Perpinyà, gran objectiu del Front Nacional
Els ultradretans es quedaran a les portes de l’alcaldia de la capital del Rosselló, segons els sondejos
Perpinyà“Aquest senyor de París que ens ve a dir com hem de fer les coses!” A l’auditori -una sala municipal de Perpinyà- es fa el silenci. “Diu que en sis mesos arreglarà els problemes de seguretat… Als perpinyanencs no se’ls pot enganyar d’aquesta manera!” Un murmuri d’assentiment s’escampa mentre l’actual alcalde de Perpinyà i candidat a repetir pels conservadors de l’UMP, Jean-Marc Pujol, planta cara al seu gran contrincant a les eleccions municipals que arrenquen avui. El rival a batre és l’arximediàtic Louis Aliot, el vicepresident de l’ultradretà Front Nacional (FN) i company sentimental de Marine Le Pen, el “senyor de París” que ha fet de l’alcaldia de Perpinyà el seu gran objectiu polític.
És dimecres i, quan cau la tarda, Pujol -que serà el primer cop que passa per les urnes, ja que l’anterior alcalde, Jean-Paul Alduy, li va cedir el poder a l’inici del mandat- es planta davant de mig miler de perpinyanencs que l’han vingut a escoltar per parlar de seguretat ciutadana. “Això no és Marsella -els alerta-. Aquí no resolem els problemes amb un kalàixnikov!” Però l’FN ha enarborat la bandera de la inseguretat i ha forçat els conservadors a moure peça en aquesta ciutat de 120.000 habitants. “Més que un problema de seguretat, hem de fer front a l’incivisme”, puntualitza a l’ARA l’alcalde Pujol.
Però Perpinyà és de sempre un terreny adobat per a l’FN. Aquí ha obtingut percentatges de vot superiors al 25% en eleccions locals anteriors. I agitar fantasmes és la fórmula màgica de la ultradreta francesa per sumar suports. “Perpinyà naufraga, és un fracàs en matèria econòmica, líder en atur a França, una ciutat bruta i insegura amb un centre molt degradat”, relata a l’ARA Louis Aliot. “El motiu és el clientelisme de la dinastia Alduy, que va governar la ciutat durant 50 anys. I ara l’hereu és Pujol”, diu el candidat ultradretà, que es refereix a Paul i Jean-Paul Alduy, pare i fill, que van governar Perpinyà -un darrere de l’altre- entre el 1959 i el 2009. Tot un rècord a França.
L’esquerra, massa fragmentada
L’escenari polític perpinyanenc es completa amb un centreesquerra ultradividit. Socialistes, ecologistes, esquerra alternativa i socialistes escindits han estat incapaços de presentar una candidatura conjunta per fer ombra al gran duel de la campanya perpinyanenca entre l’UMP i l’FN. “Dividits i amb el seu principal candidat, Jacques Cresta, del Partit Socialista (PS), poc carismàtic, les seves perspectives no són bones”, analitza Elisabeth Badinier, redactora en cap de France Bleu Roussillon a Perpinyà.
“Tot apunta a una segona volta en què hi haurà l’UMP, l’FN i el PS”, explica el periodista nord-català Esteve Valls, que avança que el vot d’esquerra anirà una mica més a l’una en cas d’una segona volta. Però ni així no aconseguirà aturar l’onada conservadora i ultradretana que es deixarà sentir a la capital del Rosselló entre avui i diumenge que ve, quan es farà la segona volta. Les enquestes apunten que la victòria final serà per a l’actual alcalde Pujol, amb un 40% de vots, mentre que Aliot quedarà segon amb un 28%-30% de paperetes.
“L’abstenció serà clau”, analitza el sociòleg de la Universitat de Perpinyà, Dominique Sistach, que apunta que a les últimes eleccions va votar només el 50% de l’electorat. Sistach ha estudiat a fons els motius pels quals l’FN està tan arrelat a Perpinyà. “S’hi donen unes circumstàncies excepcionals. El clima provoca que vinguin molts pensionistes i gent de baix poder adquisitiu. I hi ha la colònia de francesos que van aterrar aquí fugint d’Algèria el 1962. Es crea un clima de nostàlgia que troba en l’FN un gran referent”, conclou el sociòleg.
L’alcalde desconegut i el candidat mediàtic
L’ombra de l’exalcalde de Perpinyà, l’hiperactiu Jean-Paul Alduy, que acaba d’anunciar que deixa la política, és molt allargada. Tant que en una enquesta l’any passat un 30% de perpinyanencs no sabien el nom del seu nou alcalde, Jean-Marc Pujol. Home discret, Pujol -nascut a Algèria- va ser la mà dreta d’Alduy a l’Ajuntament fins que va rellevar el seu mentor el 2009. Es podria dir que el seu gran rival, l’ultradretà Louis Aliot, és tot el contrari. Habitual dels platós de televisió, de verb fàcil, Aliot llueix moderació en la campanya a Perpinyà, conscient que els vots es juguen al centre de l’espectre polític. Es considera d’extrema dreta? “Fa tres anys un 87% dels francesos ens consideraven un perill per a la democràcia i ara són menys del 50%. És un avenç”, conclou Aliot.
