Només el 3% de l'ajuda humanitària mundial es destina a educació
L'ONU recapta 826 milions per escolaritzar 222 milions de criatures en situacions d'emergència, la meitat del que es necessitaria
Barcelona"Moltes criatures han fugit soles, sense pares. Sovint viuen juntes, 10 a la mateixa casa, i la més gran té 12 anys", explica la Lucie Gounabou, que treballa intentant garantir una educació als infants desplaçats del seu país, Burkina Faso. Fins fa uns anys ho feia des del govern, ara ho fa dins de l'ONG Educo, una de les organitzacions que col·labora amb Ouagadougou per crear escoles per a aquests nens. La violència sectària ha deixat dos milions de desplaçats interns a Burkina i el 60% són nens. La greu crisi humanitària de Burkina Faso té una de les seves derivades més greus en l'educació, i és un exemple extrem de la importància que té l'escolarització dels infants en situacions d'emergència. Per a aquestes criatures que viuen soles en camps de desplaçats, i també per a les que han fugit amb la família, "l'escola es converteix també en un espai de protecció", explica l'activista.
Els espais educatius que s'obren per a criatures desplaçades o refugiades al món els garanteixen també una "atenció psicosocial" imprescindible per a molts d'ells, ja que han viscut situacions enormement traumàtiques. I alhora "els allunya de caure en la delinqüència, les drogues o la prostitució", apunta Gounabou. Però només el 3% de tota l'ajuda humanitària mundial es destina a l'educació dels infants.
És per tot això que l'activista burkinesa va visitar fa uns dies Europa, per participar en la conferència de donants d'Education Cannot Wait, el fons per a l'educació de l'ONU. Es va celebrar a Ginebra i va aconseguir recaptar 826 milions de dòlars per oferir escolarització a 222 milions de nens que estan en situacions d'emergència arreu del món. Una xifra rècord, però que queda molt per sota del que les ONG i l'ONU havien calculat que es necessitaria: 1.500 milions fins al 2030.
"Es prioritza l'aigua, el sanejament, l'alimentació i el refugi, com és normal, però l'educació queda molt relegada en les prioritats", explica Paula San Pedro, responsable d'Educo que va participar també en la conferència de l'ONU. Organitzacions com la seva, de fet, reclamen des de fa temps que aquest percentatge s'elevi al 10%.
A la conferència de Ginebra, de fet, les emergències que van tenir més altaveu van ser la dels infants refugiats ucraïnesos o la situació de les nenes de l'Afganistan a les quals es nega una educació. Però hi ha molts altres països que esperen rebre també part d'aquest finançament.
Generacions senceres sense escolaritzar
De fet, el 84% dels 222 milions de nens que estan en crisis humanitàries "viuen en llocs on les crisis ja són molt prolongades, i la majoria són en 10 països: l'Afganistan, la República Democràtica del Congo, Etiòpia, Nigèria, el Pakistan, Somàlia, el Sudan, el Sudan del Sud i el Iemen", explica el responsable de relacions internacionals d'Unicef, Carlos García de Bakedano. D'aquests 222 milions, explica, són 78 milions els que ara mateix no tenen cap mena de recurs d'escolarització, però el més preocupant, diu, són les situacions prolongades, perquè suposen la pèrdua de generacions senceres sense educació.
Aquest és un problema que comença a patir també ja Burkina Faso, diu Gounabou, on la crisi ja fa 8 anys que dura, "molt més del que s'imaginava ningú".
Al seu país, a més, la violència s'ha acarnissat especialment amb els centres escolars, que s'han convertit en blanc de molts dels grups armats, sobretot els islamistes que repudien el sistema educatiu oficial perquè és en francès i amb mètodes occidentals. "Alguns demanen que l'educació es faci en àrab, d'altres simplement no volen que hi hagi escoles, però és cert que les escoles alcoràniques no són atacades", explica Gounabou.
"Els primers atacs van ser el 2015, però la situació ha anat empitjorant i des del 2017 han anat tancant escoles: avui són 5.300 escoles tancades a tot el país, ja sigui perquè han estat atacades per grups armats, incendiades, o perquè els mestres han estat amenaçats i han fugit o perquè tota la població del municipi ha fugit", explica Gounabou. En total, es calcula que al país hi ha 1,8 milions de nens als quals la violència ha deixat sense educació. Molts d'ells s'han posat a treballar, fins i tot a les mines d'or del país en situacions de greu explotació, explica l'activista. "És molt difícil treure els infants de situacions així perquè prioritzen aconseguir uns diners –diu–, però seguim treballant per aconseguir-ho perquè l'educació és molt important, i en aquests contextos de crisi encara més".
