El perquè de la decadència de la ciutat del motor
La crisi industrial i la divisió racial en són algunes de les causes
WashingtonDetroit fa temps que no viu de les glòries del passat i mira el futur amb desesperança. La seva vibrant indústria automobilística de la primera meitat del segle XX -una de les claus del sorgiment de la classe mitjana dels EUA- s'ha ensorrat dècada a dècada, i ha causat un èxode de la meitat de la població i un paisatge urbà desolador de cases tapiades i solars i fàbriques abandonats.
La decadència de la ciutat del motor va arribar ahir a la matinada a un nou mínim quan el seu govern local va anunciar-ne la fallida. La crisi industrial és una de les principals causes d'aquesta situació però també la divisió racial i una classe política corrupta.
Un atur elevat per la crisi
Detroit no ha superat el canvi de model industrial del país
El canvi del model industrial dels Estats Units de les últimes dècades, amb un gran augment del sector serveis i el tecnològic, va afectar de valent l'economia de Detroit. Moltes de les automobilístiques de la ciutat no van resistir la competència estrangera i van haver de tancar. Només les tres grans -així és com la gent de Detroit anomena les companyies General Motors (GM), Ford i Chrysler- han aconseguit resistir gràcies al rescat econòmic del president Barack Obama del 2009 i a la correcció de la seva estratègia de negoci amb cotxes més petits i més eficients.
Tot i així, l'economia de Detroit no en té prou amb la indústria automotriu i no ha sabut diversificar-se prou de pressa. La pèrdua de llocs de treball ha provocat una de les taxes d'atur més elevades del país: 18,6%, és a dir, 11 punts més que la mitjana.
Problemes fiscals
L'èxode de la població deixa les arques municipals buides
La falta de feina i el deteriorament de la ciutat han provocat un èxode constant tant de població com d'empreses. Des del 2000 la ciutat ha perdut un 26% dels seus habitants, una reducció important que ja es va iniciar fa més de mig segle. La ciutat té ara 685.293 habitants, menys de la meitat de l'1,85 milions que va tenir durant la seva esplendor industrial dels anys 50.
A més, la gent que s'hi ha quedat té una renda per càpita molt baixa, de 15.261 dòlars l'any, que representa la meitat de la mitjana nacional. La davallada de la població i un índex de pobresa alt han reduït els ingressos fiscals de la ciutat. Això va portar el govern municipal a endeutar-se molt, fins a arribar a la xifra insostenible de 18.000 milions de dòlars.
Pobresa i crim
La divisió racial de la ciutat n'impedeix el progrés
Durant els anys 40 la gran majoria dels ciutadans de Detroit eren afroamericans i els residents blancs vivien al costat de barris negres. En les dues dècades posteriors, les empreses van començar a desplaçar-se del nucli urbà cap als suburbis i moltes de les famílies blanques també ho van fer. Detroit es va convertir en una ciutat cada cop més pobra i més negra, que va desembocar en grans disturbis racials el 1967.
La gran divisió i desigualtat econòmica racial de la ciutat i la seva àrea metropolitana han contribuït no tan sols en la fallida de la ciutat sinó també en l'augment de la pobresa i del crim. La ciutat no té prou recursos per atendre les necessitats dels seus ciutadans. Alguns serveis municipals s'han deteriorat tant que molts habitants ni tan sols es molesten a trucar a la policia en cas d'emergència, perquè saben que poden trigar fins a una hora a arribar. Això ha provocat que Detroit sigui una de les ciutats amb un dels índexs de delinqüència més elevats del país.
Dècades de corrupció
La classe política de Detroit, incompetent i corrupta
La ciutat ha estat governada els últims cinquanta anys pels demòcrates. Els polítics locals d'aquest partit han mantingut la seva poltrona malgrat la seva incompetència i els seus nombrosos casos de corrupció. El seu últim alcalde, Kwame Kilpatrick, fa front a una condemna de 20 anys de presó després de ser declarat culpable dels delictes d'extorsió i suborn. D'altra banda, els diaris de la ciutat han destapat que en els últims anys molts funcionaris robaven fons municipals.
La policia tampoc se salva de la incompetència. Un informe independent afirma que la seguretat i el servei d'emergències de la ciutat és "disfuncional i inútil després d'anys de restriccions econòmiques, mala gestió i corrupció".
