ESCALFAMENT GLOBAL

Una històrica onada de calor a Escandinàvia atia fins a 50 incendis

Suècia preveu trigar setmanes a extingir els focs forestals, que han arribat al cercle àrtic

Suècia ha hagut de demanar ajuda a la Unió Europea per afrontar l’onada d’incendis forestals més gran que es recorda al país. Fins a 52 focs estaven ahir encara actius, alguns d’ells per sobre fins i tot de la línia que delimita el cercle polar àrtic, i havien cremat fins a 20.000 hectàrees, quan la mitjana anual al país nòrdic és d’unes 2.000.

Dos avions de bombers italians, helicòpters noruecs i dos hidroavions francesos s’han sumat a les tasques d’extinció, en què també participen soldats, guardacostes i grups civils. Els bombers suecs han desplegat tots els seus efectius i han fet tornar fins i tot agents que estaven de vacances. La zona més afectada, amb més de 8.500 hectàrees arrasades, era la que quedava a prop de la localitat de Ljusdal, al centre del país, i més de 300 quilòmetres al nord de la capital, Estocolm. Diversos municipis d’aquella zona han sigut evacuats d’urgència i, de moment, no s’ha registrat cap víctima del foc.

“La situació en què ens trobem és excepcional”, va dir el primer ministre suec, Stefan Löfven, en una visita a la zona afectada. Una excepcionalitat que té a veure amb les temperatures inusualment altes que experimenta tot Escandinàvia des de fa setmanes. El mes de maig passat, de fet, va ser el maig més calorós a Suècia dels últims 150 anys.

30 graus a tocar de l'Àrtic: Escandinàvia viu un juliol tòrrid

La falta de pluges, que ja fa prop de tres mesos que dura, ha generat una sequera que afecta tots els països nòrdics. Segons el sistema de vigilància europeu Copernicus, ahir també hi havia incendis actius a Finlàndia i a la zona àrtica de Rússia.

33 graus a Lapònia

L’onada de calor històrica, que va arrencar al maig, ha deixat temperatures de rècord, com els 32,5 graus registrats a Kvikkjokk, un poble suec situat just al nord del cercle polar àrtic. Aquest dimecres, 18 de juliol, l’estació d’observació de Kevo, al nord de Finlàndia, va fixar un rècord històric a Lapònia, on es van assolir els 33 graus, segons l’Institut Meteorològic de Finlàndia.

Malgrat que els científics hauran d’estudiar a fons les anomalies, tot fa preveure que aquesta situació sense precedents es pot vincular als nous escenaris lligats al canvi climàtic, que es preveu que afectaran especialment la zona àrtica.

L’onada de calor, que s’ha estès més enllà dels països nòrdics, ha provocat fins i tot que alguns dies d’aquest mes de juliol hagi fet més calor al nord de Noruega que al punt més càlid de Catalunya. Aquesta mateixa setmana a Makkaur, al cercle polar àrtic, s’ha registrat una temperatura mínima de nit de 25,2 graus. Fins ara no hi havia precedents d’una temperatura mínima tan elevada al nord de la península Escandinava, informa Manel Cascante. Altres països de la zona tampoc s’han lliurat de les altes temperatures i la sequera persistent, com el Regne Unit, Irlanda, Polònia i Alemanya. En general tot Europa ha registrat aquest 2018 el maig més càlid.

La mala notícia és que aquesta onada de calor i sequera s’intensificarà encara més sobre Escandinàvia, el nord d’Europa i el nord-oest de Rússia. Durarà fins a l’agost.