Internacional 03/08/2019

Evacuació d’urgència a l’‘Open Arms’, que encara espera port

Els immigrants rescatats al mar depenen de la voluntarietat dels estats de la UE

Regina Laguna
3 min
Coberta del vaixell ‘Open Arms’ amb els migrants rescatats al Mediterrani entre dijous i ahir.

Brussel·lesEl vaixell de l’ONG catalana Proactiva Open Arms seguia dissabte esperant poder desembarcar 121 immigrants rescatats fa dos dies de dues pasteres al Mediterrani. Divendres a la nit van haver d’evacuar d’urgència tres dones, dues d’elles en avançat estat de gestació. La primera tenia 32 anys i havia sortit de comptes, però l’ecografia que li van fer a bord constatava “que el nen venia travessat” i que a més hi havia una gran hèrnia abdominal, cosa que posava en risc la seva vida si paria al vaixell, com explicava ahir en un vídeo la capitana de l’ Open Arms, Anabel Montes. L’altra dona embarassada tenia 22 anys i havia patit tortures físiques i sexuals a Líbia, on “van matar el seu marit davant seu fa poc”, relatava Montes. Per això, es va desembarcar també la seva germana perquè l’acompanyés.

L’horror dels camps de detenció per a immigrants de Líbia torna a ressonar en les històries dels rescatats de l’Open Arms, deixant patent de nou que aquest estat fallit, on conflueixen les xarxes de tràfic d’éssers humans, no només no és un país segur, sinó que és directament l’infern, malgrat els més de 300 milions d’euros que ha emprat la Unió Europea sobre el terreny.

“Portem encara 121 persones a bord en un estat més o menys estable, però cada minut que passa la situació empitjora i necessiten urgentment ser desembarcades en port segur ja”, deia Montes. L’alcalde de València, Joan Ribó, es va oferir dissabte a acollir els immigrants de l’ Open Arms a la ciutat, tal com ho havia fet també divendres el president català, Quim Torra.

Però de nou, l’oferta cau en sac foradat perquè ha de ser l’estat qui obri els ports. Segons el dret internacional, a més, el desembarcament s’hauria de fer en el port segur més proper a l’embarcació, cosa que situa Itàlia i Malta com les principals opcions. Però l’ultradretà vicepresident italià, Matteo Salvini, manté encara els ports totalment tancats a la immigració i ja ha amenaçat l’ Open Arms amb una multa si entra a les seves aigües territorials.

Repartiment en secret

És la nova política imperant a Europa: tancar les portes i els ports. Amb els 121 immigrants de l’Open Arms probablement el protocol serà el mateix que es va seguir la setmana passada per a acollir els 135 immigrants rescatats de diverses pasteres per un vaixell de la guàrdia costera italiana. La Comissió Europea farà una crida als estats perquè, voluntàriament, s’ofereixin a rebre els nàufrags una vegada toquin port. No se’n fa publicitat i la Comissió no dona informació al respecte.

Tot es fa en secret, d’amagat. Com si fos una mica vergonyós o, tal vegada, com si es tingués por a la tendència electoral confirmada a les últimes eleccions al Parlament Europeu, on quasi un 25% dels ciutadans europeus van votar partits d’ideologia feixista i xenòfoba. Aquest és el camí que ha emprès la UE des de la crisi per coordinar la immigració irregular. El proper govern comunitari, amb una dona al capdavant que va estrenar la seva presidència amb promeses socials, l’alemanya Ursula von Der Leyen, abordarà les polítiques migratòries des del punt de vista de la seguretat. La proposta del Consell preveu 30 bilions d’euros en finançament per a la protecció de les fronteres en el marc financer plurianual 2021-2027. Uns diners que van lligats a la reforma encara pendent del sistema d’asil europeu, el Reglament de Dublín, que es va provar obsolet amb la crisi dels refugiats sirians entre 2014 i 2015.

El nou fons d’asil i migració (10,4 bilions d’aquests 30) proporcionarà suport als estats membres, especialment als del Mediterrani, als quals arriben majoritàriament els immigrants irregulars. També cobrirà la gestió dels visats, l’expansió de la Guàrdia Costanera Europea i Fronterera, la interoperabilitat de sistemes informàtics i la prevenció i coordinació entre les autoritats policials i judicials, incloent-hi la lluita contra el terrorisme.

La política europea d’immigració va donar un salt amb la Directiva de retorn de 2008, que exigeix l’expulsió al seu país de tot immigrant de tercers països en situació irregular. El que els espera -també als immigrants de l’ Open Arms quan desembarquin-és la detenció i l’internament fins que se’ls torni al seu país, un procés complicat perquè molts venen indocumentats. Provada la procedència, el ministeri d’Interior de torn posa un avió amb agents de seguretat i destí a un país africà. Les despeses son compartides amb fons de la UE.

stats