Internacional 18/12/2021

'Minkgate': les seqüeles polítiques del sacrifici de 17 milions de visons a Dinamarca

Tots els exemplars del país es van matar seguint un anunci polític que pretenia acabar amb l'expansió d'una nova variant de covid-19

Marta Casagolda
4 min
El govern danès va decidir sacrificar 17 milions de visons per evitar que una mutació del coronavirus que els infectava afectés l’eficàcia de les vacunes.

CopenhaguenLa mort de tots els visons a Dinamarca mereix un capítol a la pròxima temporada de la sèrie política danesa de Netflix Borgen. A partir del descobriment d’una mutació del coronavirus que afectava aquests animals, el govern danès va ordenar ara fa un any sacrificar tots els exemplars del país, ni més ni menys que 17 milions: hi havia el triple de visons que d’habitants. I aquella decisió arrossega encara avui conseqüències econòmiques, polítiques i mediambientals.

Als mitjans de comunicació danesos, per exemple, el tema s’ha guanyat el nom propi de Minkgate (mink és visó en danès). Pràcticament cada dia hi ha notícia, bé arran de la comissió d’investigació que estudia si l'ordre dictada pel govern per sacrificar els animals tenia base legal , bé perquè els criadors encara reclamen cobrar indemnitzacions després que s’hagi posat fi al negoci de la pell, que ocupava uns sis mil treballadors. 

La controvertida decisió es va prendre després que l’Agència de Salut danesa encengués l’alarma per una nova variant del coronavirus desenvolupada pels animals en algunes de les granges de la regió de Jutlàndia. La por era que la mutació es transmetés als humans, i el que més preocupava era que les vacunes, que en aquell moment encara estaven en procés de fabricació, deixessin de ser eficients. Dinamarca tenia clar que no volia ser “el nou Wuhan”, i abans que fos massa tard, el 5 de novembre del 2020, la primera ministra danesa va anunciar que s’havia d’acabar amb tots els visons del país

Erik Vammen, un criador de visons de 63 anys, no es pot treure del cap aquell anunci. Era incapaç de fer-se al càrrec que hagués de posar fi al negoci familiar que el seu avi havia iniciat feia més de 80 anys en una granja a Hobro. “Em negava a sacrificar els meus 17.000 visons perquè no estaven malalts i la meva granja no estava a prop de cap de les explotacions on hi havia hagut brots de coronavirus”. L’Erik va ser l’últim criador en matar els animals.

Recorda que en el moment que els oficials de l’exèrcit es van presentar a la seva granja va ser conscient que havia de complir la llei. “Abans de matar-los volia pactar una indemnització perquè sabia que em quedava sense res”, explica l’Erik. Però en aquell moment el govern no es va asseure a negociar i un any després encara no hi ha hagut acord. Per això l’Erik es queixa que encara no ha cobrat ni una corona danesa. Els criadors de visons reclamen 43 euros per visó mort, mentre que el govern els ofereix 10 euros menys. 

El negoci de la pell

Dinamarca era líder mundial en producció de pell de visó per fer-ne abrics i complements de luxe. La desaparició suposava la ruïna d’un sector que va tenir la seva època daurada durant la dècada dels 80 i que avui dia mantenia els seus mercats principals a la Xina i Rússia, on exportava les pells per valor d’uns 670 milions d’euros anuals. El govern danès era conscient que la mesura era dràstica i, de fet, la primera ministra, Mette Frederiksen, va visitar una granja de visons ja buida uns dies després d’ordenar el sacrifici. Entre llàgrimes va demanar disculpes i va assegurar: “És culpa del coronavirus i no dels criadors que aquesta professió desaparegui”.

Els visons van ser sepultats en fosses comunes en una zona militar. Però la sorpresa va arribar quan els animals morts van tornar a sortir a la superfície. L’explicació que s'hi va trobar és que els gasos de nitrogen i fòsfor que desprenia la seva descomposició els impulsaven cap a l’exterior. Arran d’això els veïns d’aquella zona del nord de Dinamarca van agafar por que els animals en descomposició contaminessin les aigües subterrànies. Després de moltes queixes, milions de visons van ser desenterrats i incinerats.

Un grup de visons sacrificats sent transportats des d’una granja danesa.

Però les cendres dels visons van continuar presents a la vida política danesa quan es va fer públic que el govern no havia tingut cap base legal per ordenar sacrificar tots els visons de Dinamarca. L’executiu va admetre que la llei només permetia sacrificar els animals de les granges infectades i les del seu voltant. Aquest apunt, que la majoria del govern va assegurar que desconeixia, li va costar el càrrec a l’aleshores ministre d’Agricultura, Morgens Jensen.

Comissió d'investigació

Arran d’això es va obrir una comissió d’investigació per aclarir si l’executiu era coneixedor de la il·legalitat abans de fer l’anunci, i l’oposició ho ha aprofitat per carregar contra el govern i denunciar que va amagar informació. La primera ministra va declarar la setmana passada davant la comissió i va assegurar que ella no n’estava al corrent. Frederiksen va insistir que la decisió es va prendre seguint les recomanacions sanitàries i va afegir: “Ha estat una de les més difícils que he hagut de prendre durant tota la pandèmia”.

La comissió té previst acabar-se a l’abril, i per a molts es fa evident que, passi el que passi, ja s’ha obert una crisi de credibilitat a l’executiu danès. Preparin-se perquè la nova temporada de Borgen s’estrena al febrer.

stats