Noruega vol despenalitzar el consum de drogues
El govern de centredreta proposa una reforma legal per “oferir ajuda, i no càstig”, als drogodependents
Malmö (Suècia)El govern noruec ha presentat una proposta al Parlament per despenalitzar la possessió de petites quantitats de droga per a consum propi, una mesura que té l’objectiu de “substituir el càstig per ajuda”. L’ús i tinença de drogues il·lícites seguirà sent il·legal, però en comptes de sancions, a les persones a qui se’ls trobin petites quantitats se les derivarà a un servei d’assessorament municipal obligatori, on rebran informació sobre els riscos i les conseqüències negatives del consum d’estupefaents i on se’ls oferirà ajuda, tractament i seguiment.
“Representa un canvi històric en la política de drogues de Noruega”, va assegurar el ministre de Salut, Bent Høie, argumentant que no només suposa una reforma del codi penal, sinó que “expressa un canvi d’actitud cap a les persones amb problemes de drogues”.
L’executiu nòrdic –liderat pel partit conservador de la primera ministra Erna Solberg juntament amb liberals i democristians– justifica el canvi assegurant que diverses dècades de criminalització han demostrat que aquesta estratègia no ha funcionat, i que la persecució penal dels consumidors contribueix a l’estigmatització i a l’exclusió social i fa que evitin buscar ajuda per por de ser sancionats.
“El càstig no és dissuasiu i sovint afecta de manera desproporcionada i severa”, va afirmar la ministra d’Educació i Recerca, Guri Melby, que va destacar que “gairebé no hi ha correlació entre les mesures punitives d’un país i el nivell de consum de drogues”. Segons les últimes dades oficials, l’any 2018 van morir 286 persones per sobredosi a Noruega, que té unes xifres de morts relacionades amb les drogues en relació amb la població molt més elevades que la mitjana Europea. “La reforma és el reconeixement que un problema de drogues és principalment un problema de salut i no un delicte penal”, va afegir el responsable de Salut.
La proposta inclou els llindars establerts sobre el que es consideraria una petita quantitat per a diferents substàncies il·lícites. Per exemple: quedaria exempta de càstig la possessió de dos grams de cocaïna, heroïna o amfetamines, 10 grams de cànnabis, i mig gram de MDMA (èxtasi). Tenint en compte que molts addictes a les drogues són policonsumidors, el text detalla que una persona podrà tenir fins a tres substàncies diferents al mateix moment, sempre que cada una no superi el llindar fixat. En canvi, la tinença de quantitats superiors i qualsevol altra implicació amb drogues il·legals, com ara la importació, fabricació i venda, seguirà sent processada penalment.
Cinc anys de debat
El debat sobre la despenalització del consum de drogues a Noruega es va encetar el 2016, quan Høie, que ja era el titular de Salut al primer govern de Solberg, va llançar la idea en un article al diari Dagbladet, on va fer referència a l’exemple de Portugal, que ja fa més de 20 anys que va optar per aquesta política de descriminalització dels drogodependents. El ministre va detallar que durant els cinc anys anteriors, i només a Oslo i Bergen, s’havien posat multes que pujaven a 48 milions de corones (4,7 milions d’euros), sovint a persones sense llar, ni feina, ni diners per pagar-les.
El govern noruec ha basat la seva proposta per reformar la política de drogues en un informe elaborat per un comitè d’experts creat fa dos anys pel Parlament, tot i que ha optat per rebaixar les quantitats permeses per no facilitar el tràfic i l’accés. Ara hi ha temps fins a finals de maig per presentar esmenes i encara no hi ha data per a la votació. L’executiu liberal-conservador controla només una minoria del Parlament noruec, per la qual cosa li caldrà el suport de l’oposició per tirar endavant la reforma, i no està clara la posició de tots els partits. Entre els contraris a la mesura hi ha els democristians, que formen part de la coalició de govern, tot i que s’espera que hi votin a favor per lleialtat.
