construir infraestructures en conjunt per calmar els ànims dels grups fonamentalistes de la zona i legitimar la seva estada. Aquest dilluns el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, va anunciar aquesta inversió des d'Islamabad. 

Sis morts en un atemptat contra el consulat xinès a Karatxi (Pakistan)

I si l'Aràbia Saudita es mostra pròxima al Pakistan, l'Iran fa just el contrari. Teheran ha avisat el Pakistan que "pagarà un preu molt alt" per l'atemptat al Caixmir. També han amenaçat amb una intervenció militar si Islamabad "no compleix les seves responsabilitats". 

Més continguts de